N'hi ha prou de mirar algunes xifres per veure la magnitud del problema, que s'agreuja amb la crisi sanitària mundial, especialment entre els més empobrits del Sud.

Els 1.300 milions de persones que a començament de 2020 estaven patint pobresa multidimensional (el 84,5% dels quals vivien a Àsia del sud i a l'Àfrica subsahariana) podrien augmentar enguany en 500 milions a causa de la pandèmia.

Aquesta experiència dramàtica del coronavirus ens porta a reafirmar amb més rotunditat la dignitat de tots els éssers humans i els seus drets; la necessitat de generar nous estils de vida més solidaris; la urgència, des de la política i l'economia, de crear condicions de vida més humanes, centrades en la dignitat de cada persona i en el bé comú.

A Mans Unides portem més de 62 anys treballant sobre la base del valor de la solidaritat universal que, en el futur, ens ajudarà a superar les crisis sanitàries i a construir societats dignes per a totes les persones.

La solidaritat és una exigència de la nostra dignitat humana compartida i el deure de que cada ésser humà, d'acord amb les seves circumstàncies, sigui responsable de tota la resta. Per solidaritat cadascú ha d'assumir les causes de l'altre, fent-ne causes pròpies. La responsabilitat de cuidar-nos els uns als altres té implicacions tant entre nosaltres i les comunitats deprimides del Sud, com entre les comunitats mateixes envers les altres. Suposa avantposar el "nosaltres" a la lògica miop de l'interès privat; renunciar personalment o sacrificar-nos pel bé col·lectiu i posar a disposició de la resta els recursos necessaaris per millorar les condicions de vida de les comunitats més desafavorides.

La situació que encara ara estem vivint ens obliga a reforçar el nostre compromís i la nostra missió. Perquè la fam en el món és el reflex de la desigualtat que hi existeix i per acabar amb totes dues és necessària la implicació de tots en la construcció del bé comú a través de la cultura de la solidaritat.

Només amb la participació de tots serà possible caminar cap a un món on els drets humans deixin de ser una declaració d'intencions i esdevinguin una realitat justa. És el que ens demanden els nostres socis locals i les comunitats que representen. Depèn de tots i cadascun de nosaltres. I junts ho aconseguirem.