75 aniversari de Nacions Unides. Una nova cooperació multilateral per a una nova era

Dins de l'agenda habitual d'un mes de setembre, amb el començament d'un nou període de reunió/treball de l'Assemblea General de les Nacions Unides, aquest any prou singular –fa 75 anys de l'aprovació de la Carta de les Nacions Unides i, per tant, del seu naixement – es realitzarà el dilluns 21 de setembre d'aquest 2020, a la seu central de Nova York, l'acte especial de COMMEMORACIÓ DELS 75 ANYS DE LES NACIONS UNIDES.

Hi hauria tantes i tantes coses a dir-ne (Nacions Unides fa 75 anys!), tant des d'un punt de vista històric, com actual –ben magre-, com de futur –més necessari que mai-, que el que millor que podíem fer en aquest cas era i és, segurament, aprofitar el text d'una lliçó del Secretari General actual de Nacions Unides, Antonio Guterres (aquesta vegada si: realment magistral; impartida en el dia de Nelson Mandela d'aquest 2020 –i formant part ja, de fet, de l'esperit i els continguts d'aquest 75 aniversari de les Nacions Unides: https://www.un.org/en/events/mandeladay  i que, ens atreviríem a dir gairebé amb tota seguretat, que utilitzarà en part en la seva intervenció central en aquest acte commemoratiu del 21 de setembre a Nova York. Nosaltres ho farem en cites específiques –i en algun cas adaptades- d'aquesta lliçó; que siguin o no les que ell utilitzi no té més importància. El caràcter, el context i el contingut de la lliçó segur que ja queden com una peça ben especial de la commemoració del 75 aniversari de Nacions Unides.

 

1- La COVID-19 és una mena de radiografia que revela les fractures en l'esquelet fràgil de les societats que hem construït. Podem veure fams de proporcions històriques.
Està exposant fal·làcies i falsedats a tot arreu: - La mentida que els mercats lliures poden proporcionar assistència sanitària per a tots; - La ficció que la cura no pagada no funciona; - El deliri que vivim en un món postracista; - El mite que tots estem a la mateixa barca. Perquè mentre estem tots flotant sobre el mateix mar, és clar que alguns estan en superiots mentre que d'altres estan aferrats a restes a la deriva.

La resposta a la pandèmia i al descontentament generalitzat que l'està precedint de ja fa temps, s'ha de basar en un nou contracte social i un nou acord de cooperació global multilateral per al desenvolupament humà sostenible, que creïn igualtat d'oportunitats per a tots i respectin els drets i les llibertats de tots.

Un nou contracte social dins de les societats permetrà als joves viure dignament; garantirà que les dones tinguin les mateixes perspectives i oportunitats que els homes; i protegirà els malalts, els vulnerables i les minories de tota classe.

2- La desigualtat defineix el nostre temps. Les múltiples desigualtats s'entrecreuen i es reforcen entre generacions. La vida i les expectatives de milions de persones es determinen en gran manera per les seves circumstàncies en néixer.

L'abordatge de la desigualtat ha estat, emperò, un impuls durant tota la història de la justícia social, els drets laborals i la igualtat de gènere. La visió i la promesa de les Nacions Unides és que l'alimentació, la sanitat, l'aigua i el sanejament, l'educació, el treball digne i la seguretat social no són productes de venda per a aquells que s'ho poden permetre, sinó drets humans bàsics als quals tots tenim dret. Treballem per reduir la desigualtat, cada dia, a tot arreu.

Els forats creixents de confiança entre persones, institucions i líders ens amenacen a tots. La gent vol sistemes socials i econòmics que funcionin per a tothom. Volen que es respectin els seus drets humans i les seves llibertats fonamentals. Volen dir-ho en decisions que afectin la seva vida.

3- Les dones de tot arreu han començat a dir prou a un dels exemples més injustos de la desigualtat de gènere: la violència perpetrada per homes poderosos contra les dones que simplement estan intentant fer la seva feina.

El moviment contra el racisme que s'ha estès des dels Estats Units a tot el món després de l'assassinat de George Floyd és un signe més que la gent n'ha tingut prou: - Prou de desigualtat i discriminació que tracta les persones com a delinqüents a causa del seu color de pell; - Prou del racisme estructural i la injustícia sistemàtica que neguen a les persones els seus drets humans fonamentals.

4- Les nacions que van sortir al capdavant de les Nacions Unides fa més de set dècades han rebutjat contemplar les reformes necessàries per canviar les relacions de poder a les institucions internacionals. Això és especialment cert en el cas de la composició i dels drets de vet al Consell de Seguretat de les Nacions Unides i als consells del sistema de les institucions financeres i econòmiques de Bretton Woods.

La desigualtat comença al capdamunt: a les institucions globals. Cal abordar la desigualtat per reformar-les.

Les disparitats profundes comencen abans del naixement i defineixen vides i morts primerenques. I una nova generació de desigualtats va més enllà dels ingressos i la riquesa per abastar els coneixements i les habilitats necessàries per tenir èxit en el món actual.

Posem cara als fets. El sistema polític i econòmic mundial no aporta béns públics globals crítics: salut pública, acció climàtica, desenvolupament sostenible, pau.

Per tancar aquests buits i fer possible el nou contracte social, necessitem un nou acord global per garantir que el poder, la riquesa i les oportunitats es comparteixen de manera més àmplia i justa internacionalment. Un nou model de governança global s'ha de basar en la participació plena, inclusiva i igualitària en les institucions globals.

El món en desenvolupament ha de tenir una veu molt més forta en la presa de decisions globals. Cal evitar fluxos financers il·legítims, blanqueig de capitals i evasió d'impostos. És essencial un consens global per acabar amb els paradisos fiscals.

5- De cara al futur, dos canvis sísmics configuraran el segle XXI: la crisi climàtica i la transformació digital. Tots dos podrien eixamplar encara més les desigualtats.

La fractura digital reforça les divisions socials i econòmiques, de l'alfabetització a la sanitat, de l'urbà al rural, de la llar d'infants a la universitat. Estem en perill de tenir un món amb una escletxa insalvable de dues velocitats.

Al mateix temps, cap al 2050, estimem que l'acceleració del canvi climàtic afectarà milions de persones a través de malnutrició, malària i altres malalties, migracions i esdeveniments meteorològics extrems. Això crea serioses amenaces per a la igualtat i la justícia entre generacions (la solidaritat intergeneracional que pretén el desenvolupament sostenible pot quedar del tot malmesa). Els joves manifestants climàtics actuals estan en la primera línia de la lluita contra la desigualtat.

És per això que fem una crida no només a l'acció climàtica, sinó a la justícia climàtica. Els líders polítics han d'alçar la seva ambició, les empreses han d'alçar la seva visió, i la gent de tot arreu ha d'alçar la veu. Hi ha una manera molt millor de fer les coses i cal aprofitar-la.

Un món canviant requereix una nova generació de polítiques de protecció social amb noves xarxes de seguretat, inclosa la cobertura sanitària universal i l'exigència d'un ingrés bàsic universal. És fonamental establir nivells mínims de protecció social i revertir la inversió crònica en serveis públics, inclosos l'educació, l'assistència sanitària i l'accés a Internet.

Necessitem programes d'acció afirmativa i polítiques dirigides per abordar i redreçar les desigualtats històriques en matèria de gènere, raça o ètnia que han estat reforçades per males concepcions i praxi de moltes normes socials.

Com deia Nelson Mandela: "Un dels reptes del nostre temps ... és tornar a inculcar en la consciència del nostre poble aquest sentit de solidaritat humana, d'estar al món els uns pels altres i a causa dels i dels altres". Ens devem els uns als altres. O lluitem junts o ens enfonsem.

Avui, a les manifestacions per a la igualtat racial ... a les campanyes contra el discurs d'odi ... a les lluites de les persones que reivindiquen els seus drets i defensen les generacions futures ... veiem els inicis d'un nou moviment. Aquest moviment rebutja la desigualtat i la divisió i uneix els joves, la societat civil, el sector privat, el present i el futur, les ciutats, les regions, etc. darrere de les polítiques de pau, la cura del nostre planeta, la justícia i els drets humans per a tots. Ja està fent la diferència.

Ara és el moment perquè els líders globals decideixin: sucumbirem al caos, la divisió i la desigualtat? O bé anirem corregint els mals del passat i avançarem junts, pel bé de tots?

Estem en un punt de ruptura. Però sabem a quin costat de la història ens trobem.

Subscriu-te a la newsletter

Informar-se és el primer pas per actuar.

Subscriu-te