Educació per al desenvolupament

1.- Recursos educatius per a l'escola

CONCURSOS     CONTES I HISTÒRIES     DINÀMIQUES     EXPOSICIONS     JOCS    XERRADES

Per tal de sensibilitzar respecte a les problemàtiques que es viuen en el món actual, Mans Unides Barcelona posa a disposició dels centres docents i altres entitats educatives diferents recursos que promouen valors per lluitar contra aquesta situació.

Les propostes que apareixen als enllaços anteriors es poden descarregar i utilitzar lliurement. És una opció molt vàlida i útil per als docents a qui els interessi treballar-les amb els seus alumnes, mentre els nostres monitors dels tallers no puguin desplaçar-se per desenvolupar-les a les escoles a causa de la pandèmia.

També oferim en préstec gratuït algunes Exposicions i jocs sobre problemes del món actual (Fam, Malbaratament, Aigua, Dona, Infància...). Les entitats sol·licitants s’han d’encarregar de realitzar el transport, muntatge del material i de tenir-ne cura.

A més a més posem a disposició dels centres docents l’experiència dels nostres cooperants que treballen aquí o en països del Sud, amb Xerrades sobre els àmbits que més coneixen: educació, salut, situació de la dona i infància, drets humans, medi ambient...  

Es pot encarregar el préstec d’aquests materials, acordar l’assistència dels nostres monitors de tallers a les escoles, sol·licitar una xerrada o demanar altres informacions relacionades al correu electrònic epd.bcn@mansunides.org del nostre Departament d’Educació per al Desenvolupament o al telèfon de contacte 934 877 878.

 

 

A les graelles dels enllaços següents s’han adscrit de manera orientativa els materials i les propostes a un determinat nivell educatiu, però correspon als educadors d’adaptar-ne els continguts a la realitat i circumstàncies dels seus alumnes concrets.  

Entre parèntesi figuren les inicials d’àrees educatives dins l’àmbit de les quals s’aconsella realitzar les activitats proposades: (Ll)-Llenguatge, (M)-Matemàtiques, (CN)-Ciències de la Natura, (CS)-Ciències Socials i Culturals, (R)-Religió, (CV)-Cultura i Valors, (Tec)-Tecnologia i informàtica, (EF)-Ed. Física, (EA)-Expressió Artística...

2.- Activitats formatives a les universitats

Barcelona compta amb un total de 8 universitats que es divideixen en diferents campus. D'aquestes, 4 són públiques, 3 privades d’inspiració cristiana i 1 és online. Atenen al voltant de 200.000 estudiants.

Són un canal extraordinari com a altaveu per difondre la missió de Mans Unides, combatre la fam en el món, i les seves línies prioritàries d'actuació, ja que es tracta d’un públic jove en formació creatiu, il·lusionat amb projectes de transformació engrescadors i que comunica esperança al seu voltant. Per aquest motiu, és un focus d’actuació preferent per a Mans Unides.

 

 

2.1.- Universitats solidàries

Les diferents universitats han pres consciència de la seva responsabilitat en els àmbits de la solidaritat, la cooperació al desenvolupament i el voluntariat social. Reconeixen la importància d’aquests àmbits per ajudar a forjar en els alumnes un estil de vida compromès i responsable. En aquest sentit, disposen d’unitats encarregades d’impulsar activitats solidàries dins els diferents estudis de manera participativa, transversal i compromesa.

Des de la Delegació de Barcelona de Mans Unides estem oberts a establir un diàleg i col·laboració sincera amb tots els òrgans i membres de qualsevol comunitat universitària que estigui interessada en la promoció cultural de la persona i el desenvolupament dels pobles del Sud. Posem a la seva disposició els coneixements i l’experiència assolida al llarg de més de 60 anys de treball a països d’Amèrica, Àfrica i Àsia.

2.2.- Oferta d’activitats

I.-Accions de sensibilització

Malgrat totes les activitats de Mans Unides a la Universitat son de sensibilització, aquí fem referència a accions puntuals que s’organitzen, en general, aprofitant algun acte al que Mans Unides és convidada o s’ofereix a participar. Poden consistir a:

  • Xerrades o conferències dins del marc de la Campanya Anual de Mans Unides
  • Exposicions o activitats lúdiques
  • Taules informatives
  • Organització o participació en concursos literaris, fotogràfics, cartells, vídeos (Festival de clipmetratges)...
  • D’altres accions que aprofitin les xarxes socials i pàgines web de les Uuniversitats.

 II.- Accions formatives

III.- Pràctiques

S’estableixen convenis de pràctiques per estudis de grau, postgrau o màsters. Es tracta de pràctiques que duen a terme a les oficines de la Delegació o via on-line. Estan integrades en el pla d’estudis universitari. La Delegació assigna un tutor a l’estudiant que es coordina amb el tutor acadèmic de la Universitat.

IV.- Estades com a voluntari

Ofereixen l’oportunitat de col·laborar amb la Delegació de Mans Unides en alguna necessitat concreta dins d’uns dels departaments específics (acte de sensibilització, taller, concurs,  creació de materials digitals...). La dedicació s’acorda en funció de la disponibilitat de l’estudiant durant un període determinat.

V.- Recerca

L’experiència de Mans Unides en la realització de campanyes de sensibilització i d’implementació de projectes de desenvolupament està recollida en diversos informes i documentació de diferents formats. Tot aquest material pot ser objecte de treballs d’una assignatura determinada, treballs fi de grau (TFG), treballs de fi màster(TFM), tesis doctorals, recerca... en àmbits molt diversos. A títol d’exemple podem fer esment els següents:

  • Evolució dels projectes de desenvolupament d’un tipus determinat (agrícola, sanitari, educatiu, promoció de la dona...) en una zona o país concret al llarg dels anys.
  • Comparació de la incidència d’un tipus de projecte en el desenvolupament a diferents països.
  • Identificació dels factors d’èxit dels projectes

Des de la Delegació de Mans Unides a Barcelona igualment s’atenen les sol·licituds que puguin fer professors interessats en aprofundir alguns dels àmbits objecte del nostre treball.

2.3.- Convenis i contactes establerts amb universitats de la nostra ciutat

La signatura d’un conveni marc (de caràcter general) amb la universitat pretén establir una relació més estable que faciliti actuacions posteriors com acords de col·laboració amb algun organisme de la universitat en qüestió o la concreció d’una activitat curta o periòdica.

Mans Unides Barcelona ha establert contactes amb diferents universitats:

Universitat Ramon Llull

  • Facultat d’Educació i Treball Social Pere Tarrès
  • Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna
  • Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna
  • Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna
  • ESADE

Escola de negocis IESE (Universitat de Navarra);  Universitat Pompeu Fabra (UPF);  Universitat Oberta de Catalunya (UOC);  Universitat Abat Oliba (UAO);  Universitat Internacional de Catalunya (UIC);  Universitat de Barcelona Servei d’Assistència i Formació Religiosa (SAFOR).

​3.- Marc teòric general

I.- Objectius i materials

Alguns dels objectius essencials de la tasca de la ONG Mans Unides són sensibilitzar i educar per al desenvolupament. És per això que la delegació de Barcelona de Mans Unides desenvolupa, des de fa molts anys, activitats i materials educatius orientats a formar infants i joves de tots els nivells educatius en aspectes de solidaritat i de desenvolupament. Actualment també estem treballant activitats i materials per a altres públics, com l’universitari, el de les parròquies, etc.

A la delegació de Barcelona de Mans Unides pretenem donar a conèixer la realitat dels pobles del Sud als infants, joves i adults d’aquí. És un primer pas per fomentar la consciència sobre quines són les arrels, les causes i les manifestacions de la misèria i la fam al món. Volem que el nostre esforç pedagògic els motivi a actuar en conseqüència, responsabilitat i compromís.

Sabem que la tasca que realitzem serà millor amb la participació dels àmbits educatius i socials. I és per això que posem a disposició dels alumnes, professors i pares els recursos i materials didàctics que produïm (impresos, digitals, audiovisuals) sobre les circumstàncies que viuen els pobles del Sud.

Podeu consultar, a l'enllaç del punt 2, a l'índex a dalt de tot, el nostre catàleg de recursos i materials educatius, on trobareu diferents tipus de propostes solidàries per diferents edats i temàtiques.

II.- Educació en valors

Com educar en valors per canviar el món, d'una manera transformadora sobre la globalització i des de la globalització? I és que arran de les noves tecnologies vivim en un món interdependent i interconnectat, però no pas necessàriament equitatiu i solidari.

En aquesta pàgina, i en cadascun dels seus apartats, hi ha algunes de les pautes o pistes que haurien de presidir la nostra acció pedagògica i educativa. Després serà tasca de cada professor, tutor o educador aconseguir que els seus alumnes es posicionin i impliquin en l’actuar del dia a dia, per respondre als desafiaments i reptes de l'actual món nostre, injust i desigual, a fi que vagi assumint un rostre més equitatiu, fraternal i solidari.

Convé fonamentar les opinions personals per tenir una visió crítica del món en el qual ens toca viure.

Si volem millorar la realitat que ens envolta, el primer que cal és conèixer quina és aquesta realitat. Perquè canviïn les coses és necessari que moltes persones pensin que han de canviar i vulguin que, efectivament, canviïn, implicant-se en aquest projecte. És el sapere aude, l'atreveix-te a pensar dels antics… És l'inici d'una formació personal que ens condueix a la convicció de que cal actuar individualment i col·lectiva, que cal actuar amb coherència, responsabilitat i compromís.

Però no n'hi ha prou amb la teoria. Cal analitzar l'experiència diària i, des del més quotidià, entendre els processos i efectes de la globalització sobre les nostres vides, les dels qui ens envolten o les dels qui, allunyats de nosaltres, pateixen en les seves vides els impactes i estralls del model actual de globalització neoliberal.

L'important és educar sabent que el futur el construïm des de l'avui, des de les singulars opcions de cada dia. De nosaltres depèn que la globalització sigui inhumana i excloent o humanitzant i integradora. De nosaltres depèn gestionar-la en benefici d'uns pocs o en benefici de tots; construir ‘un altre món possible’, orientat cap a l'ètica de la solidaritat, la cooperació, l'equitat, el desenvolupament humà integral i universal, cap a un model eco sostenible, compatible amb el medi ambient i molt curós amb la biodiversitat.

Aquest és el repte de la nostra generació: el desafiament de buscar solucions i respostes de futur i amb futur. Caldrà redescobrir el valor de les petites coses, des dels nostres propis entorns.

“Perquè, al cap i a la fi, actuar sobre la realitat i canviar-la, encara que només sigui una miqueta, és l'única manera de provar que la realitat és transformable” (Eduardo Galeano). O sigui, com deia la Mare Teresa de Calcuta: “Tal vegada no podem fer grans coses, però tots podem fer petites coses amb un gran amor (...)”. Des d'aquest gran amor, el futur del món és compromís de tots”.

III.- Educació transformadora

L’educació en valors ha de ser crítica i des de l’esperança com aconsellen els grans pensadors:

Bertold Brecht deia que “tenir conviccions és tenir esperança”. 

José Saramago constatava que "Del sòl s'aixequen els arbres i les collites. Del sòl es poden aixecar els homes. El sofriment no es va acabar, però tampoc es va acabar l'esperança".

Antonio Gramsci parlava de “superar el pessimisme de la ment amb l'optimisme de la voluntat. Entre el pessimisme paralitzant de la ment i l’eufòria o l’optimisme ingenu de la voluntat, se situa el cor esperançat. Els canvis de la realitat van sempre precedits pel fet que algú o alguns els hagin somiat".

El dissident i president txec, Vaclav Havel ho va definir molt bé des de la presó:
"No soc optimista, perquè no estic segur que tot acaba bé. Ni soc pessimista, perquè no estic segur que tot acaba malament. Només porto l'esperança en el meu cor. L'esperança és el sentiment que la vida i el treball tenen significat. I es pot tenir-la amb independència del món que ens envolta. La vida sense esperança és buida, avorrida i inútil. No puc imaginar que puc lluitar per alguna cosa si no portés l'esperança en mi. És un do tan gran com la vida mateixa".

Fco. Javier Vitoria afirma que les actituds apocalíptiques engrandeixen la sobrecàrrega dels problemes i lluny de resoldre'ls, els empitjoren, perquè "la desesperança tanca tot camí de futur". I en el mateix llibre aclareix: "L'autèntica esperança és solidaritat amb els oprimits. Solidaritat no merament sentimental, sinó compromesa en el seu alliberament".

És l'esperança de l'esforç compartit, de la complicitat, que la unió fa la força, perquè, en paraules del subcomandant insurgent Marcos: "un es troba sol contra la paret; però molts units, derroquen la paret." Per això afegia: "No volem el somni d'una revolució, sinó una revolució que somiï".

Podem preguntar-nos després d’aquestes cites: què fer doncs, davant la realitat indignant?

I respondre, a mena de resum: "Imaginar un món millor és el primer pas per millorar el món. El segon és lluitar per aconseguir-ho”.

IV.- Educació per canviar el món

"Déu no té més mans que les nostres", deia Georges Bernanos a Le scandale de la vérité.

Educació per canviar el món, perquè la veritat és que la crua realitat, la de les dades de l'horror i de la vergonya, es podria canviar ja que existeixen els mitjans per a fer-ho.

Només fa falta canviar de prioritats.

Alguns programes i agències de les Nacions Unides tenen estimacions prou acurades i contrastables de quines despeses anuals i de quants períodes sostinguts d’anys permetrien garantir a tot ésser humà l'accés a l'educació bàsica, a cures de salut elementals, a una alimentació adequada, a l'aigua potable, i a la infraestructura sanitària corresponent, així com a l'accés per a les cures ginecològiques. Aquestes quantitats són sempre menors que el que els països del Sud del món reemborsen pels seus deutes externs amb les institucions financeres internacionals. Els ordres de magnitud dels que estem parlant són sempre menors que, per exemple, el pressupost militar dels EUA i/o, naturalment, que les despeses militars mundials, que les despeses publicitàries anuals del món, i sol equivaldre a molt menys que les fortunes de les 10 persones més riques del planeta.

Per això, en primer lloc, és imprescindible creure que el canvi és possible. El que no sigui fàcil, no pressuposa que sigui impossible. Per què no creure que els nostres fills o els nostres néts podran veure un món més just, equitatiu i solidari?

En segon lloc, la lliçó més difícil que cal aprendre és com perdre sense desanimar-se. Importa recuperar la memòria històrica, el record del passat: molts assoliments de què gaudim avui van ser aconseguits per gent que va lluitar i va fracassar, que va caure i es va aixecar repetides vegades, fins que, per fi, va guanyar.

Com afirma el subcomandant insurgent Marcos: "la saviesa consisteix en l'art de descobrir, a pesar del dolor, l'esperança"; o, com aconsella el vers del poeta català Miquel Martí Pol: cal mantenir "la mirada encesa pel fulgor dels horitzons possibles".

No pretenem aportar solucions màgiques, que no existeixen. Però sí apuntarem respostes i alternatives que demostren que una altra globalització és possible i que, en definitiva, el futur dependrà del nostre coratge per construir el present.

Sí, amb els dels Fòrums Socials Mundials de Porto Alegre, creiem que "un altre món és possible"... i necessari !! I a més de necessari, urgent.

Perquè mentre hi ha milers de morts evitables hom no pot quedar-se de braços plegats.

Subscriu-te a la newsletter

Informar-se és el primer pas per actuar.

Subscriu-te