Notícies

Malauradament, i de seguir les coses en la línia de les primeres jornades, la conferència sobre el Canvi Climàtic que està tenint lloc a Barcelona passarà sense pena ni glòria. I no només en l'àmbit mediàtic, sinó també pel que fa a acords i negociacions. Mentre els desenvolupats no es comprometen a xifres concretes per a la reducció de les emissions de CO2, els països en desenvolupament parlen de finançament per a la seva adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic.

Mans Unides, com a membre de CIDSE, xarxa d'ONG catòliques d'Europa i Nord Amèrica, que lidera la campanya "Desenvolupament i Justícia Climàtica" ha estat present en alguns dels actes paral.lels que, amb motiu de la conferència, estan tenint lloc a la Ciutat Comtal.

La impressió, segons transcorren les hores, és que aquesta conferència, que hauria de tenir una importància fonamental com tempteig de les negociacions internacionals prèvies a la cimera de Copenhaguen de desembre d'aquest any, tindrà més repercussió per les "posades en escena" d' alguns activistes, que pels avenços aconseguits.

La sensació que els representants de Mans Unides han tret d'aquesta conferència és que "es quedarà en res". Molts països desenvolupats, principalment Estats Units, no semblen disposats a comprometre una xifra clara per les reduccions de CO2 per fins a 2020. La Unió Europea és l'única que s'ha compromès a reduir fins al 2020 un 20 per cent les seves emissions de diòxid de carboni de forma unilateral.

Mentrestant, els països en desenvolupament semblen parlar un altre llenguatge que se centra, sobretot, en un compromís de suport financer per poder fer front als processos d'adaptació i mitigació davant els efectes del canvi climàtic. I anuncien que, per a ells, la lluita contra el Canvi Climàtic és, sobretot, una qüestió de supervivència.

Així, Elizabeth Peredo, membre de la junta directiva de la Fundació Soló, de Bolívia, va assegurar que "per als qui pateixen els efectes (del canvi climàtic) parlar d'adaptació és gairebé un acudit. Quan un vaixell s'enfonsa, la gent busca sobreviure, no adaptar-se. Per tant, això és un tema de supervivència, i és això el que volem fer arribar als líders de Copenhaguen, perquè creiem que no està present en les negociacions amb la urgència que requereix ".

Però per pressa, la del temps. Són ja molts el que han deixat entreveure que aquesta serà l'excusa que va a impedir adoptar a Copenhaguen un acord vinculant, que estipuli sancions per als països que l'incompleixin.

Molt ens temem que Copenhaguen a més de "smorebrod" fa olor de fum.