Notícies

El 8 de setembre se celebra el Dia Internacional de l'Alfabetització, i des de Mans Unides volem fer-vos arribar un història esperançadora sobre aquest tema.

Daniel Gebremedhin diu que té dotze anys, encara que, probablement, tingui alguns més, catorze o quinze. Va néixer a alguna petita vila rural del Tigray, al nord d'Etiòpia, on la pobresa extrema li va impedir rebre tractament per fer front a una malaltia que li va afectar els ulls i, en poc temps, el va deixar completament cec.

Tenia només cinc anys i davant seu un futur ple en tenebres. Orfe de pare i mare i sense germans o parents propers, Daniel estava destinat a pidolar pels carrers per aconseguir un suport, com tants i tants cecs a Etiòpia.

Però la realitat de Daniel és, avui en dia, una molt diferent. Daniel viu en Wukro, una ciutat del Tigray propera a la frontera amb Eritrea, acollit en el Programa d'Orfes del pare Àngel Olaran. Malgrat la seva ceguesa, és un dels alumnes més brillants de l'escola pública en la que estudia 5è grau.

Cada tarda, a les cinc, es presenta dret, guiant-amb el seu bastó, al pati de la missió de St Mary. Sota el braç sosté un munt de papers blancs, enquadernats rústica. És l'hora de l'estudi. Recolzat en una paret, Daniel passa incansable el rovell dels dits per les fulles en blanc. I mou els llavis sense parar. Estudia i estudia, i els seus companys respecten la seva soledat. Mai falta un braç que, després de l'estudi, l'acompanyi a casa.

Daniel sap que encara li queden molts cursos per acabar l'escolarització. Haurà de passar un examen nacional a 10è grau amb el qual es decidirà si és apte per a estudiar el batxillerat o si, per contra, haurà d'abandonar l'escola. Però, per ara, tot indica que el seu esforç diari i les seves qualificacions de 10/10 en totes les assignatures li permetran assolir el seu somni: ser advocat, i no descarta ser metge general, encara que això "li costarà molt".

Per ara, rep suport constant dels seus professors i l'alè de tots els que l'envolten. El futur, mentre no arribi l'ordinador que tant anhela, el té a les puntes dels dits. Ell, i tots els que el coneixen bé, saben que pot fer-ho.