Un text d'Alfredo Benito Regueiro Romero, becari al departament de comunicació de Mans Unides Barcelona.
El 9 d'agost se celebra el Dia Internacional dels Pobles Indígenes. Aquesta data va ser establerta el 1994 per l'Assemblea General de les Nacions Unides amb l'objectiu de reconèixer i promoure els drets dels pobles indígenes a tot el món.
La importància del Dia Internacional dels Pobles Indígenes
Aquest dia és fonamental per sensibilitzar la societat sobre la riquesa cultural, la diversitat i les contribucions dels pobles indígenes. A més, és una oportunitat per destacar els desafiaments i les injustícies que aquestes comunitats enfronten, com ara la discriminació, la pèrdua de terres adquirides des de temps pretèrits i la violació persistent dels seus drets. Aquest dia ressalta la necessitat de preservar i revitalitzar les cultures i llengües indígenes, així com de garantir-ne la participació plena i efectiva en la presa de decisions que els afecten.
Estadístiques rellevants
Els pobles indígenes representen aproximadament el 6% de la població mundial, amb una xifra que supera els 476 milions de persones distribuïdes a 90 països. Tot i que constitueixen, segons el Banc Mundial, només una petita fracció de la població global, tenen una rica diversitat cultural i lingüística, parlant més de 4.000 de les 7.000 llengües del món.
Distribució geogràfica
- Àfrica: estimacions indiquen entre 50 i 70 milions de persones indígenes, amb grups a Kenya, Namíbia i Botswana.
- Amèrica Llatina i el Carib: viuen al voltant de 45 milions de persones indígenes, representant el 8,3% de la població total de la regió.
- Amèrica del Nord: inclou aproximadament 9,7 milions de persones indígenes als Estats Units i Canadà.
- Àsia: alberga el 70% de la població indígena mundial, amb comunitats significatives a països com Índia, Indonèsia, Filipines i Malàisia.
Desafiaments i disparitats
- Educació: les taxes d'alfabetització i de finalització d'estudis són significativament més baixes entre les poblacions indígenes. A l'Amèrica Llatina, l'analfabetisme entre les persones indígenes pot ser tres vegades més gran que a la població no indígena.
- Recursos: moltes comunitats indígenes habiten en àrees riques en recursos naturals, però sovint no tenen accés segur a aquests recursos a causa de conflictes de terra i polítiques extractivistes.
- Salut: les comunitats indígenes enfronten taxes més altes de malalties cròniques, desnutrició i mortalitat infantil. L'esperança de vida pot ser fins a 20 anys més petita que la de la resta de la població.
- Social: la desintegració social i els impactes a la salut física i mental són costos incalculables que perpetuen cicles de pobresa i marginació. A Amèrica Llatina, la situació és especialment greu, amb nombrosos assassinats de defensors de drets indígenes i líders comunitaris.
Participació política i drets
- Autonomia i autogovern: algunes comunitats indígenes han establert formes d'autogovern i autonomia territorial. Tot i això, continuen lluitant per ella obtenció de reconeixement legal i la implementació dels seus drets col·lectius.
- Reconeixement internacional: instruments com ara la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes (UNDRIP) han estat crucials en la promoció dels drets indígenes a escala global, encara que la implementació efectiva varia entre països.
Contribucions i necessitats de finançament
- Biodiversitat: els pobles indígenes són custodis del 80% de la biodiversitat mundial, però reben menys de l'1% de l'ajuda climàtica internacional.
- Finançament directe: la manca de mecanismes de finançament directe limita la capacitat dels pobles indígenes per implementar els seus propis programes i mantenir la seva autodeterminació.
Principals pobles indígenes
Els Mapuche (Xile i Argentina), els Sami (Noruega, Suècia, Finlàndia, i Rússia), els Maori (Nova Zelanda), els Inuit (Canadà, Groenlàndia, Alaska, i Rússia), els Adivasi (Índia), els Yanomani ( Veneçuela i Brasil) i els Kakataibo (Perú) són les comunitats indígenes més representatives mundialment. Mans Unides treballa des de fa molts anys amb els tres darrers.
Yanomami
- Els Yanomami són un dels grups indígenes més grans d'Amèrica del Sud, amb una població d'aproximadament 38.000 persones distribuïdes al voltant de 350 llogarets a la regió fronterera entre Brasil i Veneçuela, principalment entre els rius Orinoco i Amazones. Aquest grup viu de manera seminòmada i basa la seva subsistència en la caça, pesca i recol·lecció.
- En l'actualitat, els Yanomami enfronten seriosos desafiaments a causa de la mineria il·legal i la desforestació, activitats que han incrementat significativament la violència i la degradació ambiental als seus territoris. Aquestes amenaces han afectat greument la salut, contaminant fonts d'aigua i reduint la disponibilitat d'aliments, cosa que ha tingut un impacte especialment negatiu en els nens.
- Mans Unides ha establert una relació de col·laboració amb els Yanomami a través de diversos projectes dissenyats per donar suport i enfortir la capacitat d'aquesta comunitat per defensar els seus drets i territori. Un dels projectes principals se centra a millorar la governança i la gestió territorial dels Yanomami, fomentant-ne l'autonomia i enfortint les seves organitzacions locals. Això inclou la capacitació de líders comunitaris i el suport a crear estructures organitzatives més eficaces.
- A més, Mans Unides ha dut a terme una campanya de recaptació de fons mitjançant la venda de samarretes de futbol inspirades en la iconografia Yanomami.
Kakataibo
- Els Kakataibo, un grup indígena al Perú, han estat enfrontant greus amenaces a causa d'activitats il·legals com la mineria, la tala d'arbres i el narcotràfic. Aquestes activitats han augmentat la violència als seus territoris, resultant en l'assassinat de diversos líders.
- Des de l'inici de la pandèmia de COVID-19, s'han registrat dotze assassinats de líders indígenes a l'Amazònia peruana, quatre dels quals pertanyen al poble Kakataibo.
- Mans Unides ha estat col·laborant amb la Federació Nativa de Comunitats Kakataibo (FENACOKA) i l'Institut del Bé Comú (IBC) per donar suport a aquestes comunitats. S'han implementat iniciatives per enfortir la defensa territorial mitjançant la creació de guàrdies indígenes i la millora de la comunicació entre les comunitats.
La tasca de Mans Unides amb les poblacions indígenes d'Àsia
A més del constant suport a les poblacions Yanomami i Kakataibo, a Amèrica Llatina, Mans Unides també ha realitzat diversos projectes a la regió asiàtica, més concretament a l'Índia.
Projecte a Chhattisgarh, Índia (2021-2022)
- Descripció: aquest projecte es va dur a terme a 8 llogarets del districte de Bastar, habitades per la tribu Gond. Es va centrar en la formació i l'apoderament de dones a través de la creació de grups d'estalvi i crèdit, i la capacitació en la producció de xampinyons i cria de cabres.
- Beneficiaris: aproximadament 250 dones, especialment vídues i caps de família.
- Objectius: millorar la seguretat alimentària, l’autonomia econòmica i el coneixement sobre drets governamentals.
Projecte a Bamunbari, Índia (2022-2023)
- Descripció: aquest projecte va millorar les capacitats de diagnòstic i atenció mèdica en un centre de salut rural a Bamunbari, gestionat per la Diòcesi de Bongaigaon.
- Beneficiaris: aproximadament 4.000 persones anualment, principalment dones i infants de comunitats tribals.
- Objectius: equipar el centre amb tecnologia de diagnòstic i un quiròfan adequat per fer intervencions quirúrgiques.
