Hi haurà algú que escolti aquestes paraules?

Monsenyor Fernando Chica Arellano, Observador Permanent de la Santa Seu davant la FAO, el FIDA i el PMA, ha escrit aquest text amb motiu de la Campanya 2022 de Mans Unides que es presenta aquests dies. Et convidem a llegir-ho i reflexionar sobre ell.

La 63a Campanya contra la Fam de Mans Unides porta com a lema “La nostra indiferència els condemna a l'oblit”. Vol ser un incisiu crit d'atenció perquè, com a Església i com a ciutadania, mantinguem en la memòria i en el compromís el record de les persones i grups empobrits. Per part meva, m'agradaria oferir algunes pistes per a la reflexió, recolzat en dues fonts principals: l'anàlisi tècnica de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura) i el magisteri del papa Francesc.

L'últim informe de prospectiva de la FAO analitza els punts del planeta en els quals és més probable que s'aguditzi una severa inseguretat alimentària, en el període que transcorre entre febrer i maig de 2022. En termes absoluts, els cinc països més afectats per la inseguretat alimentària aguda són els següents: República Democràtica del Congo (30 milions de persones, el 25% de la població), l'Afganistan (23 milions, 55% de la població), Nigèria (18 milions, 11%), Etiòpia (17 milions, 30%) i Iemen (16 milions, 54%). Segueixen, en ordre decreixent, Síria, Sudan del Sud, Sudan, Haití, Níger i Somàlia. Quant a les situacions extremes que requereixen accions més urgents, quatre són els països que destaquen: Etiòpia, Nigèria, Sudan del Sud i Iemen, atès que bona part de la seva població està a la vora de la inanició i de la mort. No pot ser que la nostra indiferència condemni a l'oblit a quants en aquestes regions de l'orbe pateixen de manera tan cruel i atroç.
 

• En el cas d'Etiòpia, és particularment significativa i preocupant l'absència de dades actualitzades. Pel que sabem, entre juliol i setembre de 2021, s'estimava que eren més de 400.000 les persones afectades per la fam a la regió de Tigray. Però la situació sembla haver empitjorat, ja que el conflicte en la zona s'ha aguditzat, l'ajuda humanitària ha disminuït i les línies de subministrament del sector privat estan cada vegada menys operatives. És un cas dramàtic, realment trist i desolador. No obstant això, sembla condemnat a l'oblit.
• A Nigèria, les previsions més greus es concentren a les regions del nord-est, afectades pel conflicte gihadista. S'estima que, cap al mes de juny de 2022, coincidint amb la temporada d'escassetat en les collites, bona part de la població d'aquesta zona arribi al nivell d'inseguretat alimentària catastròfica. Però no es descarta que tal situació pugui donar-se fins i tot abans. Això inclou, per exemple, més de 1,74 milions de nens menors de cinc anys que hauran de fer front a una malnutrició severa; en aquest cas, la situació ve de la mà d'una deterioració de les condicions sanitàries (diarrea, xarampió, malària).
• No són menys preocupants els flagels que colpegen a la població de Sudan del Sud, que pateix, per tercer any consecutiu, unes inundacions inusualment altes i extenses (850.000 persones afectades i 350.000 desplaçades), a més de violència i inseguretat local, al costat de preus elevats en els aliments. Més de 7 milions de persones (és a dir, el 60% de la població) estan afectades per inseguretat alimentària severa.
• Quant al Iemen, els 16 milions de persones en situació d'inseguretat alimentària aguda suposen el 54% del total de la població. El conflicte armat ha estripat la vida de més de 4 milions de persones, que s'han vist obligades a abandonar les seves terres, les seves cases, els llocs que habitualment freqüenten, per a marxar forçosament a altres llocs del país. A la fi de 2021 la inflació va tornar a desbocar-se i es va produir una nova depreciació de la moneda local: el resultat, una vegada més, és una major dificultat en l'accés als aliments i productes bàsics. La situació continua agreujant-se. Molts, això potser no ho saben, i si ho saben, ho veuen com una cosa llunyana, insignificant. En aquestes i altres desgràcies, hi ha qui queda paralitzat, insensible al dolor aliè. Imagina que ja hi haurà algú treballant perquè el problema se solucioni. Posen pretextos per a implicar-se, indicant que són temes massa complexos com per a ocupar-se d'ells. Sovint l'egoisme ennuvola la ment, produeix sordesa i bloqueja les mans. D'aquesta manera, el nostre enquistament i apatia ens impedeixen reaccionar davant la penúria i amargor dels necessitats.

Per a il·luminar aquest i altres funestos panorames, podem recuperar la veu del papa Francesc, vigorosa, clara i profètica. En nombroses ocasions, el Bisbe de Roma ha clamat contra la globalització de la indiferència. Esmento només tres exemples.

1. En el seu primer viatge com a Successor de Pere a l'illa de Lampedusa, a l'abril de 2013, va dir que la cultura del benestar porta a la globalització de la indiferència. “Ens hem acostumat al sofriment de l'altre, no té a veure amb nosaltres, no ens importa, no ens concerneix! […] La globalització de la indiferència ens fa ‘innominats’, responsables anònims i sense rostre”.
2. En el seu Missatge per a la Quaresma de 2015 va escriure: “Aquesta actitud egoista, d'indiferència, ha aconseguit avui una dimensió mundial, fins a tal punt que podem parlar d'una globalització de la indiferència. Es tracta d'un malestar que hem d'afrontar com a cristians”.
3. I, el mes de maig de 2018, en ocasió de la presentació de les credencials de diversos ambaixadors davant la Santa Seu, va realitzar una nova i vibrant crida exhortant a “un renovat esperit de solidaritat cap a tots els nostres germans i germanes, especialment a quants sofreixen els flagels de la pobresa, la malaltia i l'opressió. Ningú pot ignorar la nostra responsabilitat moral de desafiar la globalització de la indiferència, el fer com si no passés res davant les tràgiques situacions d'injustícia que exigeixen una resposta humanitària immediata”.

Com cada mes de febrer, Mans Unides ens brinda l'oportunitat d'interpel·lar la nostra consciència, d'esperonar-la, deixant a un costat la tebiesa. La Campanya és una ocasió propícia per a donar el millor de nosaltres mateixos, al marge de desídies i indolències. Mans Unides ens ajuda a recuperar la memòria, reforçar la solidaritat i practicar de manera renovada el dejuni, l'oració i l'almoina.

Si, amb motiu de la Campanya de la Fam, no ho fem, desgraciadament es farà realitat el que va dir el Papa, quan va visitar la seu del Programa Mundial d'Aliments, el 13 de juny de 2016: “A poc a poc, ens tornem immunes a les tragèdies alienes i les avaluem com una cosa ‘natural’. Són tantes les imatges que ens envaeixen que veiem el dolor, però no el toquem; sentim el plor, però no el consolem; veiem la set, però no la sadollem. D'aquesta manera, moltes vides es tornen part d'una notícia que en poc temps serà canviada per una altra. I mentre canvien les notícies, el dolor, la fam i la set no canvien, romanen. Tal tendència, o temptació, ens exigeix avui un pas més. Avui no podem donar-nos per satisfets amb només conèixer la situació de molts germans nostres. Les estadístiques no sadollen. No basta elaborar llargues reflexions o submergir-nos en interminables discussions sobre aquestes, repetint incessantment tòpics ja per tots coneguts. És necessari ‘desnaturalitzar’ la misèria i deixar d'assumir-la com una dada més de la realitat. Per què? Perquè la misèria té rostre. Té rostre de nen, té rostre de família, té rostre de joves i ancians. Té rostre en la falta de possibilitats i de treball de moltes persones, té rostre de migracions forçades, cases buides o destruïdes. No podem ‘naturalitzar’ la fam de punts; no ens està permès dir que la seva situació és fruit d'un destí cec enfront del qual res podem fer. I, quan la misèria deixa de tenir rostre, podem caure en la temptació de començar a parlar i discutir sobre la fam, l'alimentació, la violència deixant de costat al subjecte concret, real, que avui continua colpejant a les nostres portes. Quan falten els rostres i les històries, les vides comencen a convertir-se en xifres, i així gradualment correm el risc de burocratitzar el dolor aliè”.

Hi haurà algú que escolti aquestes paraules? Que la fe ens faciliti l'obertura del cor. En aquest sentit, és important subratllar que Mans Unides va tenir el seu bressol en la forta sensibilitat cristiana de les Dones d'Acció Catòlica, que al començament dels anys seixanta del segle passat no van romandre insensibles davant el greu problema de la fam i la misèria, que afectava, i lamentablement continua fent-ho, a gran part de la humanitat. Elles, mogudes pel seu amor a Déu i al proïsme, van decidir donar una resposta eficaç i mancomunada a l'estigma de la fam, organitzant activitats per a lluitar contra aquesta xacra i erradicar-la.

Convé no passar per alt aquesta dada. Si en l'origen de la Campanya contra la Fam de Mans Unides està la fe en Déu i l'arrelament eclesial d'unes dones valentes, caldrà avui avivar aquestes virtuts. També a nosaltres se'ns demana una fe puixant i activa, una caritat ardent que ens impulsi a escoltar el clam dels pobres i dels atribolats, sortint veloçment a la trobada de les seves necessitats. El podem fer de manera personal, familiar i comunitària. Les dates del divendres 11 de febrer (Dia del Dejuni Voluntari) i el diumenge 13 de febrer (Jornada Nacional) són magnífiques per a expressar-ho d'una manera més visible i tangible. Cadascun està convidat a fer el que pugui, amb generositat.
 

Es tracta de no permetre que la nostra indiferència condemni a l'oblit a tants éssers humans, germans nostres, que suporten pesades càrregues a causa del feroç jou de la fam, la misèria i la injustícia.

Fernando Chica Arellano
Observador Permanent de la Santa Seu davant la FAO, el FIDA i el PMA