Notícies

La situació del país caribeny segueix sent crítica. 7.000 cadàvers han estat ja enterrats en una fossa comuna, i ara es tem per les possibles epidèmies i malalties.

Els pitjors auguris inicials es van quedant curts

"Davant aquest nou drama al qual s'enfronta Haití escric aquestes petites paraules, enmig de l'impacte en el qual ens trobem tots. Les comunicacions estan tallades (camins, telèfons, etc.)... El que vam veure és indescriptible: morts pertot arreu i cases enfonsades en totes les zones de la capital. Vaig veure cases i parets caure davant de mi". Francois Kawas, Superior de la Companyia de Jesús a Haití.

Després del terratrèmol d'Haití, els pitjors auguris inicials es van quedant curts. Les dades quantitatives de la catàstrofe, tant en el possible nombre de víctimes mortals com en la destrucció material i la quantitat de damnificats, adquireixen dimensions dantesques. Les autoritats governamentals han admès la possibilitat que el nombre de morts superi els 100.000, i la Creu Roja ja estima els damnificats en tres milions (d'un total de nou que té el país).

Prioritat en l'emergència

En Mans Unides ens preparem per a enviar recolzament en quant les circumstàncies ho permetin. A causa dels severs danys en les telecomunicacions, encara no hem aconseguit comunicar-nos directament amb els nostres contraparts/socis locals a Haití, organitzacions amb les quals hem col·laborat en diferents projecte anys anteriors, però tenim indicis que aquesta situació millorarà en les pròximes hores, i podrem coordinar amb elles l'enviament del nostre suport solidari.

Les prioritats ara, enfront del pitjor terratrèmol des de fa 240 anys al país, són el rescat de les persones atrapades sota els enderrocs, i resoldre la falta d'aigua i de llocs temporals de refugi, així com els problemes de sanejament bàsics per a evitar epidèmies, ja que els serveis de salut, d'electricitat i de proveïment d'aigua han quedat greument afectats.

Quan la naturalesa copeja a la pobresa

Les catàstrofes naturals tenen conseqüències socials molt més dramàtiques allà on la pobresa ja és causant de moltes dissorts. Haití és un país la història del qual és una seqüència interminable de desgràcies, en la qual s'entremesclen colonialismes, ocupacions militars, saquejos de recursos, devastació forestal o huracans, que ho han dut a ser el territori més empobrit i abandonat d'Amèrica Llatina.

El model neolliberal, amb l'obertura total per a la importació massiva d'aliments en anys recents, va arruïnar i va desestructurar més encara al país que mai va poder recuperar-se del seu passat colonitzat. Tal vegada és il·lustratiu el cas de l'arròs, producte de consum bàsic en el qual Haití era autosuficient fins a fa pocs anys, i que l'obertura comercial va perjudicar; ara, la major part de l'arròs ha de ser importat.

Més de dos milions d'haitians s'han vist obligats a emigrar en dècades recents. Probablement un milió i mig viuen en Estats Units, i la resta, gairebé tots, a la República Dominicana. L'enviament de remeses (uns 700 milions de dòlars anuals) és la principal entrada de divises i la via de subsistència de milers de famílies. Molts camperols s'han amuntegat en els barris marginals de la capital Port-au-Prince, en extrema vulnerabilitat.