Què són els Dies Internacionals de l’Aigua?
Amb motiu dels Dies Internacionals de l'Aigua, es ret homenatge a aquest recurs tan important i es fomenten mesures per analitzar i/o fer front a les crisis mundials i/o locals de l'aigua, i/o relacionades amb elles. En el context de l’Agenda 2030, un dels eixos centrals dels Dies Internacionals de l'Aigua gira sempre al voltant de donar suport a l'assoliment de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 6: “Aigua i Sanejament per a tots”, d'aquí al 2030.
Les Nacions Unides celebren anualment el Dia Internacional de l’Aigua, els 22 de març, per destacar també, sempre, la gran importància de l’aigua dolça. Les tasques de coordinació corresponen a ONU-Aigua, mentre que la direcció va a càrrec –tot variant- d'un o diversos Membres i/o associats de l'ONU.
El dia internacional de l’aigua i el risc d’una crisi mundial de l’aigua segons la passada Conferència de la ONU sobre l’Aigua del 2023 -al voltant del dia internacional de l’aigua 2023
Arreu del món, 2.000 milions de persones (el 26% de la població mundial el 2023) no disposen d'aigua potable i 3.600 milions (el 46%) no tenen accés a un sanejament gestionat de manera segura d’aquesta aigua; ho senyala l'informe, publicat per la UNESCO en nom d'ONU-Aigua, i donat a conèixer a la Conferència de les Nacions Unides sobre l'Aigua del 2023, celebrada a Nova York.
Entre 2.000 i 3.000 milions de persones pateixen escassetat d'aigua durant almenys un mes a l'any, fet que suposa greus riscos per als seus mitjans de subsistència humana, en particular la seguretat alimentària i l'accés a l'electricitat d’origen hidràulic. Es preveu que la població urbana mundial que pateix escassetat d'aigua es dupliqui, passant de 930 milions el 2016 a 1.700-2.400 milions de persones el 2050. La incidència creixent de sequeres extremes i prolongades també està estressant molts ecosistemes naturals (no ens podem oblidar avui que, per exemple, gran part de Catalunya viu des de fa tres anys una molt greu sequera), amb conseqüències nefastes per a les espècies vegetals i animals i, sens dubte, molt greument també per l’ésser humà.
És molt urgent doncs establir mecanismes internacionals sòlids i permanents per tal d’evitar que la/es crisi/s mundial/s de l'aigua es descontroli/n amb, cada vegada, més efectes desastrosos. L'aigua és determinant pel nostre futur comú i és essencial actuar plegats per compartir-la equitativament i gestionar-la de manera sostenible.
“Aigua per la pau”: Lema del dia internacional de l’Aigua 2024
L'aigua pot crear pau i/o provocar conflictes. Quan l'aigua és escassa i/o contaminada, o quan la gent té un accés desigual o nul (o fins i tot excessiu en el cas d’inundacions), les tensions socials tendeixen clarament a augmentar. En aquest context és necessari constatar, llavors, que:
L'accés a l'aigua potable és un dret humà. Hi ha una necessitat urgent de treballar junts per protegir i conservar el nostre recurs més preuat i, per tant, satisfer plenament el dret humà a l’aigua potable. La cooperació en matèria d'aigua obre normalment –i això és molt positiu- el camí per a la cooperació en tots els (o en molts) reptes compartits.
L'aigua està sota una pressió creixent. Els impactes del canvi climàtic relacionats amb l'aigua estan incrementant-se (empitjorant normalment) molt, i amb una població mundial en creixement s’està causant una important demanda creixent d'un recurs finit tant bàsic.
A molts països, l'accés de les persones a l'aigua potable es distribueix de manera desigual i injusta.
Entre països, la manca generalitzada de cooperació transfronterera sobre recursos hídrics compartits (o susceptibles de ser-ho) suposa un risc per a la qualitat i la quantitat dels subministraments d'aigua a molts indrets del món i, per tant, amenaça estabilitats socials, locals i internacionals.
La mala prestació/gestió dels serveis d'aigua pot des legitimar els governs dels estats. La incapacitat d'un govern per proporcionar/gestionar els serveis bàsics d'aigua pot provocar una des legitimació de les institucions de l'Estat i encendre malestar social; això és especialment així en contextos com ara els d'inseguretat alimentària, atur elevat i migracions internes significatives.
L'aigua sovint juga i/o pot jugar un paper molt important en els conflictes. L'aigua pot ser un detonant de conflictes quan els interessos de diferents dels seus usuaris, inclosos els estats i les seves províncies, s'enfronten i es perceben com a irreconciliables, o quan la quantitat i/o la qualitat de l'aigua en una zona disminueix, cosa que pot afectar la salut humana i dels ecosistemes.
L'aigua pot ser una arma durant els conflictes bèl·lics, utilitzada tant per actors estatals com no estatals, com a mitjà per aconseguir o mantenir el control sobre el territori i les poblacions o com a mitjà per pressionar els grups oponents.
L'aigua pot ser una víctima de conflictes quan els recursos hídrics, els sistemes d'aigua o els empleats dels serveis públics corresponents són víctimes intencionals o accidentals, o objectius de la violència corresponent. Els atacs a infraestructures civils, inclosos les de l’aigua i les dels seus sistemes, comporten greus riscos per a la salut i la pau i violen el dret internacional humanitari.
El camí a seguir per tal de fer realitat “el lema”: ”Aigua per la Pau”
L'aigua pot ser una eina per a la pau. Amb el temps, hi ha hagut (probablement) més incidències de cooperació que de conflictes per l’aigua (tot i que aquests conflictes han estat, a voltes, molt importants i sagnants), però hi ha molt més per fer. La cooperació pacífica al voltant de l'aigua, dins i entre països, pot obrir el camí per a una cooperació pacífica en tots els sectors.
A nivell local i nacional, els diferents usuaris de l'aigua –especialment els serveis d'abastament d'aigua i sanejament, energia, alimentació i indústria– han de cooperar mitjançant un enfocament de gestió integrada dels recursos hídrics i promoure una economia circular que faci efectius els drets humans de les persones en diverses de les seves vessants.
A nivell de conca, els països haurien de concertar acords i crear institucions per gestionar pacíficament els recursos hídrics que travessen les fronteres internacionals.
La cooperació en l'àmbit de les aigües transfrontereres és essencial per a la pau i la prosperitat. Els governs haurien de cooperar de manera bilateral, regional o mundial, per exemple, mitjançant la signatura i l'aplicació dels Convenis de l'Aigua de les Nacions Unides.
Treballant plegats per equilibrar els drets humans i les necessitats de tothom, l'aigua pot ser una força estabilitzadora i un catalitzador del desenvolupament sostenible.
JXV
