En motiu del Dia Internacional de la Dona, avui, 8 de març, Mans Unides vol posar el focus en les dones empobrides, les més vulnerables i castigades per la desigualtat imperant en el món, que condemna a la fam i la pobresa a milions de persones. Una desigualtat que des de l'ONG denunciem amb la campanya d'enguany "La nostra indiferència els condemna a l'oblit".
Mans Unides entén la desigualtat com alguna cosa que va més enllà d'un desequilibri econòmic i que reuneix, almenys, tres característiques: discriminació en les oportunitats de vida, persistència de les iniquitats i la profunda deterioració en les condicions per a una vida digna. Aquestes desigualtats afecten principalment les dones i a les nenes, que sempre veuen més vulnerats els seus drets i estan més exposades a les conseqüències que sobre les seves vides pot tenir aquesta iniquitat.
Encara que les dones representen la meitat de la població mundial i, teòricament, tenen els mateixos drets i deures, i la mateixa dignitat que els homes, en cap lloc del món, ni tan sols en les societats més avançades, han aconseguit la desitjada igualtat, assegura María José Hernando, del departament d'Estudis de Mans Unides.
Per a fer front a aquestes situacions discriminatòries, Mans Unides reivindica la igualtat de drets entre homes i dones i treballa per l'erradicació de pràctiques ancestrals com el matrimoni forçat o l'ablació genital femenina. «Des dels nostres orígens, la dona ha estat eix transversal de totes les nostres iniciatives, però tenim, a més, projectes especialment dirigits a treballar l'equitat.
A Mauritània, l'ONG treballa per a eradicar la mutilació genital femenina (MGF) –un dels majors atemptats contra la integritat física i emocional de les dones– que, malgrat estar prohibida, està molt arrelada en les comunitats rurals més empobrides del país africà.
«Treballem a les regions del Gorgol, del Brakna i de Nouakchott nord i sud, on la prevalença d'aquesta pràctica ancestral aconsegueix a prop del 90% de les nenes i joves. El paradoxal és que solen ser les pròpies dones les que sotmeten a les seves filles i netes a aquesta pràctica, convençudes que així ha de ser per “mandat religiós”», explica Encarni Escobar.
En aquesta regió, l'associació Citoyennes et Citoyens Débout (Ciutadans i Ciutadanes en peus) –soci local de Mans Unides–, coneixedora de l'impacte negatiu de la MGF en la vida de les dones, treballa per a contrarestar l'argument cultural que perpetua aquesta pràctica i demostrar que no respon a una disposició o mandat religiós.
L'ús de les xarxes socials és, segons Escobar, fonamental per a aquest fi: «Aprofitem que les dones joves són usuàries de xarxes socials en el seu dia a dia, perquè liderin les accions contra aquesta pràctica que la majoria d'elles ha sofert. Les joves difonen la informació a través de les xarxes i de vídeos que elles mateixes elaboren i, amb això, s'està aconseguint un canvi de mentalitat de cara a les generacions futures», relata.
Veure més sobre aquest projecte
Malgrat les dones que viuen en països en desenvolupament i en zones rurals tenen en l'agricultura la seva major font d'ocupació, la major part dels seus treballs es desenvolupen en l'economia informal, la qual cosa implica una major precarietat en tots els camps: salarial, sanitari, educatiu, social... A més, només el 15% de les terres del món està en mans de dones.
Per aquest motiu, "Mans Unides treballa amb les dones pageses, cuidadores de la terra i de la vida, sobre les quals descansa, en gran manera, la sostenibilitat del planeta, malgrat que la majoria no són propietàries de les terres i no poden accedir a crèdits per a millorar les seves vides", assegura Escobar.
El nostre treball se centra també a proveir a les dones de mitjans i capacitació perquè puguin accedir a ocupacions més ben remunerades o perquè creïn els seus propis negocis amb els quals aconseguir ingressos que els permetin tirar endavant les seves famílies, a més de formar-les perquè facin valer els seus drets en el sí de les seves famílies i comunitats i aconseguir que les seves filles no siguin víctimes, també, de la discriminació que elles pateixen.
Un exemple d'aquests projectes es duu a terme en el territori palestí de Cisjordània, on existeix un alt percentatge de terres ermes i no conreades, malgrat que, a causa de la conjuntura geopolítica, una de les poques alternatives de supervivència per a la població és precisament el treball de la terra i la cura d'animals.
La pandèmia ha fet que per a les dones de la zona sigui urgent i prioritari l'obtenció de millors rendiments en l'explotació agrícola i ramadera i la possibilitat d'obrir-se al mercat. "D'aquesta manera, –assegura Escobar– el projecte no sols ajuda a combatre la inseguretat alimentària de moltes famílies, sinó que potencia la integració de les dones de la zona rural que, per raons econòmiques, polítiques i culturals, continuen sent el col·lectiu més marginat".
La iniciativa parteix del soci local de Mans Unides, PARC, que va identificar les necessitats més urgents de les agricultores i les petites productores de bestiar oví de la zona. "Una vegada identificades aquestes necessitats, Mans Unides està donant suport a un projecte per a la formació i l'accés a equipament per part d'aquestes dones agricultores i ramaderes vulnerables", relata Encarni Escobar.
La violència contra la dona és un altre dels àmbits en els quals l'ONG està fent un gran esforç. "A Mans Unides no podem tolerar que el 30% de les dones i nenes del món visquin amb por de ser agredides, a denunciar o a les reaccions en el seu entorn pròxim després de les agressions… I tot això davant l'apatia d'una gran part de la societat", assegurava recentment Ricardo Loy, Secretari General de Mans Unides i membre del comitè de gènere de l'organització.
L'ONG inclou en aquesta violència la derivada del tràfic, la utilització de la dona com a arma de guerra, les violacions o les agressions a les defensores dels drets de les dones o de les poblacions més vulnerables, com els pobles indígenes.
"A Colòmbia, per exemple, fem costat a dones –com la recentment assassinada Luz Marina Arteaga–en el seu treball d'acompanyament a les comunitats vulnerables o amenaçades. De la mà de la Corporació Claretiana Norman Pérez Bello, de la qual era membre Arteaga, Mans Unides treballa per a denunciar l'abandó institucional i la duríssima violència a la qual fan front a Colòmbia –i en tota Amèrica Llatina– les poblacions indígenes i pageses que tracten de defensar o recuperar els seus territoris davant la històrica despossessió que sofreixen per part d'Estats, projectes privats extractius i activitats il·legals com el narcotràfic.
La líder pagesa, assassinada el mes de gener passat, havia rebut amenaces pel seu acompanyament a les comunitats indígenes que reclamen la devolució dels seus territoris a Matarratón i L'Avenir, en la Orinoquia colombiana.
Veure més sobre aquest projecte
A Mans Unides no podem tolerar que el 30% de les dones i nenes del món visquin amb por de ser agredides, a denunciar o a les reaccions en el seu entorn pròxim després de les agressions… I tot això davant l'apatia d'una gran part de la societat.
Així mateix, la pandèmia està suposant un greu desequilibri que està afectant de manera singular al dia a dia de milions de dones i nenes en el món. "Les mesures de confinament, les restriccions de mobilitat, la crisi econòmica, el tancament de les escoles i la massificació dels centres de salut, entre altres, estan portant a milions de dones a situacions límit amb una multiplicació de la càrrega de treball i estrès", explica Hernando. "I això té com a conseqüència que el nombre d'anys per a aconseguir l'anhelada paritat hagi augmentat en una generació, fins a situar-se, segons el Fòrum Econòmic Mundial, en 170 anys", afegeix.
Encara que l'enfocament de gènere és un eix transversal en totes la intervencions i projectes que duu a terme l'organització, en els últims tres anys Mans Unides ha aprovat...
185 projectes, per import de 11,7 milions d'euros destinats a promoure, específicament, els drets i oportunitats de més de 375.000 dones.
"Per experiència sabem que les dones són agents fonamentals del desenvolupament, de creació de renda familiar i de beneficis socials; i les iniciatives i projectes que secundem destinats a afavorir l'equitat i la promoció de les dones són essencials en el treball constant per la igualtat i pels drets de les dones i les nenes, que duem a terme des de fa 63 anys", assegura Escobar.
Dos dels projectes de la Delegació de Terrassa de la campanya d'enguany, "La nostra indiferència els condemna a l'oblit", van destinats a les dones.
Per una banda, l'"Apoderament econòmic i social de dones responsables de família de Kiamba", a Tanzània, que l'assumeix la Comarcal de Sabadell. Se seleccionaran 155 dones, a les quals s'impartiran cursos de formació en emprenedoria i manteniment de petits negocis, cria domèstica d'ocells de corral i agricultura sostenible. A continuació, es proporcionaran petits préstecs per a l'emprenedoria d'aquests negocis.
D'altra banda, la Comarcal de Terrassa recapta diners pel "Programa d'educació per nenes i dones de diverses barriades pobres d'Indore", a l'Índia. A part dels 10 centres d'educació no formal que s'iniciaran amb el projecte, es duran a terme activitats de conscienciació i capacitació, especialment per a les dones i noies adolescents.