Dia Mundial de l’Aigua 2026.
Cada matí, abans d’anar a l’escola, l’Abeba recorre un llarg camí fins a l’única font d’aigua neta propera a casa seva. Hi ha dies —sobretot en època de pluges— en què avançar pel pendent que baixa fins al pou es fa esgotador. Quan va acompanyada de les seves amigues, el trajecte es fa més suportable. Entre rialles i converses, el temps passa gairebé sense adonar-se’n.
La tornada, però, és una altra història. Pujar el pendent pronunciat amb el gran bidó groc ple d’aigua a l’esquena deixa de semblar un joc. El pes és enorme i la responsabilitat, encara més. L’Abeba procura no vessar ni una gota per evitar haver de tornar a la font abans que es faci fosc. Els dies en què el seu germà Kubrom l’ajuda amb el ruc es converteixen, per a ella, en gairebé una celebració.
En aquestes ocasions, l’Abeba aconsegueix assistir a totes les classes que tant li agraden. Somia convertir-se en mestra i sap que, per aconseguir-ho, necessita estudiar. La seva mare mai no va tenir aquesta oportunitat; ni tan sols va arribar a aprendre a escriure. L’Abeba vol un futur diferent, un futur millor.
La història de l’Abeba transcorre a Etiòpia, però ella és només una de les més de 1.000 milions de dones i nenes que, al món, no tenen accés a aigua potable segura. En dues de cada tres llars, són elles les responsables de recollir l’aigua i hi destinen 250 milions d’hores cada dia. Un temps que podrien dedicar a estudiar, treballar o participar en la vida de les seves comunitats.
Però la manca d’aigua també pot ser causa de conflictes entre comunitats, desplaçaments i tensions polítiques, especialment en regions on l’escassetat és crònica. Així, des de l’any 2020, i segons la Cronologia de Conflictes de l’Aigua de l’Institut del Pacífic, al món hi ha hagut 1.428 conflictes de diversa índole relacionats amb l’aigua.
I, com en qualsevol conflicte, tot i ser les més afectades per aquestes mancances, les dones són les que menys participen en la gestió dels recursos, cosa que dificulta trobar solucions sostenibles i inclusives. Això augmenta el risc de conflictes prolongats.
Garantir l’accés segur a l’aigua i la participació activa de dones i comunitats en la seva gestió és treballar pels drets humans i el desenvolupament, a més d’una estratègia clau per prevenir conflictes i construir societats més justes i resilients.
L’Institut del Pacífic també assenyala que hi ha diferents formes de conflicte relacionades amb l’aigua: en alguns casos, els recursos, les infraestructures o les persones resulten danyats de manera intencionada o accidental; en altres, la manca d’accés o les disputes pel control de l’aigua desencadenen tensions o violència; i, en els casos més extrems, l’aigua mateixa pot ser utilitzada com a arma o eina de conflicte.
Aquestes dades mostren que l’escassetat d’aigua no és un problema llunyà: impacta directament en la vida de milions de persones, genera desigualtat i pot convertir-se en un factor de conflictes locals o internacionals. Garantir l’accés a l’aigua i gestionar els recursos de manera equitativa i sostenible és clau per prevenir crisis, protegir la salut i reduir tensions socials.
La regió de Gitega, a Burundi, és un d’aquests llocs on l’accés a l’aigua potable continua sent un repte diari per a milers de persones.
L’abat Longin Bivugire, secretari executiu de l’Organització per al Desenvolupament de l’Arxidiòcesi de Gitega i Càritas, i soci local de Mans Unides al país africà, coneix de primera mà aquesta realitat. Des del Departament de Desenvolupament, treballen acompanyant les comunitats en àmbits clau com l’agricultura, l’educació, la salut i l’accés a recursos bàsics. I, entre tots ells, l’aigua ocupa un lloc central.
«No tothom té aigua potable, ni tampoc tothom pot anar a l’escola», explica. La manca d’infraestructures obliga moltes persones, inclosos infants, a recórrer llargues distàncies per aconseguir aigua, sovint des de pous no segurs.
Aquesta situació té conseqüències directes en la vida de les comunitats. La manca d’aigua potable està vinculada a malalties, limita l’assistència escolar i dificulta el desenvolupament d’activitats agrícoles i ramaderes.
En alguns casos, escoles que poden tenir fins a 1.000 alumnes no disposen d’accés proper a l’aigua.
Davant d’aquesta realitat, el treball conjunt amb organitzacions com Mans Unides està marcant una gran diferència. Per exemple, s’han instal·lat sistemes d’abastament d’aigua alimentats per energia solar. Això no només facilita l’accés a l’aigua potable, sinó que també contribueix a la protecció del medi ambient.
Gràcies a això, moltes comunitats de Gitega disposen d’aquest recurs essencial que abans no tenien: aigua neta i propera. Aquest avenç ha contribuït a millorar la salut, afavorir l’educació i obrir noves oportunitats de desenvolupament.
Perquè quan l’accés a l’aigua deixa de ser un obstacle, la vida comença a canviar.
L’any 2025 a Mans Unides vam aprovar 24 nous projectes d’aigua i sanejament, per un import d’1,6 milions d’euros.
