El passat dimecres 13 de desembre (un dia més tard del previst: sinó acabés més tard del previst “res” ja no seria el mateix i la devaluació dels resultats finals encara seria més forta) es van acabar les COPs (Conferències de les Parts -Estats Parts-) dels tractats multilaterals climàtics.
Si hom té en compte les agendes (els ordres del dia) d’aquestes COPs, en aquest cas -i no sempre és així- hi havia un esdeveniment realment important a acabar de treballar, debatre i tancar/aprovar: el primer Balanç Global (Global Stocktate).
El balanç mundial és un procés, previst a l’Acord de París de 2015, per tal què els països i les parts interessades vegin en quins aspectes avancen col·lectivament cap al compliment dels objectius de l'Acord de París sobre el Canvi Climàtic, i en quins no.
Ja sabíem que no anem pas per bon camí per limitar l'escalfament global a 1,5 graus centígrads. La finestra per a un canvi significatiu està tancant-se, i el moment d'actuar és ara (de fet era abans!). Els governs prenien una decisió sobre el balanç mundial en aquestes COPs, que es pot (s’hauria d’) aprofitar per accelerar i incrementar l'ambició a la propera ronda de plans d'acció climàtica (les “famoses” NDCS o Contribucions Nacionalment Determinades) que els estats part hauran de presentar a finals del proper 2025. Un cop vistos el resultats que hagi donat el primer Balanç Mundial, es tractarà a partir d’ara de, amb les noves NDCs -i atenent als resultats del primer balanç- veure que fan els estats parts per tal que el segon balanç mundial del 2028 suposi una molt -però molt- clara millora col·lectiva.
Ja se sabia doncs: els resultats del primer balanç mundial són clarament negatius. Esquemàticament: més creixement de l’economia mundial, més consum d’energia mundial i, per tant, més utilització i consum de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas), més emissions de gasos d’efecte hivernacle cap a la troposfera i, per tant, més escalfament global de la temperatura terrestre i marítima del nostre planeta i, per tant, més canvi climàtic, com a mínim en termes de més fenòmens meteorològics i més desastrosos.
Com que el drama ja era i és del tot explícit i clar, només quedava una via de sortida de la que tothom va estar pendent els darrers dies i hores -i fins els darrers minuts de la Conferencia-. Després de gairebé 30 anys de COPs els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) han estat sempre darrere de les bambolines ....gairebé com si no hi fossin ....i justament estàvem a Dubai un dels països més importants en la producció d’aquests combustibles. La tensió i el drama final respecte a aquests combustibles estaven esplèndidament servits.
La sortida, com sempre, des de la més fina diplomàcia política: la forta divisió entre dir “abandonar” o “reduir” va donar lloc al resultat del consens final: “transitioning away from fòssil fuels”; en català: “transició cap a l’abandonament dels combustibles fòssils”.
Aquesta frase de l’èxit (per qui ho vulgui agafar com a èxit) es troba en l’apartat d) de l’article 28, amb el seu antecessor article 27, del primer balanç mundial aprovat i que diu (afegint encara més ambigüitats de les que ja portem a sobre):
27.[1] També reconeix que limitar l'escalfament global a 1,5 °C, sense sobrepassar-lo o limitar-lo, requereix reduccions profundes, ràpides i sostingudes de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle del 43% el 2030 i del 60% el 2035 en relació amb el nivell del 2019 i assolir el zero net d’emissions de diòxid de carboni l'any 2050;
28. Reconeix, a més, la necessitat de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle de manera profunda, ràpida i sostinguda d'acord amb les vies d'1,5 °C i demana a les parts que contribueixin als següents esforços mundials, d'una manera determinada a nivell nacional, tenint en compte l'Acord de París i les seves diferents circumstàncies, vies i enfocaments nacionals:
d) L'abandonament dels combustibles fòssils en els sistemes energètics, de manera justa, ordenada i equitativa, accelerant l'acció en aquesta dècada crítica[2], per assolir el zero net l'any 2050 d'acord amb la ciència;
[1] Intergovernmental Panel on Climate Change. 2023. Climate Change 2023: Synthesis Report. Contribution of Working Groups I, II and III to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Geneva: Intergovernmental Panel on Climate Change. Available at https://www.ipcc.ch/report/ar6/syr/.
[2] Tot sembla indicar que, d’aquí a pocs dies, es confirmarà que l’any 2023 haurà estat l’any més calent de la història i que a la velocitat que evoluciona tot l’arribada als 1,5 °C pot ser tranquil·lament cosa d’aquesta dècada. I algú ha parlat d’èxit de la COP28?
