Aquest any -com és relativament habitual-, i per tal de contextualitzar la campanya en un entorn concret del sud global i ajudar-nos a fer-ne activitats de sensibilització ben apropiades, HAN ESTAT AMB NOSALTRES MEMBRES D’UN DELS PROJECTES DE COOPERACIÓ ACTUALS DE MMUU.
En aquest cas es tracta d’un projecte sobre “PRESSA DE DECISIONS COL.LECTIVES PER AL BÉ COMÚ”.
L’objectiu general del projecte és “MILLORAR L’EXERCICI DELS DRETS HUMANS A L’ESTAT DE GUERRERO –MÈXIC-”.
Amb l’objectiu específic d’ “Enfortiment de capacitats de comunicació i difusió de defensors i defensores de Drets Humans des d'una perspectiva de construcció de pau”.
De la Campanya 2024 de Mans Unides: “L’EFECTE ÉSSER HUMÀ”
La Zarel León Segura treballa als Centres Ecumènics de l’Estat de Guerrero, soci local de Mans Unides i va ser la testimoni que ens va guarir de coneixement i reflexió durant tota la setmana de campanya.
Amb la seva arribada, vam donar el tret de sortida a “L’Efecte ésser humà”. Escoltar el seu testimoni ens va permetre explicar als nostres col·laboradors i socis fins a on arriben totes les seves aportacions però també, conscienciar a una societat que moltes vegades viu d’esquenes a les realitats de qui més pateixen els greus efectes del canvi climàtic i totes les xacres que se’n deriven.
La segona setmana de febrer, vam assistir a escoles, parròquies i mitjans de comunicació que ens van cedir un espai on reflexionar, escoltar i re-imaginar un futur amb més cures i consciència pel clima i les seves conseqüències.
La Zarel León Segura va poder visitar Catalunya Ràdio amb l’Emili Pacheco, la COPE amb l’Ignasi Miranda i també a Catalunya Religió i Catalunya Cristiana amb Roger Vilaclara i Rosa Maria Jané respectivament. També, ens van rebre Foc Nou de la mà de Jordi Pacheco i Ràdio Estel al “Sense distància”. Per descomptat, no va faltar la visita a l’Arquebisbat
A Mans Unides sempre hem entès que la cobertura mediàtica és clau per fer arribar el missatge dels nostres convidats. Com també ho és a nivell educatiu. Per això, amb la Zarel també va anar a l’escola de SAFA Horta i a la Universitat Pere Tarrés a reflexionar amb els alumnes de totes les edats per fer-los entendre què passa més enllà de l’aula.
Tampoc va faltar la visita a diferents parròquies de la diòcesi de Barcelona. Vam anar a Santa Cecília, Sant Josep de l’Hospitalet i finalment al sopar de la fam de Sagrada Família. Els feligresos van escoltar com es desenvolupa la vida de les comunitats indígenes i totes les millores que es proposen per garantir un sistema que els permeti viure en un sistema en garanties.
Sobre l’Estat de Guerrero de Mèxic
A Guerrero hi habiten més de 3 milions i mig de persones. Està ubicat sobre la costa pacífica a la zona sud del país. El 34% de la població es considera indígena i el 6.5% afrodescendent. Arrossega conflictes sociopolítics de segles enrere, cosa que ha deixat empremta en el desenvolupament econòmic. Més de la meitat dels seus municipis tenen un grau de marginació molt alt. El 15% de la població parla una llengua indígena, més del doble del percentatge nacional (7%). Al territori de Guerrero la població indígena i camperola, els i les defensores dels territoris i els i les periodistes, així com la població empobrida que viu a les ciutats, són les més afectades per les problemàtiques plantejades a nivell nacional, a les quals se suma la criminalització, judicialització i fustigació. Continua sent el tercer estat amb la taxa d'homicidis més alta del país. Un dels municipis on es treballa (Acapulco de Juárez) viu situacions de violència molt intensa relacionades amb el narcotràfic i la violència de gènere i en els darrers anys ha estat el municipi amb més prevalença de feminicidis a nivell nacional.
En els darrers 10 anys Guerrero ha estat l'estat en què es va degradar amb més velocitat la vegetació natural primària. La desforestació per a extracció de fustes és una pràctica comuna i pel que sembla imparable, tot i estar fora de les lleis i regulacions.
La violència ha trastocat la vida pública, l’economia, la política, la cultura de la població de Guerrero. Els col·lectius que defensen els drets humans com les "cercadores" de familiars desapareguts enfronten les amenaces constants per part de grups vinculats al narcotràfic o de les mateixes autoritats. Davant d'això, els beneficiaris i les beneficiàries posen en marxa diverses estratègies per enfortir-se i enfortir les seves alternatives. Una d'aquestes alternatives que el soci local i Mans Unides recolza des de fa dos anys és l'enfortiment de les seves capacitats.
Als territoris del projecte conviuen 3 pobles originaris: me'phaa, tu'un savi, i náhuatl, a més dels pobles afromexicans; població de comunitats rurals i població urbana.
Problemes concrets a resoldre amb el projecte
Els grups i col·lectius amb qui es desenvolupa el projecte són grups de població en condicions específiques de vulnerabilitat, ja que són pobles indígenes a qui se'ls nega el dret a la participació política, a la representació i al desenvolupament; familiars de persones que han estat desaparegudes, a qui se'ls nega el dret a la veritat, a la justícia i la reparació de mal; comunitats indígenes i camperoles a qui se'ls nega el dret a un medi ambient sa i decidir sobre els seus propis territoris; i dones indígenes i mestisses, pageses, a qui un sistema patriarcal i una cultura masclista els nega el dret a tenir una vida lliure de violència, participar en equitat de condicions i tenir accés a una vida lliure, digna i feliç.
Els i les promotors/es i defensores/es, així com els grups de què formen part han posat en marxa estratègies integrals per afrontar les violències que enfronten i enfortir les alternatives posades en marxa, enfortir-se com a grups, i enfortir promotors/es i defensor/es.
Aquest projecte es concentra en el desenvolupament de capacitats de comunicació per a la pau, ja que aquesta és fonamental per sensibilitzar la població en general, enfortir articulacions i aliances, brindar eines per transformar lògiques i la presa de decisions, inclosa la participació de les dones en aquests grups. Aquesta aposta contribuirà als processos de construcció de pau a llarg termini, en un territori amb alts índexs d'assassinats com és Guerrero, ja que cerca donar un lloc a la història i esperança de cada persona i cada comunitat. La història dels pobles de Guerrero ha de ser contada, perquè són els pobles els qui tenen l'oportunitat i la intenció de construir la pau.
