Sopar de la fam amb Juan Carlos Cabrera a la Parròquia Sant Joan de Vilassar de Mar

Divendres 7 de febrer, dia del dejuni voluntari de Mans Unides, va tenir lloc a  la sala Mn. Josep Maria Galvany de la Parròquia Sant Joan de Vilassar de Mar un sopar de la fam. Aquesta parròquia, amb Mn. Toni Roman al capdavant, participa un cop més molt activament amb Mans Unides amb motiu de la nostra campanya que porta com a lema "Qui més pateix el maltractament al planeta no ets tu". La campanya centra el seu missatge en tenir cura de la "casa comuna". Tots i cadascú de nosaltres podem fer un esforç per millorar els nostres hàbits diaris, reciclar, reutilitzar, no malbaratar l'aigua ni els aliments,... perquè totes les nostres accions aquí tenen repercussions al Sud.

Seguint amb el lema de la campanya, l'acte va començar amb la presentació dels joves que es preparen per a fer la Confirmació que van fer un treball sobre l'empremta ecológica que deixem els humans i també van cantar una cançó. Després, en Paco Marro, responsable del departament d'Universitats de Mans Unides Barcelona, va presentar al pare Juan Carlos Cabrera qui va donar el seu testimoni com a presentació de la campanya. També hi va assistir a la vetllada en Carles Malfeito, president del Grup d'Opinió Vilassar de Mar (gOvi).

En Juan Carlos Cabrera atén, en una de les zones més deprimides de sud de Moçambic, a homes, dones i nens amb SIDA, tuberculosi o lepra, i pateixen fam a causa de la sequera. 

Si bé Moçambic es troba en ple procés de reconstrucció gràcies a la pacificació de país, les condicions de vida de la població segueixen sent encara molt precàries. És un dels països amb més fam, desnutrició i malalties.

La Parròquia de Nossa Senhora das Mercedes hi regenta un centre social amb una guarderia de 2-5 anys, ofereix suport escolar multinivell i classes d'alfabetització a dones i, a més compta amb un menjador que atén 300 nens d'altres escoles properes.

Els pares mercedaris van detectar 2 grans problemes:

  • la manca d'aigua potable: els seus habitants recorren llargues distàncies per recollir aigua d'una llacuna no salubre, això suposa una gran quantitat de malalties intestinals per consum d'aigua no potable i que les dones tinguin molt poc temps per atendre les seves famílies, així com l'alt absentisme escolar a causa de la gran càrrega horària per aconseguir aigua.
  • la manca de sanejament i higiene, ja que en tot el barri no existeix tractament d'aigües residuals ni clavegueram disposant únicament d'algunes latrines col·lectives.

Per a aquestes millores van comptar amb la col·laboració de Mans Unides: es va perforar un pou d'aigua potable que, mitjançant la construcció d'una torre amb dos dipòsits i la instal·lació d'una bomba, canalitza l'aigua fins fonts pròximes a les cases. I es va construir un bloc sanitari amb lavabos, lavabos i dutxes diferenciats per edat i sexe, i l'indispensable mur de contenció del desnivellat terreny, que garanteixi la permanència de l'obra.

Subscriu-te a la newsletter

Informar-se és el primer pas per actuar.

Subscriu-te