Apostem per una forma de desenvolupament que tingui cura de la vida.
Conceptes i pràctiques com «agroecologia» i «sobirania alimentària» seran imprescindibles en les discussions que tindran lloc al setembre a la Cimera de Nacions Unides sobre Sistemes Alimentaris; una nova oportunitat per reflexionar i prendre decisions per avançar en la lluita contra la fam.
A l'Amèrica Llatina, la lluita de Mans Unides contra la pobresa i la fam està basada en el foment de pràctiques agroecològiques sostenibles i iniciatives en defensa de la sobirania alimentària de les comunitats, tal com demanen els nostres socis locals al continent.
Aquests conceptes neixen com a resposta a un model d'agricultura que en dècades passades va donar el poder a les grans companyies i va primar la producció intensiva, la desforestació i el monocultiu, el que va provocar l'empobriment dels sòls i el dany al medi ambient a conseqüència de l'ús massiu de fertilitzants sintètics i plaguicides químics, la manipulació genètica i l'ús abusiu de l'aigua i l'energia.
L'agroecologia, estretament lligada al concepte de la sobirania alimentària, neix com una alternativa que considera de manera integral les dimensions ambiental, social, econòmica i política.
En la dimensió ambiental, proposa una integració entre els ecosistemes agrícoles i els alimentaris, optimitza la biodiversitat, elimina la dependència de productes externs, cars i contaminants -suplint-los per altres reciclables-, prioritza la producció de llavors natives i s'adapta millor al canvi climàtic.
La dimensió social se sustenta en la cultura local, amb dietes saludables i diversificades, i promou la solidaritat i l'enfortiment de les estructures socials, sense oblidar la igualtat de gènere i la promoció de la dona.
L'economia social i solidària estaria al cor de la dimensió econòmica, amb un comerç local fort que connecti als productors amb els mercats locals i que proporcioni mitjans de vida dignes a les famílies camperoles.
Finalment, la dimensió política de l'agroecologia implica que el centre de poder dels sistemes alimentaris passi de les grans corporacions als petits productors, posant sota el seu control la propietat de la terra, les llavors i l'aigua, entre altres recursos, amb una governança local que garanteixi la sobirania alimentària. D'aquesta manera es respecta el dret dels pobles a definir les seves pròpies polítiques i estratègies sostenibles de producció, distribució i consum d'aliments.
Amb aquestes premisses, Mans Unides ha donat suport, en els tres últims anys, 195 projectes a Amèrica Llatina per un import de 22.503.000 €. Més enllà dels projectes concrets, es tracta d'una estratègia de llarg termini que busca el desenvolupament integral de les comunitats, en col·laboració amb socis locals experimentats i coneixedors de la realitat cultural, social i política de les regions on treballem.
Com treballa Mans Unides l'agroecologia?
Text de Juan de Amunátegui. Departament de Projectes d'Amèrica.
Aquest article va ser publicat en el nº 215 de la Revista de Mans Unids.