Educació solidària

Educar en i des de la solidaritat

S'ha d'educar en valors solidaris: Sens dubte l'esperança augmenta en la mesura que creix i es practica la solidaritat. L'autèntica esperança és la solidaritat amb els oprimits. Solidaritat no merament sentimental, sinó compromesa i alliberadora.

Etimològicament la paraula solidaritat deriva de dues arrels diferents:

D'una banda vindria del terme numismàtic llatí "solidum", nom que rebia la moneda-patró del sistema monetari que donava unitat, estabilitat, i cohesió vinculant tot el sistema financer i comercial de l'Imperi Romà: el sólidum equivaldria al que avui representa l'euro per a la consolidació de la UE.

L'altra arrel provinent del món de la física, faria derivar la paraula solidaritat del terme "sòlid", com a contraposició a l'estat líquid o gasós. Entès així, el terme solidaritat faria referència a una actitud o situació estable i permanent per la qual et trobes fusionat, unit a l'altre, com solidificat amb l'altre, sentint-te cohesionat i formant part de la mateixa realitat, com en el conglomerat es distingeix el gra de sorra, o en una societat una multitud.

L'autor francès ANDRÉ COMTÉ-SPONVILLE parla de solidaritat objectiva i subjectiva.

"La solidaritat és la determinació ferma i perseverant de treballar pel ben comú perquè tots som responsables de tots"

Defineix la solidaritat objectiva com "el fet d'una cohesió, d'una interdependència, d'una comunitat d'interessos o de destinació. Ser solidaris és pertànyer a un mateix conjunt i compartir, per tant, una mateixa història".

La solidaritat subjectiva la defineix com "un estat de l'ànima: no és més que el sentiment o l'afirmació de la interdependència".

Aquesta dualitat de comunitat d'interessos (solidaritat objectiva) i de presa de consciència d'aquesta comunitat (solidaritat subjectiva) queda perfectament reflectida en la descripció formulada per JOAN PAU II quan afirma: "La solidaritat no és un sentiment vague i superficial pels mals que sofreixen les persones properes o allunyades; al contrari: és la determinació ferma i perseverant (solidaritat subjectiva) de treballar pel ben comú, és a dir, pel bé de tots i de cadascun, perquè tots som responsables de tots" (solidaritat objectiva).

La nostra organització MANS UNIDES, que tan sols té sentit com una llarga història de solidaritat, des dels seus principis, en el fullet número zero de la seva col•lecció la definia així: "La solidaritat té el seu origen en la sensibilitat (solidaritat subjectiva) i es tradueix en una forma de veure el món i en una manera d'actuar, per ser instruments de transformació (solidaritat objectiva) La solidaritat no és tan sols un sentiment, ni una reacció immediata i superficial. La solidaritat implica totes les dimensions de l'ésser humà (...) Una actitud de solidaritat es tradueix necessàriament en fets i en canvis en els hàbits i conductes".

La MILLOR FÓRMULA de solidaritat, és la solidaritat com a TROBADA.

La solidaritat com a trobada significa viure l'experiència de topar-se amb el dolor i la injustícia. Sens dubte el millor és el *partenariato; l'experiència del voluntari cooperant, la vivència directa de treballar no només pel Tercer Món, sinó des del Tercer Món i amb el Tercer Món.

I si la presència física no és possible, sempre ens queda la possibilitat de la proximitat afectiva, la capacitat de posar-se en la pell de l'altre, l'empatia de col•locar-se en el lloc de l'altre, en el cor de l'altre (la paraula misericòrdia, significaria etimològicament, posar el propi cor al costat de la misèria de l'altre) sabent que no quedar-se indiferent significa, en última instància, pensar i viure d'una altra manera.

Com diu *ARANGUREN: "La sensibilització no és l'escalfament de motors per a una acció puntual; sinó que significa deixar-se afectar, i fer-ho cordialment, per la realitat, i això sense que la realitat, per molt cruel i injusta que se'ns presenti ens desbordi; sense que la injustícia ens amargui l'existència (...). Només hi haurà veritable solidaritat quan reconeguem en l'altre la seva dignitat ferida, maltractada, humiliada, i siguem capaces d'escoltar-ho".

Però tot això té un preu. És la solidaritat cara, molt diferent de la solidaritat barata.

Aquesta última no requereix cap esforç; és la de la moral indolora, sentimentalista, que prioritza l'agitació sobre la convicció, que només serveix per tranquil•litzar consciències i desculpabiliTzar l'actor; que busca efectes ràpids i espectaculars, en lloc de processos lents però autèntics.

La solidaritat cara és la que coneix per endavant que costa, ja que s'ha pres de debò la condició asimètrica del Nord i del Sud; la que sap que existeixen dos mons molt diferents: el món dels quals mengen, i el dels quals no mengen; el món dels quals els sobra gairebé tot i el dels quals els falta gairebé tot.

La solidaritat cara és la que juga contra els interessos de la nostra societat *opulenta del Nord: la dels satisfets, la de l'abundància, la del benestar, el confort, el malbaratament i esgotament dels recursos.

Sens dubte que aquesta proposta solidària afecta als hàbits i concepcions més arrelades entre nosaltres, perquè ens demana canviar el nostre estil de vida, de "suïcidar-nos" com a Primer Món, per tal que pugui sobreviure humanament el Tercer Món.

Aquesta solidaritat és cara, perquè significa nedar contra corrent; perquè proposa –no imposa- un quadre de valors molt diferents dels quals *machaconamente ens proposen els mitjans de la nostra societat de consum:
- compromís i col•laboració enfront d'indiferència i *pasotismo
- justícia i equitat enfront d'injustícia i desigualtat
- comunitat i solidaritat enfront de l'egoisme individualista
- unitat i identitat enfront d'uniformitat i conformisme
- austeritat enfront d'hedonisme
- cooperació enfront de competitivitat.
- consum responsable enfront de bogeria consumista *ecosuicida.
- Inclusió i integració enfront d'exclusió i reclusió.

"El nostre món globalitzat és cada vegada més interdependent, però per desgràcia, això no suposa que, de forma automàtica, sigui sempre més solidari. La interdependència és un fet; la solidaritat és una virtut moral, una conquesta diària" (JOAN BESTARD).

Un món globalitzat sense solidaritat, sense generositat, sense col•laboració mútua, pot ser, -i de fet arriba a ser- molt dur i cruel per els qui no reben cap dels seus beneficis i, en canvi, pateixen molts dels seus aclaparants perjudicis.

Per tot això urgeix gestionar el model de globalització orientat cap a l'ètica de la solidaritat, la cooperació, l'equitat i el desenvolupament humà integral, universal ecosostenible, respectuós amb el medi ambient i atent a la biodiversitat.

El CARDENAL TETTAMANZI ho formula molt bé: "Urgeix no només globalitzar l'economia i les finances; sinó també i sobretot, la política, la informació, la justícia, la solidaritat, i la participació lliure i responsable de tots, també dels últims".

“La solidaritat és la capacitat de posar-se en la pell de l'altre, en el cor de l'altre, sabent que no quedar-se indiferent significa, en última instància, pensar i viure d'una altra manera”

La globalització no té perquè ser una derrota o un fracàs. Pot ser, i de fet és una amenaça. Però és preferible enfrontar-la com un estímul, com un repte o desafiament, és a dir, com un esperó per buscar respostes, alternatives viables de futur i amb futur.

Com afirmava JOAN PAU II: "Es pot assenyalar ja, com un valor positiu i moral, la consciència creixent de la interdependència entre els homes i les nacions" (....) Quan la interdependència és reconeguda així, la seva corresponent resposta, com a actitud moral i social i com a virtut és la solidaritat. Aquesta no és doncs un sentiment superficial pels mals de tantes persones properes o llunyanes. Al contrari: és la determinació ferma i perseverant d'obstinar-se pel ben comú, és a dir, pel bé de tots i cadascun, perquè tots som veritablement responsables de tots".

Aquesta solidaritat cara s'ha pres seriosament el que suggeria M. GHANDI: "Occident haurà d'aprendre a viure molt més senzillament, perquè molta gent senzillament pugui sobreviure", o ha fet seu el discurs del bisbe PERE CASALDÀLIGA: "Només en la mesura en què el Primer Món deixi de ser Primer Món podrà ajudar al Tercer Món". O com diu ARANGUREN: "Hem de passar de el "més és millor per a mi" a el "suficient és millor per a tots". Es tracta d'anteposar les necessitats socials a les necessitats individuals i de sumar-se a totes les iniciatives que satisfacin l'esquerda entre el Nord i el Sud.

En resum: Caldrà caminar cap a la civilització de l'austeritat compartida de la qual parla el teòleg de l'alliberament JON NEBOT, el mateix que defineix la solidaritat amb imatge molt familiar, gairebé litúrgica: "La solidaritat és la taula compartida; és la taula que iguala als iguals; és la taula que construeix la família humana" i que ens recorda molt la poètica definició de solidaritat del bisbe PERE CASALDÀLIGA: "La solidaritat és la tendresa dels pobles". Per tant caldria viure aquesta solidaritat compartida, no com una renúncia o un càstig diví, sinó com un exercici d'autolliberament (Quantes coses que no necessitem!).

Educar per a la complexitat

Educar en valors en un món globalitzat és complex perquè el món és cada vegada menys senzill.

Educar en la realitat i des de l'experiència

Davant un fenomen complex és important conèixer què passa i perquè passa; és a dir, reconèixer les causes i els causants, buscar les... Llegir més

Educar en la utopia

No volem dir educar en UNA utopia (sinònim d'adoctrinament manipulador o fonamentalista), sinó en LA utopia (sinònim d'horitzó obert,... Llegir més

Educar des de l'esperança

Deia BERTOLD BRECHT que “tenir conviccions és tenir esperança”. Educació en valors crítica i des de l’esperança: Els canvis de la... Llegir més

Educar des de la complicitat dels somnis

Educació transformadora: El nostre somni no tanca els ulls a la realitat. El nostre somni és un somni il•lusionat i realista. La nostra... Llegir més

Educar en i des del conflicte

És clau educar en valors perquè un altre món és possible: Fàcilment la visió maquillada de la realitat que ens serveixen els mitjans de... Llegir més

Com educar en valors en aquest món complex i globalitzat?

Hi ha paraules que defineixen una època. Sens dubte que el present i el futur del món es construeix (o es destrueix) sota el signe de la... Llegir més

És molt important per educar en valors formular-se preguntes

Interessa molt saber la història, però, sobretot, el perquè de la història. És important fer-se preguntes. Preguntes per educar en valors.

Atrevir-se a pensar

Creiem molt important la necessitat d'un esforç per a la formació. Cal atrevir-se a pensar: és el "sapere aude" (atreveix-te a saber) dels... Llegir més

Les condicions per al canvi

Educació en valors i canvi: La primera condició per canviar alguna cosa és creure en la possibilitat del canvi. I si un no vol ser... Llegir més

Podem i volem canviar la realitat: “Un altre món és possible” 

"Déu no té més mans que les nostres"(GEORGES BERNANOS: Le scandale de la vérité)

Educació crítica des de la indignació i l'esperança 

És necessària una Educació Transformadora: Estem davant una ideologia, la del neoliberalisme, que com afirma PIERRE BOURDIEU: "la lògica... Llegir més

Cada aportació compta: fes-te soci de l'ONG Mans Unides

Eradicar la fam i la pobresa extrema només és possible gràcies a persones solidàries com tu. Gràcies als nostres... Llegir més

El teu donatiu ajuda les persones més vulnerables

La teva aportació és molt valuosa perquè cada dia més persones tinguin accés a una vida digna. Uneix-te a la lluita... Llegir més

Signa per una regulació efectiva dels minerals de conflicte

Les arrels del conflicte a la R.D. del Congo són complexes i profundes, però s’han vist agreujades per les disputes per... Llegir més
ONG contra la pobresa al món