Notícies

Amb motiu de la presentació de la campanya 52 de Mans Unides "El seu demà és avui", que se centra en la lluita contra la mortalitat infantil, Cristina Antolín va venir a Barcelona del 2 al 4 de febrer.

Cristina Antolín és cirurgiana, ginecòloga, metge general ... i directora d'un hospital en un barri marginal de la capital del Camerun. 

Cristina Antolín és una missionera de 51 anys que és actualment directora, ginecòloga, cirurgiana, metge general, etc. etc. al Centre Hospitalari Dominicà Sant Martí de Porres del barri de barraques Mvog Betsi de Yaoundé, la capital del Camerun. Aquest hospital es va inaugurar el 12 de gener de 2008 amb el suport de Mans Unides.

Abans, des del 1999, treballava en un petit centre de salut al mateix barri de Mvog Betsi. També va estar treballant durant 14 anys al Nord-est de la República Democràtica del Congo, des de 1985.

Per la seva professió de metge en un barri marginal d'una gran ciutat africana i la seva experiència de treball en centres de salut africans durant 25 anys és un testimoni de gran valor per a la campanya de Mans Unides del 2011 "El seu demà és avui", que es centra en la lluita contra la mortalitat infantil, l'objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni n º 4. Cada dia moren 30.000 nens menors de 5 anys per causes estretament relacionades amb la fam i la pobresa.

"Una treballadora incansable i una persona meravellosa"

Una voluntària de Mans Unides de Berga, M ª Lluïsa Sallès, coneix bé a Cristina Antolín i la descriu així: "Jo la vaig conèixer quan vaig treballar amb ella al Camerun. Té sempre el somriure als llavis, però també es posa molt trist quan se li mor algú, i es planteja per què ha passat, què és el que ella no ha vist... i no para de donar-li voltes al cap.

És molt sensible i atenta a totes les mancances que l'envolten, fins al punt que va afillar a un petit que ara ja té uns trenta anys, de religió musulmana. Això a ella no li importa res. Fins i tot va haver de fer de mare en la petició de casament que el noi va fer a la noia amb qui es va casar ".

"És una treballadora incansable. Jo l'he vist aprofitar el cap de setmana per anar a operar a un altre hospital que està a 300 km d'on ella viu. Abans de tenir l'hospital nou només tenien un petit consultori on ella treballava i quan operava a algú o veia a algun pacient molt malament, dormia al seu costat a terra, per no deixar-lo sol. És una persona meravellosa i no deixa mai de sorprendre't. "

Agraïment pel finançament del Centre Hospitalari

"Ha estat un projecte molt gran que ens ha costat molt, per acabar-lo -més de dos anys-, però al final, el 12 de gener (2008), tindrem el somni fet realitat" - explica en una carta adreçada a la delegació de Mans Unides de Solsona Cristina Antolín.

"Els malalts més pobres tindran el dret de poder-se curar en un hospital nou, gran, preciós, net" - continua Cristina-. "La gent diu que només d'entrar es curaran”. Volem que a través d'aquestes lletres els arribin els nostres agraïments a totes les persones que han col·laborat en aquest projecte i han fet possible la realització d'aquest somni ".

"Gràcies de veritat. Sense la bona voluntat dels d'allí no seria possible. Aquí, els missioners no podríem fer res. Vosaltres sou les nostres mans i els nostres peus", conclou Cristina.

En una altra carta del 12 d'octubre de 2007, Cristina Antolín agraeix el suport de Mans Unides a un altre projecte: "Des d'aquestes estimades terres africana volem fer arribar la nostra gratitud per la vostra entrega i generositat en comptar amb la vostra ajuda en la construcció i distribució d'aigua del centre hospitalari. Sense vosaltres treballant allà poc podríem fer els d'aquí. Junts tractem de fer el món una mica millor."

Acompanyament a malalts de sida

En una carta datada el 20 de novembre de 2010, Cristina agraeix la col laboració de Mans Unides de Solsona en "un un projecte preciós de seguiment i acompanyament dels malalts de SIDA i portadors de VIH.

El govern ens dóna els medicaments però hi ha tot un treball a fer amb ells, psicològic i social. El vostre suport ajuda moltíssim a totes les persones que viuen amb el VIH, els dóna un sentit a la seva vida, els ajuda a viure en positiu la seva situació, en compartir les seves dificultats es reconforten els uns als altres i al poder rebre ajuda econòmica són molt més autònoms i poden sentir alegria de viure.

Gràcies per la vostra ajuda grandíssima doncs amb ella esteu fent que aquests malalts puguin tenir una vida més digna I SIGUIN UNA MICA MÉS FELIÇOS. En nom de tots ells us donem les gràcies i us demanem que no us canseu de seguir ajudant doncs ESTEU DONANT MOLTA VIDA. " 

Julia Otero entrevista a Cristina Antolin