Un viatge al cor dels projectes de Mans Unides.
El camí és llarg, però, sorprenentment, transcorre per una carretera ben traçada i asfaltada. No és fàcil trobar vies així a Etiòpia. Potser és perquè aquesta és la ruta per on transita el comerç cap a Kenya o des del sud del país cap a la capital: verdures, hortalisses, flors… camions carregats de mercaderies recorren, en tots dos sentits, els més de 600 quilòmetres que separen Addis Abeba de la regió més meridional del país.
Javier Sobrini, voluntari del departament d’Àfrica de Mans Unides, no tenia clar què es trobaria en el seu primer viatge a Etiòpia. «Sí que tenia al cap que es tracta d’una zona molt pobra, molt poc desenvolupada, amb moltes mancances materials», relata Sobrini. «Però, quan hi arribes, t’adones que és molt més del que et podries imaginar. Només coneixem allò que t’expliquen a la premsa, i després t’adones que la realitat no té res a veure amb el que t’han explicat», afegeix.
Aquesta ha estat la seva primera vegada sobre el terreny des que, fa 18 mesos, amb els 60 anys acabats de fer, canviés la banca i les finances pel voluntariat en una ONG amb la qual està vinculat des de la infància. L’exemple de la seva tia Adriana i el consell d’una amiga el van ajudar a decidir-se. Avui forma part de l’equip que analitza projectes de desenvolupament impulsats per socis locals en un dels contextos més vulnerables del món. I allò que va començar com una inquietud s’ha transformat en un compromís.
El viatge a Etiòpia és una part essencial de la feina de Javier. «Hem recorregut el país des d’Addis Abeba fins gairebé la frontera amb Kenya», explica mentre va traçant el trajecte al mapa que té al davant. Molts quilòmetres, moltes comunitats i moltes parades per visitar projectes que, fins ara, només coneixia sobre el paper. Durant gairebé dues setmanes, pernocta en missions i conviu amb els socis locals. Així el contacte és més estret i es coneix millor el país.
La visita a les diferents comunitats té un objectiu clar: avaluar projectes ja en marxa i, com ha succeït majoritàriament en aquest cas, estudiar sobre el terreny la viabilitat d’iniciatives que encara no existeixen, però que podrien transformar la vida de moltes persones. «Perquè —explica Javier— abans d’aprovar una iniciativa és imprescindible conèixer el context real en què es desenvoluparà, comprendre el plantejament de qui la proposa i valorar si és viable i sostenible a llarg termini». Així és com treballa Mans Unides i com es garanteix que els fons que es reben arribaran a bon port.
Els projectes neixen sempre dels socis locals, organitzacions que coneixen profundament les necessitats de les seves comunitats. Són ells qui identifiquen els problemes i plantegen solucions. Des de Mans Unides s’analitzen aquestes propostes, se les acompanya i, si compleixen els criteris necessaris, se’ls dona suport.
A Javier li crida l’atenció que els socis locals, ONG i congregacions religioses catòliques en la seva majoria, «no miren a qui ajuden. Volen ajudar tothom, especialment infants i dones, sense importar religió o procedència». I això es reflecteix en «l’afecte mutu entre ells i la població».
Un dels projectes que més va cridar l’atenció de Sobrini durant el viatge va ser el de prevenció de la desnutrició infantil, en un país en què el 87 % dels nens i nenes menors de 5 anys pateixen pobresa alimentària. Però el projecte va molt més enllà.
Les dones de la comunitat reben formació en el cultiu d’aliments, en el treball als horts… A més a més, se les ajuda en la posada en marxa de petits negocis amb els quals generen ingressos per contribuir al sosteniment de les famílies. Una part del que cultiven ho consumeixen i la resta ho venen.
Aquí és on Manos Unidas fa el seu esforç, però des de la perspectiva d’ensenyar a pescar. Formem, donem eines i aconseguim, així, que els projectes siguin sostenibles.
Potser el més dolorós d’aquest viatge hagi estat per a Sobrini posar cara a la malnutrició infantil. «Impacta que existeixi en un món d’abundància com el nostre».
Per això, un component important del projecte és l’atenció a infants desnodrits, que durant un temps reben aliments especials per treure’ls de la malnutrició. «A més, les mares reben formació per poder donar una alimentació adequada als seus fills», explica.
Tracoma és un terme mèdic que Sobrini ha afegit al seu vocabulari. Es tracta de la malaltia que afecta els ulls i que és la principal causa de ceguesa per infecció al món. Conèixer l’abast d’aquesta malaltia entre els més petits ha impressionat Sobrini.
«Vam anar a una escola de nens cecs. Allà els ensenyen braille i després passen a escoles inclusives. Jo creia que eren cecs de naixement, però investigant vaig descobrir que no era així; no neixen cecs, sinó que perden la vista per infeccions, manca d’higiene o mala alimentació», explica. «I per falta d’atenció mèdica», recalca.
Ara, ja de tornada, està estudiant un projecte per donar suport a aquests joves.
A més, Sobrini va poder constatar la sostenibilitat i la durada en el temps dels projectes que posa en marxa Manos Unidas. «Fixa’t que, en una de les escoles que vam visitar, em va cridar l’atenció veure que encara funcionaven unes latrines que Mans Unides va construir fa més de 20 anys».
Projectes com aquest, que poden semblar menors, són essencials en un país en què encara 60 milions de persones no tenen accés al subministrament bàsic d’aigua, 112 milions no disposen d’instal·lacions higièniques i més de 22 milions continuen defecant a l’aire lliure.
Amb aquest primer viatge sobre el terreny, Javier ha pogut comprovar que l’experiència de Mans Unides és única:
«Una organització que porta gairebé 70 anys funcionant i funcionant bé genera una experiència, no només pel que fa a la feina aquí a Espanya, sinó també amb la xarxa de relacions que tenen als països on treballa. D’aquesta manera, els projectes que es presenten realment són bons projectes.
“Mans Unides és una màquina molt ben greixada des del punt de vista de la professionalitat”. I, a més a més, està enfocada en projectes de llarg termini i en ensenyar o formar les poblacions. No es tracta de proporcionar ajuda, sinó d’acompanyar les comunitats perquè puguin construir el seu propi futur.
Un futur que comença ara.
Treballem a Etiòpia des de 1976. En els anys 2024/25 hem aprovat 25 projectes per un import de 2,6 milions d’euros. Per al quinquenni 2025-2029, l’estratègia de Mans Unides per al país africà estableix els sectors prioritaris d’actuació següents:
SALUT: Prioritzant actuacions orientades a universalitzar i millorar l’atenció sanitària en totes les seves dimensions, incloent-hi la salut psicològica (trauma healing). Es donarà especial èmfasi a l’atenció sanitària bàsica, la salut sexual i reproductiva, així com la formació en prevenció i sensibilització en salut. Contribueix a l’ODS 3: Salut i Benestar.
ALIMENTACIÓ I MITJANS DE VIDA: Centrant-se principalment en la producció d’aliments i la generació d’ingressos mitjançant l’accés a microfinances i el suport a cooperatives. Contribueix a l’ODS 2: Fam zero i 8: Treball digne i creixement econòmic.
Pel que fa als col·lectius prioritaris per als projectes i actuacions a Etiòpia, són els següents:
