L'any passat, Mans Unides va destinar una inversió rècord de 48 milions d'euros al finançament de 575 nous projectes de desenvolupament a 53 països d'Àfrica, Àsia i Amèrica, segons es desprèn de la seva Memòria d'Activitats, presentada ahir en l'Acadèmia del Cinema de Madrid.
Mans Unides, en 2024, va continuar donant suport a iniciatives de desenvolupament que tenia ja en marxa, fins a aconseguir un total de 893 projectes que van impactar positivament en les vides de més d'1,6 milions de persones, víctimes de la fam, la pobresa i la desigualtat.
«En 2024, amb el lema "L'Efecte Ésser Humà", alhora que reconeixíem amb honestedat la responsabilitat que, com a éssers humans, tenim en la deterioració del planeta, ens hem esforçat a bastir ponts cap a un futur més just i sostenible. Perquè, realment, els éssers humans som l'única espècie capaç de canviar el planeta, per a bé o per a mal...», va assenyalar Cecilia Pilar, presidenta de l'ONG.
Al seu torn, Pilar va lamentar que 2024 hagi estat un any marcat pels efectes cada vegada més devastadors de la crisi climàtica. I va posar com a exemple les inundacions i sequeres en la Banya d'Àfrica; les onades de calor extrema a Àsia i Europa, els incendis sense precedents a l'Amazònia o la inseguretat alimentària de regions com el Sahel o Haití.
«Aquests fenòmens naturals són conseqüència directa de les actuacions dels éssers humans. I d'un model de consum i producció amb el qual les privilegiades societats del Nord maltractem la terra que ens dona la vida i, amb això, condemnem a la fam i a la pobresa a milions de persones, especialment a països que poc han contribuït a aquest maltractament», va denunciar Cecilia Pilar.
«L'emergència climàtica no és una amenaça futura, sinó una realitat present que destrueix mitjans de vida, expulsa a comunitats senceres de les seves terres i arruïna collites. Inundacions, sequeres i temperatures extremes estan forçant migracions massives i provocant fam a una escala sense precedents», va advertir la dirigent de l'entitat.
Davant això, com a organització de l'Església catòlica, que fa més de 66 anys que lluita contra la fam, Mans Unides va aixecar la veu amb fermesa per a denunciar i conscienciar sobre aquesta urgent realitat. I ho va fer gràcies a la feina desinteressada de més de 6.700 voluntaris i les aportacions econòmiques d'uns 70.000 socis, als quals s'hi han sumat més de 800 entitats privades i 23.000 parròquies, entre d'altres. A més dels ingressos provinents del sector públic, que es van situar en 8,3 milions d'euros.
«Mans Unides ha recaptat 51.189.299 euros, dels quals el 83,5% (42,3 milions d'euros), procedeixen del sector privat: socis particulars, donatius puntuals, herències i llegats... I les esmentades empreses, parròquies, col·legis...», va detallar la presidenta de l'ONG.
El 89,8% de les despeses en els quals l'ONG va incórrer en 2024, es van destinar als fins fundacionals de l'organització: el 5,1% a les labors de sensibilització i d'Educació per al Desenvolupament i el 84,7% es va dedicar al finançament de projectes de desenvolupament.
l 27% dels 575 nous projectes de desenvolupament aprovats en 2024, gràcies al treball conjunt de gairebé 500 socis locals, van ser de caràcter educatiu, que continua essent una eina clau per a garantir el desenvolupament pacífic i sostingut dels pobles.
D'altra banda, el 29% de les iniciatives secundades per l'ONG de l'Església catòlica van tenir com a fi garantir l'accés a l'alimentació i els mitjans de vida de les poblacions més desfavorides, mentre que el 17% es van destinar al sector sanitari.
Els projectes de drets de les dones i equitat de gènere van suposar el 14% de totes les iniciatives aprovades, amb un finançament superior als 8 milions d'euros.
Més del 61% de les persones beneficiàries dels projectes de Mans Unides en 2024 van ser dones, especialment en zones rurals, on la desigualtat i la crisi climàtica es troben amb major força.
«A més, hem apostat per l'educació i la sensibilització com a eixos fonamentals del nostre treball, ja que considerem essencial l'existència d'una ciutadania informada, crítica i compromesa», va explicar Cecilia Pilar.
Després de les paraules de la presidenta, els assistents a l'esdeveniment van poder visionar en exclusiva el vídeo documental "Amazònia: una ferida oberta en el cor del món", enregistrat durant el viatge que Cecilia Pilar i el periodista, Quico Taronjí van fer al considerat com el pulmó del planeta. Allí, van ser testimonis de com aquest ecosistema, d'enorme bellesa i riquesa natural, està seriosament amenaçat per la desforestació i l'explotació dels recursos.
A continuació, en la taula-col·loqui "Testimonis de l'Efecte Ésser Humà: una mirada des de l'Amazònia", la presidenta de Mans Unides, acompanyada per Juan Antonio García —representant del departament de projectes d'Amèrica de Mans Unides—, Sagrario García-Mascaraque —antic corresponsal d'RTVE en el Con Sud— i Arturo Larena —director d'EFE Verde—, van explicar que el maltractament a l'Amazònia repercuteix en la vida de les poblacions indígenes. També van abordar el treball que Mans Unides duu a terme, al costat dels seus socis locals, per a fer front a l'abandó polític i social i a les amenaces a les quals es troben sotmesos aquests pobles originaris.
