La crisi sanitària que vivim actualment ha arribat al continent africà d'una forma diferent. Allà no es nota tant l'efecte de la malaltia, gràcies a que les mesures preventives es van posar des del principi, sabent que els recursos són escassos. El problema a Àfrica és la conseqüència que tota aquesta situació provoca: hi ha encara menys recursos, la gent no té per menjar, i es veuen privats de satisfer les seves necessitats vitals. Parlem amb els nostres enllaços a territoris del continent, que ens expliquen de primera mà en quina situació es troben i com ho viuen.
«A Àfrica –assegura el salesià espanyol José María Sabé– hi ha una tradició molt forta de solidaritat. La cultura es viu com una fraternitat. Els pobles i les regions són com una família, perquè en la cultura generalitzada d'Àfrica hi ha una dimensió gairebé obligada de la solidaritat i això també s'està vivint ara amb el coronavirus». La resiliència i la resistència del poble africà i, sobretot, de les seves dones, és una altra de les característiques d'un continent que constantment viu conflictes, epidèmies i fenòmens meteorològics i empobrit per injustes lleis. «Aquesta capacitat de resiliència, de resistència, és un exemple que ens donen contantemente», assegura la missionera Virginia Alfaro. «No s'ha perdut la calma, no hi ha desesperació, hi ha només una major capacitat de lluitar contra l'adversitat, d'inventar coses noves per a sortir d'aquesta situació», afirma la missionera espanyola.
Acompanyar i fer costat a Àfrica en aquesta crisi és, per a Alfaro, «qüestió de justícia, de justícia social. Això no és només caritat o solidaritat, és justícia per a aquells que no tenen una xarxa de protecció com pot haver-hi a Espanya o en altres països europeus o d'Amèrica».
