Notícies

L'informe del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de l'any 2009 no deixa lloc a dubtes: Àfrica encara està situada en els nivells de pobresa.

La llista dels 24 països amb l'índex de desenvolupament més baix del món, excepte l'Afganistan i Timor Leste, està formada per països africans, tots ells subsaharians. Exemple d'ells són Níger, Sierra Leone i Togo,

El continent africà té enormes riqueses naturals i un gran potencial humà, garantit per l'extrema joventut de la seva població (el 70 per cent dels africans té menys de 30 anys), però, lleis de comerç poc favorables, els interessos econòmics d'empreses occidentals i els alts nivells de corrupció interna, impedeixen que l'Àfrica abast els índexs de desenvolupament que per dret li corresponen.

La crisi financera global que afecta en major o menor mesura a tots els països del món, a l'Àfrica s'ha traduït en un augment de la fam i la pobresa. Les xifres més "optimistes" diuen que el nombre de persones que viuen amb menys de 1,25 $ al dia ha crescut a l'Àfrica en prop de 7 milions de persones, mentre que les més pessimistes situen aquesta dada en 16 milions de persones.

La caiguda dels preus de les matèries primeres, el descens del turisme, la reducció de les remeses i el retorn de molts dels emigrats i l'augment de la desocupació, han portat a que el creixement econòmic del conté africà es situés en un 1, 6 per cent el 2009, enfront del 4,5 per cent de 2008.

L'any 2005, a Gleneagles, els països del G8 (Estats Units, Japó, Alemanya, França, Gran Bretanya, Itàlia, Canadà i Rússia) es van comprometre a augmentar en més de 28.000 milions de dòlars la seva ajuda a l'Àfrica fins a l'any 2010 . Des de llavors, aquesta xifra ha sofert diverses revisions i segons l'ONU i la Unió Africana, la xifra desemborsada no arriba als 9.500 milions.

Així les coses, són molts els experts que assenyalen que de bones intencions no es viu i que la crisi econòmica actual ha demostrat, entre altres coses, que el desenvolupament de l'Àfrica no pot ni ha de dependre només de l'ajuda externa. El desenvolupament d'Àfrica, diuen, és responsabilitat dels africans. A més de canvis en les seves pròpies estructures socials i de govern, en què prevalen models arcaics i poc fiables (els índexs de corrupció són encara molt elevats), els africans necessiten que l'ajuda externa es materialitzi en majors quotes de desenvolupament i avenços socials. Per això, cal primar al sector agrícola. Aquesta seria, per ara, la millor manera d'incrementar els ingressos i, sobretot, de garantir la seguretat alimentària en un continene en què el més del 30 per cent de la població passa fam.