Salutació de la Presidenta

Mans Unides, la meva petita gran família

Elisenda García, presidenta-delegada de TerrassaPorto diversos anys col·laborant com a voluntària. Quan vaig començar creia tenir una idea d'allò que era l'entitat, però després m'he adonat que només coneixia la seva imatge i prestigi. Si et passa el mateix que a mi, et convido a apropar-te a una delegació de la teva zona i vinguis a conèixer-nos millor. 

Aquí he conegut persones genials que m'han ensenyat a ser millor, grans amics que viuen compromesos extraient a la vida el millor que té: l'amor als altres. 

Vaig rebre la fe a través dels meus avis materns i això ha impregnat el meu amor pels germans. Veure l'altre com un do és un regal que t'ajuda a comprendre la sort que tenim de viure aquí; aquesta consciència t'omple el cor de solidaritat. La responsabilitat et porta al compromís amb la justícia, el bé comú, el repartiment de la riquesa, evitar el malbaratament alimentari; en una paraula, a lluitar per un món millor. Veure'l com ens diu el Papa Francesc: la nostra casa comuna. 

El dia que em van proposar el càrrec de Presidenta-Delegada de la nova delegació diocesana de Terrassa, a tots els presents a la reunió els vaig demanar oració per saber discernir la resposta. Us diré que sents el pes de la responsabilitat i això espanta. Però, com tot allò que val la pena a la vida, és un repte i m'omple d'il·lusió i compromís. Tinc la sort de liderar un equip humà on hi ha persones que porten molts anys treballant per a Mans Unides, persones molt més preparades que jo per aquesta posició, persones que han entregat generosament el seu temps, la seva preocupació, el seu interès, els seus diners, nits sense dormir i esforços perquè aquesta o aquella activitat sigui un èxit, gota a gota entregant la seva vida. Uns cada dia, altres de vegades; el més important és el treball silenciat, fet a l'ombra, com la llavor que al principi quan creix a l'interior de la terra no es veu ni se sent. Quin bé fa quan surt i dóna fruit! Donarà de menjar al famolenc, evitarà la desnutrició de tants nens indefensos, ajudarà i donarà pau a les seves mares.

Pensava que aquestes gotes són com les gotes d'aigua que juntes corren a través d'aquesta nova canalització construïda pels experts de Mans Unides que amb molt d'esforç i estudi de viabilitat, després de capacitar les persones que viuen allà, aconsegueixen treure aigua d'aquell pou: quina alegria veure les seves mirades. La seva vida ha canviat, ha estat un projecte transformador, la seva vida no serà com abans. Mans Unides ha obrat el miracle de la solidaritat amb la teva ajuda: gràcies en el seu nom.

Només Déu sap el bé que es fa quan sensibilitzem aquí o allà. En aquella escola, on el voluntari de Mans Unides parla al nen de tres anys, que escolta amb la boca oberta com la mandarina Clementina plora perquè ningú l'escull per berenar i prefereixen llaminadures, o de súper Pepo, que lluita pel bé i la justícia. A l'adult que plora perquè s'adona que la seva aportació com a soci ha aconseguit que recuperi la dignitat aquella dona que ja té com sortir d'aquesta situació d'esclavatge. Als treballadors d'aquella empresa que comprenen que, gràcies als esforços de molts, podem arribar a construïr un dispensari per a dones embarassades on els seus fills no moriran al néixer.

A les Jornades de l'Escorial de l'any passat, vaig poder escoltar a Monsenyor Fernando Chica, que entre altres coses importants va dir que la creu era un signe de més, amb quatre costats: fer més, més ràpid (els pobres no poden esperar), millor i junts.

Vine amb nosaltres, fes-te voluntari, lluita per fer un món millor.

Gràcies a tots els que formeu aquesta gran família de MANS UNIDES.

Elisenda García Barbara

Presidenta-Delegada

Subscriu-te a la newsletter

Informar-se és el primer pas per actuar.

Subscriu-te