Mans Unides Barcelona, present a la Cimera del Clima

Voluntaris de mans Unides Barcelona a la COP25

Xile, capital Madrid

La situació interna tan complicada que Xile estava travessant les darreres setmanes evidenciava que no podia hostejar la COP25. Quin atzucac!

La ministra Teresa Ribero no va dubtar ni un segon: posant en marxa totes les capacitats de les infraestructures de Madrid era ben possible realitzar-hi la COP25. Sense responsabilitats polítiques, que continuen plenament en mans de Xilè i el seu govern, es cert, però amb tota la irradiació mundial que suposa ser la seu real/física d’una COP ... tot això quan tot el món es mira les COP cada vegada amb més atenció!

Un gran èxit de la ministra que contribueix a donar uns aires frescos al complicat ambient polític actual de la capital de l’Estat. Així m’ho va dir ella personalment quan la vaig felicitar per la seva gran visió política: “ens convenia” em va dir textualment. Ja que cito aquesta curta trobada haig de dir que ningú com ella, i precisament pel gran treball polític que va realitzar a la COP19 de Copenhaguen, es mereixia aquest èxit!

Ja dins de la "bombolla" de la COP

Quan hom assisteix (participi més o menys activament o simplement intenti seguir alguna de les seves innumerables agendes de cada dia) a una COP, un queda, immediatament, absorbit dins d’una “bombolla” de la qual no en sortirà ja fins que marxi del lloc on es fa.

Tot i que escric aquestes ratlles el dimarts 3 de desembre (avui mateix s’estan realitzant més d’un centenar d’actes i reunions simultànies que suposen el començament real de la COP), les imatges i les paraules d’ahir, dia inaugural, em permeten fer una certa crònica “irresponsablement intuïtiva” del que serà aquesta COP. Pot semblar agosarat i només tornant a llegir aquestes ratlles divendres, quan tot s’hagi acabat, es podrà valorar la certesa de les afirmacions que m’atreviré a fer ara.

L'Acord de París del 2015 i l'Informe de l'IPCC del 2018

L’Acord de París va establir com a objectiu de la lluita contra l’emergència climàtica la no superació més enllà de 2º C de la temperatura a la superfície de la Terra al començament de la revolució industrial (ara hi estem 1,1º C per sobre).

A la mateixa COP21 de París de l’any 2015 es va encarregar un informe a l’IPCC (grup intergovernamental d'experts sobre el canvi climàtic) per tal de concretar que volia dir, que calia fer, en el nostre món de cada dia, per assolir aquest objectiu, avui encara una mica intangible, en termes de temperatura terrestre.

Ningú a la sessió inaugural d’aquesta COP 25 no es va descuidar de citar i d’insistir en la consigna científica en què s’ha transformat l’esmentada concreció que ara fa un any va fer pública l’IPCC: cal que el 2030 les emissions de gasos d’efecte hivernacle al món hagin disminuït en un 45% respecte a les emissions globals de l’any 2010 i que, l’any 2050, les emissions netes d’aquests gasos siguin nul·les (carbonització nul·la).

Dit i comprat per gairebé tothom. Excepte, i no pas poc important, pels grans països d’economies emergents, que diuen que no se’ls pot demanar aquest objectiu per temes de “justícia climàtica”...

No obstant això, ara mateix, d’acord amb els compromisos que els estats van decidir ells mateixos sense cap ingerència externa durant l’any 2015 i en la perspectiva de l’any 2030, la suma del que es podria aconseguir, encara que es compleixen aquests compromisos estatals, està però que molt lluny d’aquesta consigna de l’IPCC.

Per tant, als titulars inaugurals oficials citats tothom hi va afegir que calia molta més ambició. I això és el que reclamaven en els seus discursos una vegada i una altra tant la presidència de Xile, com el Secretari General de les Nacions Unides o fins i tot el Sr. Pedro Sánchez, tot i que a l’Estat espanyol no se li coneix cap document propi rellevant sobre l’emergència climàtic.

L'ambició no està a l'ordre del dia de la COP25

Per tant, aquesta COP25 no hauria de parlar de res més que de com fer efectiva aquesta ambició tan reclamada, de com cada estat del món complirà amb la seva part de responsabilitat específica, de materialitzar la seva part d'ambició...
Però això no serà així. En els ordres del dia a Madrid no es pot parlar ja d’ambició.

Les maneres en què s’aplicarà l’Acord de París ja van ser aprovades a la COP 24 de l’any passat a Katowice-Polònia (l'única que no he viscut en directe els darrers anys) i aquesta COP25, encara que ningú ho dirà, és, de fet, una COP de transició, sense massa temes realment crucials a debatre i aprovar, tot esperant veure que faran els estats durant els darrers mesos de l’any vinent amb les seves noves NDC (contribucions nacionals determinades) en les quals, i aquí la gran contradicció, ningú els obliga ni els obligarà a complir les consignes científiques de l’IPCC de l’any passat.

Que Déu ens agafi confessats

El multilateralisme no viu precisament els seus millors temps i moments i tampoc ningú no sap com arreglar-ho. I el fet de què quan “tothom” demana ambició hàgim d’estar, de fet esperant a veure què ens explicaran els estats -individualment i en funció dels seus interessos particulars molt més que dels interessos globals- cap a finals de l’any vinent, no deixa de ser frustrant però ben real.

Avui i al final d’aquestes ratlles tornaré a ser jo mateix i tornaré a recordar que a les COP tot s’ha d’aprovar per consens (perquè el reglament de com prendre decisions en el si de la COP no s’ha pogut aprovar mai -des de l’any 1994!). I consens, amigues i amics meus, només n'hi ha en els titulars (amb les excepcions comentades), però en gairebé res més. I per això, d’ambició, només n’hi haurà en els titulars però, com a mínim de moment, enlloc més.

Josep Xercavins

Qui és én Josep Xercavins?

Josep Xercavins atresora una llarga trajectòria en sostenibilitat aplicada (bones pràctiques en desenvolupament humà sostenible des de l'escala local a escala global) en tant que co-director de Grup de Recerca de la UPC en Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme (STH) establert el 2004 per la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat.

En l'actualitat, és voluntari de Mans Unides Barcelona des de març de 2019 i contribueix a l'elaboració de continguts "de fons" per a la web, com són els observatoris sobre les nostres causes vistos des de la perspectiva de l'Agenda 2030.

 

Subscriu-te a la newsletter

Informar-se és el primer pas per actuar.

Subscriu-te