Notícies

Us presentem dues històries a Kenya que expliquen la relació d'Àfrica oriental i la nova. Dones que deixen els seus estudis al quedar embarassades i una tecnologia que podria ser motor de desenvolupament de les comunitats.A l'escola de Secundària de Marinyn, situada en els estats del te de Finlay, a la zona de Kericho, de les 25 noies que van començar els seus estudis de secundària, 24 els han abandonat com a conseqüència d'embarassos.

La raó d'això és quelcom que ja els besavis, avis i pares van suportat: les llargues distàncies a l'escola.

Com explica el comissari del Districte de Kericho, Samuel Njora, "les noies van i tornen de l'escola passant pels boscos o les plantacions de te, exposant els obrers de les plantacions, que exploten la seva situació llastimosa".

Telèfons mòbils a l'Àfrica

 L'altra història és la d'un tribunal de Nairobi, que jutjava un crim passional modern. Una dona és multada amb ni més ni menys de 400 dòlars per enviar un missatge de mòbil que insultava un home, per "la degradació de les seves partides privades", com a resultat d'una persecució romàntica infructuosa.

 Això és notable, considerant que cap país de l'Àfrica oriental ha tingut servei de telefonia mòbil, abans dels últims 15 anys. Kenya, encara que té el mercat del telèfon mòbil més gran i dinàmic de la regió, ha entrat tard en el mateix. Fa deu anys, ningú al país podria haver-li dit què és un SMS.

 A l'Àfrica, en general, és increïble la manera en què l'antic existeix obstinadament a la vegada que el nou.

 En la mateixa publicació es pot llegir una història sobre uns nens que van morir infestats per picades de puces mar, en una altra part del país i en les pàgines esportives veuran una notícia sobre el partit de polo del dia anterior (es necessita un mínim de set cavalls per jugar el pol, i alguns genets rics arriben amb més, transportats en una caravana d'or).

 Aproximadament, 10 països africans han assolit el 100% d'admissió del telèfon mòbil i Kenya és famosa per ser la pionera mundial en la utilització de telèfons mòbils per enviar i rebre diners digitalment i per fer pagaments. Fa alguns dies, es va convertir en el primer país africà a presentar un telèfon mòbil recarregable amb l'energia solar.

No obstant això, les distàncies que els seus nens han de recórrer per anar a l'escola són les mateixes que eren fa més de 50 anys. De fet, en molts països, dones africanes, amb telèfons mòbils a les seves butxaques, dediquen més de la meitat del dia a anar a per aigua o fusta.

 No obstant això, en aquesta aparent contradicció és també la solució. Es podria demanar a les companyies riques de telefonia mòbil (i les més grans empreses de mitjans de comunicació i tecnològiques) que paguin petits honoraris en un Fons tecnològic, que seria utilitzat per construir laboratoris informàtics modestos en zones rurals, on l'aprenentatge en línia (a distància) acabaria amb la necessitat de les noies de caminar per les plantacions de te, poblades per treballadors libidinosos.

Una altra "reforma" seria obligar les escoles a no criminalitzar l'embaràs adolescent, particularment en les desesperades condicions rurals.

Quan les alumnes es queden embarassades, habitualment són expulsades de l'escola. Cal aturar això. Hauria de permetre-tornar als seus estudis després d'haver tingut els seus nadons, si poden permetre.

En cas contrari, empitjora la situació de les noies. Primer, han de patir molt anant i tornant de l'escola. Després s'han d'enfrontar a adults que les assetgen al llarg dels camins pel bosc. Després són expulsats de l'escola, perquè estan embarassades i perden l'oportunitat d'una educació. Això, sovint, destrueix el seu futur. I, ja no diguem, el dels seus nens també.

Charles Onyango-Obbo, editor executiu de la divisió Àfrica del Grup Nation Mitjana.

Publicat a The East African, Kenya, el 7 de setembre de 2009. Traduït per Diatta Mame Diarra, estudiant senegalesa de Llengües Estrangeres Aplicades de la universitat de Lió, col.laboradora en pràctiques amb la Fundació Sud.