Observatoris

Fins als anys 90, el concepte de desenvolupament era bàsicament econòmic i l’indicador bàsic per mesurar el grau de desenvolupament d’un país o una regió era el producte interior brut (PIB) per habitant.

El problema d’utilitzar aquest indicador era que no ens donava informació real de com estava la gent que hi vivia. Podria donar-se el cas que un país tingués força riquesa degut als seus recursos naturals, com ara el petroli, però aquesta riquesa estigués en mans d’uns pocs i la gran majoria de la gent visqués en la pobresa. Per això, aviat es va anar imposant l’IDH com a mesura del desenvolupament dels diferents països.

L’IDH defuig dels criteris estrictament econòmics i cerca avaluar aquells aspectes que tenen realment a veure amb el benestar i la qualitat de vida dels individus. Aquesta qualitat de vida es mesura a partir de tres grans aspectes:

a) La salut, que té en compte l’esperança de vida en néixer, els índexs de mortalitat infantil, etc.

b) L’educació, amb aspectes com els nivells educatius de la població o la taxa d’alfabetització dels adults.

c) El nivell econòmic, a partir de les dades de PIB per càpita.