Cambodja: inclusió des de la comunitat.
En molts racons de Cambodja, la discapacitat continua envoltada de silenci. Tant si és per superstició, per la manca d’infraestructures adequades o per un sistema educatiu que margina qui és diferent, les persones amb limitacions físiques o intel·lectuals no només han d’afrontar la pobresa, sinó també l’estigma social.
A les zones rurals de Cambodja, on la vida transcorre entre camins de terra, boscos i camps d’arròs, moltes persones es veuen obligades a sobreviure amb el mínim. Aquí, viure amb una discapacitat suposa quedar relegat: sense educació, sense atenció mèdica i depenent totalment de la bona voluntat de familiars o veïns que, en moltes ocasions, no poden o no saben oferir l’acompanyament necessari.
La realitat de Cambodja està marcada pel seu passat recent. El genocidi dels Khmers Rojos, la guerra civil i la presència de milions de mines antipersona repartits pel territori han deixat ferides profundes al país. Milers de cambodjans continuen avui amb seqüeles físiques o emocionals d’aquest passat. Malgrat el creixement dels últims anys, la manca de recursos, la pobresa estructural i el poc accés als serveis sanitaris fan que moltes persones continuïn quedant-se enrere.
Preaek Norint, a la província de Battambang, és una comuna on desenes de famílies conviuen als diferents pobles que envolten el riu Sangker. Aquí, en una casa modesta a la vora de l’aigua, hi viu una família especial.
Khy Sothean, Khy Shokhem i Khy Lita són tres germans que creixen al costat dels seus pares. Com molts dels seus veïns, duen una vida tranquil·la. El seu pare prem canya de sucre per vendre’n després el suc com a refresc, juntament amb la seva mare. La vida d’aquests tres germans és similar a la d’altres infants de la zona: van a l’escola a uns minuts de casa, juguen amb els veïns i intenten ajudar en les tasques domèstiques. Tanmateix, la seva realitat és profundament diferent.
Sothean, el gran, va néixer amb discapacitat intel·lectual. Per a la família va ser un cop dur: a més d’haver d’afrontar la pobresa i la manca d’oportunitats, s’enfrontaven a la incertesa pel futur del seu fill. Uns anys més tard, la prova es va repetir amb l’arribada de Shokhem, que a més de néixer amb discapacitat intel·lectual com el seu germà, tenia unes grans limitacions físiques, les quals impedien la seva mobilitat, i el feien totalment dependent de la família.
Per la seva banda, la petita Lita no té cap discapacitat, però sí una càrrega imposada: convertir-se en cuidadora dels seus germans grans. La seva mirada, seriosa i concentrada, revela una nena que ha hagut de madurar massa aviat.
Les vides d’aquests germans haurien pres un rumb molt diferent si no fos per Karuna Battambang Organization (KBO), soci local de Mans Unides a Cambodja, i la tasca que realitzen.
Sothean, el gran, assisteix a una classe inclusiva a l’escola pública de la seva comunitat, on aprèn i juga amb altres infants de la seva edat. Després de classe, gaudeix d’una de les seves grans aficions: les bicicletes.
Shokhem, el mitjà, va a una classe especial on els educadors treballen amb ell per millorar la seva mobilitat i les seves habilitats bàsiques. A més, la seva llar ha estat adaptada amb rampes i té la seva pròpia cadira de rodes. A casa, gràcies a un caminador especial, es pot desplaçar sense dependre de ningú. Els seus pares, que abans vivien amb incertesa, ara compten amb suport i formació.
Aquesta família és una de les moltes beneficiades pel projecte SAM ID, al qual dona suport Mans Unides i impulsat per la branca social de la Prefectura Apostòlica de Battambang, dirigida per Enrique Figaredo, més conegut com a “Kike”.
El programa va néixer per donar continuïtat al suport que, durant dècades, han rebut les persones amb discapacitat en aquesta zona de Cambodja —primer, víctimes de mines antipersona i, avui dia, joves i adults amb diversitat funcional—. El seu objectiu és clar: millorar les seves condicions de vida i promoure’n la integració educativa, social i econòmica.
“És gent senzilla, de pobles, que té pocs recursos i dificultats especials. Volem que aquestes dificultats es puguin superar i que aquests infants puguin integrar-se en el sistema educatiu i tenir futur”, explica en Kike Figaredo.
El projecte es fonamenta en l’enfocament de rehabilitació basat en la comunitat, és a dir, que posa les famílies al centre del procés. No es tracta només d’ajudar aquestes persones amb béns materials, sinó d’enfortir-ne l’autonomia, oferint-los xarxes de suport locals i formació. Gràcies a això, poden participar plenament en la vida dels seus pobles, sense ser deixats de banda. Com explica monsenyor Figaredo:
Volem transformar les vides dels infants amb discapacitat, que sembla que tot són problemes, que tot el que necessiten és assistència, i no. Tenen moltes capacitats que poden desenvolupar i que, quan comencen a donar fruits, transformen la vida de tothom: la seva, la dels seus pares i la de la seva comunitat.
Als nou districtes on s’executa el projecte (entre ells Battambang), es duu a terme una tasca integral. Com passa amb Sothean i Shokhem, nens i nenes amb discapacitat són integrats a escoles públiques mitjançant classes inclusives i adaptades, però això és només el principi. Paral·lelament, s’ofereixen serveis de rehabilitació, suport psicològic, atenció sanitària i campanyes de sensibilització per acabar amb els prejudicis sobre la discapacitat.
Com explica Clara Ballart Terral, doctora voluntària de KBO a Battambang, “alguns professors del projecte, especialitzats i formats, es traslladen a les cases per impartir educació a aquests infants. Sempre es prioritza que vagin a l’escola, però, si no poden, no els abandonem i també els integrem”.
Gràcies a la seva tasca incansable, més de 2.700 persones reben atenció directa i gairebé 260.000 es beneficien a través de les xarxes comunitàries.
Des de fa dècades, Mans Unides manté un ferm compromís amb el poble cambodjà i les comunitats més vulnerables del país.
Durant els darrers 5 anys, Mans Unides ha donat suport a 26 projectes per un import superior a 2,7 milions d’euros, treballant amb els seus socis locals en diferents àrees amb l’objectiu d’aconseguir el desenvolupament integral de les persones i defensar la seva dignitat.
EDUCACIÓ
Cambodja continua afrontant grans reptes en matèria educativa. Especialment a les zones rurals, on hi viu gairebé el 80% de la població, moltes escoles tenen infraestructures inadequades, professors sense formació específica i classes massificades amb pocs materials. A més, la pobresa extrema obliga molts menors a interrompre els estudis per treballar.
Mans Unides dona suport a projectes que milloren l’accés i la qualitat de l’ensenyament a escoles rurals, promouen la formació docent i combaten l’abandonament escolar.
SALUT
Malgrat millores recents, el sistema sanitari cambodjà continua sent un dels més precaris del Sud-est Asiàtic. Els centres de salut rurals solen tenir mancances pel que fa a l’equipament i l’atenció mèdica és molt limitada. La pandèmia del coronavirus va agreujar encara més la situació i va afectar greument les comunitats més vulnerables.
Mans Unides hi contribueix amb programes de prevenció, millora d’infraestructures i reforç de l’atenció sanitària comunitària.
DRETS HUMANS I DONA
Després d’anys de conflictes, Cambodja viu un període d’estabilitat i creixement que, tanmateix, no inclou els més necessitats. Moltes persones —especialment dones, infants, minories ètniques i persones amb discapacitat— encara veuen els seus drets vulnerats sense poder reclamar protecció.
Mans Unides col·labora en projectes de formació professional, educació, salut i lideratge per promoure la igualtat, la participació i l’autonomia econòmica d’aquestes persones.
ALIMENTACIÓ I MITJANS DE VIDA
Gran part de la població depèn d’una agricultura de subsistència, però la majoria d’agricultors no disposen d’eines modernes, crèdit o formació. Això fa que moltes famílies només puguin produir el mínim i necessari per alimentar-se.
Mans Unides impulsa projectes que milloren la seguretat alimentària i els mitjans de vida de les famílies camperoles mitjançant formació agrícola sostenible i la creació de cooperatives rurals.
MEDI AMBIENT I CRISI CLIMÀTICA
Cambodja és un dels països més vulnerables del Sud-est Asiàtic als efectes de la crisi climàtica: inundacions, sequeres i tempestes extremes que dificulten la producció agrícola i fins i tot l’assentament en molts territoris. A aquesta situació s’hi suma la desforestació provocada per la tala il·legal i els monocultius.
Mans Unides dona suport a projectes de reforestació i educació ambiental perquè les comunitats tinguin eines per cuidar els recursos naturals dels quals depèn la seva supervivència.
Aquestes iniciatives, desenvolupades amb socis locals com Karuna Battambang Organization, Damon Toek, Development and Partnership in Action (DPA) o Jesuit Service Cambodia, han permès millorar les condicions de vida de milers de persones a diverses províncies del país, de Poipet a Siem Reap o Battambang.
