El Delegat Territorial del Govern a Tarragona, Òscar Peris, ha volgut sumar-se a la commemoració del 50è aniversari de Mans Unides a Tarragona amb el següent escrit:
Dóna la mà
Donar la mà sempre ha estat un bon senyal. Encaixem les mans, quan ens saludem, i així demostrem que no hi duem res amagat. Donem un cop de mà per ajudar. Acaronem amb la mà, per expressar consol, afecte, companyia. I les unim per a fer coses plegats. I això fa Mans Unides, a Tarragona, des de fa cinquanta anys. Des d’aleshores, unes quantes generacions tarragonines han unit les mans per ajudar, en mil i un projectes arreu del món, sense preguntar i gairebé sense conèixer exactament el nom i cognoms i les cares de les persones que milloraven la seva vida i el seu futur amb aquesta ajuda.
Cadascuna de les persones que dediquen una part del seu temps, dels seus esforços, de vegades del seu patrimoni, a la tasca de Mans Unides, ho fa per motius propis. Cadascú valora més o menys conceptes molt semblants, amb límits difusos, però també amb diferències: caritat, solidaritat, justícia... Hi pot arribar des de molts camins, des d’una determinada visió del món, des d’una creença religiosa, potser per un entorn familiar o social. Això és important -o ho pot ser, en graus diversos- per aquesta persona. Segurament, no és tan important per a la comunitat que pot obtenir un sistema de potabilització d’aigua, o muntar una escola per a la canalla, o una granja cooperativa. Allí arriben els fets.
Però encara que no es vegi, també hi arriba la mà, la mà que encaixa, que acompanya, que uneix. Potser la mà que ens canta, en una bellíssima peça, Maria del Mar Bonet, quan diu
Dóna'm sa mà, amor,
mira que freda està;
dóna'm sa mà, amor,
freda de no estimar.
Les Mans Unides, que es donen des de fa cinquanta anys, no són gens fredes. Tenen l’escalf d’estimar. Escalfem-nos, tots, les mans d’aquesta manera.
Òscar Peris i Ròdenas
Delegat Territorial del Govern a Tarragona
