Educar per transformar el món

Educació crítica des de la indignació i l'esperança 

És necessària una Educació Transformadora: Estem davant una ideologia, la del neoliberalisme, que com afirma PIERRE BOURDIEU: "la lògica que es desprèn del sistema és que als pobres els toca el que es mereixen: morir".

Dues dones hindús en una cuina escolar

Les nenes de l'internat de Gurugunta (Índia) necessiten un menjador en condicions

Aquest projecte educatiu a l'Índia té l'objectiu d'ampliar l'internat per a nenes de Gurugunta. Amb... Llegir més
ONG Girona | Projectes Índia

La situació actual és molt dura, sobretot per als perdedors, per als exclosos, -que poden ser continents sencers com l'africà- perquè com denuncia SUSAN GEORGE: “Al món globalitzat actual, aquesta és la terrible qüestió, aquesta és la pregunta real que està entrant en vigor, tant en els aspectes polítics com en els econòmics o ecològics: Qui té dret a sobreviure i qui no en té?” 

1.- NEIX DES DE LA INDIGNACIÓ

“Si callem morirem, si parlem morirem; llavors, parlem i morim” 
(TAHAR DJAOUT)

Sens dubte, el desassossec enfront de les sagnants desigualtats socials; l'angoixa davant la misèria mundial; la rebel·lió davant la immensa injustícia planetària; el rebuig a la crueltat d'un sistema que margina, exclou i mata en silenci, estan en l'arrel i en el punt de partida que ens motiva a denunciar.

Sí. Aquesta denuncia neix des de la indignació

És la indignació que expressava FRED AZCÁRATE (de l'associació “Jobs With Justice”) en la videoconferència entre un grup de Porto Alegre i un altre grup de Davos quan els deia: “ Senyors, em senten a Davos? Crec que els està arribant una indignació molt justificada dels germans i germanes que m'acompanyen en aquesta sala. (…) Hi ha un moviment que s'està estenent no tan sols aquí a Porto AlegrE, sinó al món sencer, de gent que vol parlar de solucions, però que està indignada perquè les seves solucions no són escoltades, indignats perquè no es prenen mesures, i que està indignada per la realitat quotidiana dels nostres països. Per favor: facin arribar aquest missatge als seus col·legues de Davos”. 

És la indignació que manifestava PAOLO FREIRE: “No uneixo la meva veu a la d'els qui, parlant de pau, demanen als oprimits, als pobres del món, la seva resignació. La meva veu té una altra semàntica, té una altra música. Parlo de la resistència, de la indignació, de la “justa ira” dels traïts i dels enganyats. Del seu dret i del seu deure a rebel·lar-se contra les transgressions ètiques de que són víctimes cada vegada” 

Hi ha indignació perquè persisteixen situacions indignes i indignants, perquè a molts els han robat l'últim que els quedava: la seva dignitat. Sí, són molts els que senten que els han robat la dignitat i l'orgull. Són molts els camperols sense terra, els malalts sense medicaments, els analfabets sense escola, les multituds sense aigua potable, les parelles sense habitatge, els nens sense pares ni família, els famolencs sense menjar, i els treballadors sense treball…existeixen nombrosos rostres de la pobresa globalitzada (aquesta sí que està globalitzada!!). 

Hi ha indignació, perquè com diu JEAN ZIEGLER: “Cada any, desenes de milions de mares, greument desnutrides, donen a llum desenes de milions de fills que pateixen el mateix problema. Totes aquestes mares desnutrides i que, no obstant això, donen la vida, recorden aquelles dones maleïdes de les quals SAMUEL BECKETT va dir: “A cavall donen a llum sobre una tomba… La llum brilla per un instant i, després, torna la nit” 

Sí. Hi ha una llarga nit, un llarg lament de la humanitat que sofreix els efectes de l'huracà, de la barbàrie de la globalització neoliberal. Aquesta globalització que promet un paradís de progrés, però que transforma en infern la vida quotidiana de milions de persones. Aquesta globalització que s'omple la boca parlant d'integració, d'igualtat, d'obertura global, de llibertat; quan genera desigualtat i exclusió; quan constantment aixeca barreres noves i més altes per a les persones; quan nostra societat està cada vegada més tancada, més vigilada, més necessitada de seguretat i de força militar per al manteniment del model o del sistema. Aquesta globalització que parla d'igualtat entre els pobles i les nacions, quan està molt clar que són els jugadors més poderosos els qui decideixen les regles del joc i els qui les imposen als altres, exigint que les respectin tots, menys ells, clar (ja sigui amb el dúmping dels subsidis agrícoles o amb els aranzels d'importació).

Són milions les persones que sofreixen la SIDA, de les quals s'ha dit que les seves vides són menys importants que les patents dels seus medicaments. Són molts els milions d'éssers humans dels quals s'ha dit que era més important pagar el deute que tenir accés a l'habitatge digne, a l'educació, a l'aigua potable o a la salut. Són milions els que clamen perquè les estructures alliberin a la gent, en lloc d'alliberar el mercat i el capital; són milions els que reclamen una economia i un mercat al servei de la societat i no a l'inrevés. Són milions els que no estan disposats al fet que un petit grup, el del club dels mega-rics, els quals s’autoproclamen experts, decideixin la nostra destinació col·lectiva, sense cap mandat ni control democràtic. Són milions els que ja estan farts que els polítics sempre parlin d'ells i per ells, quan el que demanen és una participació política més directa, una democràcia més profunda i sensible a nivell local, nacional i internacional.

La gent està farta de paraules, de belles promeses, de bonics discursos i d'idíl·lics escenaris de futur progrés. La gent ja està farta de tant “bla-bla-bla”, i de les inintel·ligibles xifres de la macroeconomia. El que constata és la seva microeconomia: La congelació salarial, la insultant disparitat entre rics i pobres, la deterioració dels serveis bàsics, la precarietat dels seus contractes, la hipoteca dels seus habitatges pels núvols, la pujada dels preus en la cistella de la compra i el que cada vegada es fa més difícil arribar a fi de mes.

Com diu NAOMI KLEIN: “Sabem massa. No tan sols l'abisme que separa els rics dels pobres, sinó també l'abisme entre la retòrica i la realitat. Entre el que es diu i el que es fa. Entre la promesa de globalització i els seus efectes reals. És hora de suprimir l'abisme” 

Malgrat l'11 de setembre, no ens hem preguntat de debò per les causes d'aquesta salvatjada. No entenem l'odi dels marginats contra el món dels més rics i poderosos; el seu ressentiment contingut, secret i corrosiu, com un volcà latent; ni calibrem la ràbia emmordassada, que esclata ara, imparable, com una riuada turbulenta i impetuosa, dels pobles que crèiem dormits o anestesiats... Però ni ens n'hem assabentat. Occident segueix més obsessionat pels seus tres-cents milions d'obesos que pels més de vuit-cents milions de persones que moren literalment de gana. 

Com deia en el seu ecodiscurs d'autocrítica Jacques Chirac, en el cim de Johannesburg (almenys ell no va estar absent com uns altres): “La humanitat pateix, però nosaltres romanem indiferents; la nostra casa crema, però estem cecs; la terra i tota la humanitat està en perill, i nosaltres som els responsables. No es podrà dir que no ho sabíem”
Quan el món anomenat ric oblida el seu compromís del 0’7% i discuteix entre dedicar el 0,22% del seu PIB en ajuda a les societats famolenques, o bé dedicar-los un 0,39 %, (o només li dedica el 0’09 %, que és el que fa qui més podria fer-ho, EUA) s'està cometent un error miserable i temerari. 

CARMEN ALCALDE escrivia un article molt dur durant la reunió a la fi de Juny del 2002 del grup G-7 a les apartades muntanyes del Canadà . Deia: “Aquests “set magnífics” envoltats d'óssos rabiosos, no entenen que el conflicte actual és la guerra entre dos mons: el que menja i el que no menja. I és una guerra desigual, perquè els descamisats, els depauperats, no han tingut ni un minut en la seva vida per comprendre el significat del rancor ni de la malícia, i perquè estan estigmatitzats per la conformitat i la resignació. Però això s'acaba. I tinc por, què voleu que us digui; una por atàvica i irracional, com una amenaça indescriptible. Pànic que perdin els rics, el meu univers social, i terror al genocidi previst de tants milions de germans que ni tan sols conec, i el sofriment dels quals no sóc ni capaç d'imaginar.

Els condemnats de la terra, saquejats, en vies d'extermini, miserables, analfabets, segueixen sent el suport dels imperialistes, tirànics, que porten la seva lluita aferrissada per impedir la seva independència econòmica i cultural. Són el Tercer Món. Espoliat, i colonitzat.

Si poguessin parlar tal vegada cantarien el text de Jaume Vidal Alcover que l'Elisenda Ribas i Carme Sans cantaven en la nostàlgica Cova del Drac”: “Si pogués dir el que penso”…. Jo sí puc i us ho dic: “Heu destruït i assassinat les seves religions, les seves cultures; heu confiscat les seves terres, heu venut els seus homes i les seves dones, els heu arrabassat la seva dignitat i el seu pensament. Heu violat les seves filles, els seus principis i les seves creences en nom de l'ordre ortodox que els ha fet víctimes del vostre desordre actual globalitzador. Sou els representants de la vella inquisició, els humiliadors de totes les races alienes a les vostres. Tinc un mal presagi per a vosaltres i per a les vostres comparses. I us ho adverteixo: Cura amb els calcigats de sempre desesperats”.

El silenci pacient i servil s'ha acabat. Alguns pobles-com els indígenes de Chiapas-, o capdavanters, -com ‘Lula’ o Evo Morales-, ja han començat a parlar. I d'ara endavant, hauríem de sentir el seu clam o escoltar la seva veu, amb respecte i atenció.

2.- NEIX TAMBÉ DES DE L'ESPERANÇA 

Abans he parlat del somni rebel i esperançador de LUTHER KING (“I have a dream”). 

Jo també us convido a compartir el meu. EL MEU SOMNI, EL NOSTRE SOMNI:

SOMNI ( amb Pere Casaldàliga ) QUE “UNA ALTRA HUMANITAT ÉS POSSIBLE”

He somiat que “una altra Humanitat és possible”
He somiat en una altra humanitat: en una humanitat tota ella humana.
He somiat en una humanitat de debò humanitzada.
He somiat en una sola humanitat: sense divisions, sense imperis ni exclusions
He somiat en una humanitat construïda des de la llibertat i la igualtat
edificada des de la tolerància i la solidaritat
modulada en la convivència pacífica i en la diversitat complementària i enriquidora

SOMIO QUE “UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE”

“He somiat en un món sense “deutes externs” ni “guerres eternes”.
He somiat en un món on tots tinguin dret a tenir drets.
He somiat en un món en el qual la pau no sigui només el final de la guerra, sinó la fi de la injustícia i la mentida institucionalitzades.
He somiat en un món que prioritzi:
La humanitat i les persones sobre els diners i el mercat;
la solidaritat i la cooperació sobre l'egoista “salvi's qui pugui”;
les necessitats i interessos de la majoria, sobre el balafiament, l'ostentació
i els beneficis d'una minoria
He somiat en un món:
Amb aliment i queviures per als famolencs.
Amb aigua potable i sanejada per als assedegats.
Amb metges i medicines per als malalts.
Amb terres repartides per als camperols i jornalers 
Amb llibertat i dignitat per als esclaus .
Amb habitatges assequibles pels sense sostre.
I amb treball digne per als aturats.
He somiat en un món:
Sense dones maltractades ni assetjades, ni prostituides ni humiliades.
Sense “nens-soldat”, ni “nens del carrer” famolencs i abandonats.
Sense nenes o adolescents, obligades a vendre el seu cos.
Sense discriminacions per l'edat, salut, sexe, ideologia , 
el color de la pell o la religió.
He somiat en un món:
Amb acolliment i treball digne per als emigrants, refugiats o desplaçats
Amb llar i afecte per als nens orfes o abandonats
Amb escoles i mestres per als analfabets i no escolaritzats
Amb integració i respecte per als discapacitats 
I amb pensions dignes per a vídues i jubilats”.

En fi, he somiat en un món que escolti el llarg lament dels més pobres, explotats i marginats, i en un món amb respostes als innombrables rostres de la pobresa, amb alternatives i solucions viables, de futur i amb futur.

Sí, somiem “que un altre món és possible”, “que un altre món és necessari”… ja!… I que junts podem construir-ho. Perquè tots junts podem convertir alguns d'aquests somnis en esperançadora realitat.

Eduard Moreu Malaret, 
(President de la delegació de Mans Unides de Barcelona)

Educar per a la complexitat

Educar en valors en un món globalitzat és complex perquè el món és cada vegada menys senzill.

Educar en la realitat i des de l'experiència

Davant un fenomen complex és important conèixer què passa i perquè passa; és a dir, reconèixer les causes i els causants, buscar les... Llegir més

Educar en la utopia

No volem dir educar en UNA utopia (sinònim d'adoctrinament manipulador o fonamentalista), sinó en LA utopia (sinònim d'horitzó obert,... Llegir més

Educar des de l'esperança

Deia BERTOLD BRECHT que “tenir conviccions és tenir esperança”. Educació en valors crítica i des de l’esperança: Els canvis de la... Llegir més

Educar des de la complicitat dels somnis

Educació transformadora: El nostre somni no tanca els ulls a la realitat. El nostre somni és un somni il•lusionat i realista. La nostra... Llegir més

Educar en i des de la solidaritat

S'ha d'educar en valors solidaris: Sens dubte l'esperança augmenta en la mesura que creix i es practica la solidaritat. L'autèntica... Llegir més

Educar en i des del conflicte

És clau educar en valors perquè un altre món és possible: Fàcilment la visió maquillada de la realitat que ens serveixen els mitjans de... Llegir més

Com educar en valors en aquest món complex i globalitzat?

Hi ha paraules que defineixen una època. Sens dubte que el present i el futur del món es construeix (o es destrueix) sota el signe de la... Llegir més

És molt important per educar en valors formular-se preguntes

Interessa molt saber la història, però, sobretot, el perquè de la història. És important fer-se preguntes. Preguntes per educar en valors.

Atrevir-se a pensar

Creiem molt important la necessitat d'un esforç per a la formació. Cal atrevir-se a pensar: és el "sapere aude" (atreveix-te a saber) dels... Llegir més

Les condicions per al canvi

Educació en valors i canvi: La primera condició per canviar alguna cosa és creure en la possibilitat del canvi. I si un no vol ser... Llegir més

Podem i volem canviar la realitat: “Un altre món és possible” 

"Déu no té més mans que les nostres"(GEORGES BERNANOS: Le scandale de la vérité)

Cada aportació compta: fes-te soci de l'ONG Mans Unides

Eradicar la fam i la pobresa extrema només és possible gràcies a persones solidàries com tu. Gràcies als nostres... Llegir més

El teu donatiu ajuda les persones més vulnerables

La teva aportació és molt valuosa perquè cada dia més persones tinguin accés a una vida digna. Uneix-te a la lluita... Llegir més

Signa per una regulació efectiva dels minerals de conflicte

Les arrels del conflicte a la R.D. del Congo són complexes i profundes, però s’han vist agreujades per les disputes per... Llegir més
ONG contra la pobresa al món