Aquest juliol, he viatjat al Senegal, un país ple de vida, d’alegria i de dignitat. Fa més de 50 anys que Mans Unides hi col·labora al costat de comunitats acollidores i valentes, com les de Sanghé i Sam Sam 3, on dues dones extraordinàries —la germana Hortensia i la germana Regina— encarnen amb el seu lideratge silenciós l’esperança que transforma.
A tocar de l’oceà Atlàntic, hi trobem un país ple de vida, de música, de comunitat i d’una profunda calidesa humana. Parlem del Senegal, poblat per gent acollidora, pacífica, valenta i generosa. Persones que, malgrat les dificultats, somriuen, comparteixen i lluiten per tirar endavant.
Des dels primers temps de Mans Unides al país, al voltant de l’any 1972, vam començar a col·laborar amb parròquies, escoles, comunitats missioneres i organitzacions locals. Allò, que va començar com una cooperació solidària, s’ha convertit, amb el pas dels anys, en una relació d’estimació i de confiança mútua.
Al Senegal hem col·laborat en projectes molt diversos, però si una cosa tenim clara és que la clau no són únicament els projectes, sinó les persones. I entre aquestes, hi ha dues dones que són autèntics referents, les germanes Hortensia Perosanz i Regina Casado.
La germana Hortensia viu i treballa a Sanghé, un entorn rural i oblidat del nord del país, però on la vida batega amb força. Des de fa anys, acompanya amb coratge i tendresa les famílies més vulnerables. Amb el seu lideratge discret però ferm, i amb el suport de Mans Unides, s’han creat horts comunitaris, s’han obert pous d’aigua, s’han construït escoles i s’han impulsat espais de formació per a dones.
Amb 82 anys a l’esquena i 54 al Senegal, l’Hortensia és un motor que impulsa a la regió. La seva presència transforma, no només pel que fa, sinó per com ho fa: propera, humil, compromesa, afable i enèrgica.
Una altra força de la natura la trobem a Sam Sam 3, un barri perifèric i marginal de la capital, Dakar. Allà hi treballa la germana Regina, de 85 anys i 50 d’experiència a l’Àfrica, que ha creat un espai de dignitat per a infants, adolescents i dones en situació de pobresa i exclusió.
Amb el suport de Mans Unides, ha impulsat una escola per a infants, tallers de costura i perruqueria per a joves i dones, i accions de sensibilització sobre salut i higiene. Però la Regina no només ofereix serveis: ofereix acollida, escolta i dignitat. És una dona de fe infinita i energia inesgotable. El seu lideratge, basat en l’afecte i la determinació, dóna llum allà on la foscor sembla instal·lada.
Des de Sant Louis, centenars de joves senegalesos, empesos per la desesperança, s’embarquen en fràgils piragües per travessar l’oceà Atlàntic amb l’esperança d’un futur millor. Molts d’ells, desgraciadament, no hi arribaran mai.
Per això, col·laborem amb la Delegació Diocesana de Migracions de Senegal en un projecte que busca evitar aquestes tragèdies: oferint formació, sensibilització i alternatives reals perquè els joves puguin construir una vida digna sense haver de marxar. És un treball lent i que reclama molta paciència, però essencial, ja que salvar vides no només és rescatar-les al mar, sinó també donar motius per no marxar.
L’Illa de Gorée, a pocs quilòmetres de Dakar, és l’exemple perfecte que la bellesa pot ser tan bonica com colpidora alhora. Durant segles, va ser un dels principals ports de tràfic d’esclaus cap a Amèrica. Milers i milers d’homes, dones i nens van ser arrencats de les seves vides per ser venuts com a mercaderies.
Avui, Gorée és un lloc de memòria, un crit silenciós que ens recorda que la llibertat i la dignitat són drets sagrats, i que cal continuar lluitant contra qualsevol forma de deshumanització.
En l’actualitat, un dels grans reptes que afronta el Senegal és la gestió dels residus, i en particular, la contaminació per plàstics. Les platges, els camps i el mar del país estan coberts de deixalles que posen en perill la salut de les persones i dels ecosistemes.
És una situació greu, que no només afecta Senegal, sinó tot el planeta. Només tenim una Terra, i el que fem en un racó del món té conseqüències arreu. La cura de la casa comuna és responsabilitat de tots els éssers humans, i cal actuar amb urgència i solidaritat.
Després de més de mig segle compartint camins amb el poble senegalès, a Mans Unides encara creiem en la cooperació que neix de l’amor i del respecte. Una cooperació que no imposa, sinó que acompanya. Que no pretén salvar, sinó caminar junts. Estem convençuts que el futur només serà possible si és un futur compartit i per a tothom.
