A l’Altiplà Occidental de Guatemala es dona una paradoxa difícil d’entendre per a qui no coneix la regió: tot i comptar amb terres fèrtils i un notable potencial econòmic, les oportunitats escassegen. En aquest context, milers de persones es veuen forçades a migrar cap al nord a la recerca d’un futur millor. Per a moltes d’aquestes persones, especialment per a la joventut, la migració s’ha convertit en un camí gairebé inevitable.
“Durant anys, la feina ha estat escassa, informal i mal pagada”, explica Inés Molinero, tècnica del projecte. “Sovint, l’única sortida percebuda és emigrar. Però això, gràcies al treball de Mans Unides, dels seus socis locals i del suport financer de la Unió Europea, comença a canviar”.
Aquest canvi en l’horitzó de centenars de persones a Guatemala és gràcies a la iniciativa Kayibal, paraula maia que significa pensar. Un terme que encarna l’essència d’un projecte que aposta per pensar en un futur diferent i en transformar una realitat cada cop més complexa. Kayibal és imaginar una Guatemala on es garanteixi el dret de les persones a tenir una vida i una feina digna al seu territori. Kayibal és somiar una Guatemala on afrontar el dolorós i perillós camí de la migració no sigui l’única opció, i on treballar junts per canviar aquesta realitat esdevingui un compromís col·lectiu.
Impulsat per Mans Unides, en col·laboració amb organitzacions locals com CEDEPEM i Tzuk Kim Pop, i cofinançat per la Unió Europea, el projecte busca transformar la manca d’oportunitats en desenvolupament, esperança i dignitat.
El programa es desenvolupa en 16 municipis dels departaments de Sololá, Totonicapán, Quetzaltenango i San Marcos, una de les zones amb majors índexs de pobresa del país. A Guatemala, més del 70% de l’ocupació és informal, una precarietat que impacta de manera desproporcionada les dones indígenes i les joves rurals (Enquesta Nacional de Condicions de Vida – ENCOVI – 2022).
Kayibal promou la generació d’ocupació digna, equitativa i sostenible a través de tres eixos estratègics: l’enfortiment institucional, el foment de l’emprenedoria i la innovació en MIPYMES -micro, petites i mitjanes empreses- liderades per dones.
Les coses poden canviar si ens donen les eines necessàries
La lògica és senzilla: quan les persones compten amb alternatives reals, formació, reconeixement i mitjans per generar ingressos, la migració deixa de ser l’única sortida.
Encara més si als països de destí les espera un entorn cada vegada més hostil. Sota aquesta premissa, Kayibal treballa per empoderar aquelles persones que han estat històricament marginades, especialment les joves dones indígenes, que afronten una doble exclusió: per gènere i per condició socioeconòmica.
“A través de cursos de cuina, costura, administració, perruqueria i molts d’altres, ajudem centenars de dones i joves a trobar una feina digna amb la qual desenvolupar les seves vides”, explica Inés Molinero.
El projecte articula esforços amb municipis, institucions públiques, universitats, empreses locals i comunitats. Promou polítiques públiques d’ocupació, oficines municipals d’orientació laboral, fires de feina i l’associacionisme i la creació de xarxes empresarials de dones i joves.
Un dels pilars del projecte és l’acompanyament a MIPYMES liderades per dones. Es promou la innovació, la producció sostenible i l’accés a xarxes comercials. Les emprenedores reben assessorament empresarial, diagnòstics personalitzats i suport per incorporar tecnologies netes i digitalitzar els seus negocis.
“Una part fonamental del projecte és el suport econòmic per adquirir maquinària i equips necessaris per als seus negocis. Aquest finançament els permet fer un salt qualitatiu que, d’altra manera, seria molt difícil”, afegeix Molinero.
Aquest impuls ha estat especialment important per a persones que afronten barreres afegides, com Daniel Leiva, un jove amb discapacitat visual que lidera una fleca a la seva comunitat.
“He hagut d’improvisar durant anys, perquè vaig iniciar el meu negoci sense coneixements tècnics, com solem dir aquí, a “la brava”. Però al curs de màrqueting vaig aprendre a organitzar el negoci, a calcular preus i projectar vendes. Això ha estat clau per créixer”, explica en Daniel, que conviu des de fa una dècada amb un tumor cerebral.
Els cursos impulsats pel projecte se centren en l’ús compartit de recursos i la creació d’espais col·laboratius. Tot sota l’enfocament d’economies emergents: economia verda, social i solidària, circular i també taronja. Aquesta última aposta per la creació, producció i comercialització de béns i serveis culturals i artístics.
L’enfocament del projecte parteix d’una idea clau: les solucions reals i que funcionen a llarg termini neixen des de les mateixes comunitats. Per això, el projecte Kayibal prioritza l’escolta, l’acompanyament i el treball amb les comunitats perquè siguin elles mateixes qui proposin i dissenyin els seus propis camins professionals.
“No imposarem cap curs ni cap full de ruta. Donem impuls a treballs que ja s’estaven fent, però de manera molt precària, sense formació i sense equips. Els ajudem a créixer a partir de les seves pròpies idees”, resumeix l’Inés, amb un somriure que barreja orgull i determinació per continuar transformant vides.
En un viatge al territori, Mans Unides ha estat testimoni de l’impacte de Kayibal. Un canvi que es percep a les aules on s’ensenya cuina internacional i perruqueria; als mercats, on emprenedores venen davantals que abans no imaginaven. Però, per sobre de tot, Mans Unides ha vist la confiança renovada de joves que avui creuen en la seva capacitat per tirar endavant sense haver de deixar-ho tot enrere.
“És un orgull veure en primera persona el canvi que s’està construint des de baix, des de les mateixes comunitats. Els avenços d’un projecte que permet que cada persona descobreixi el seu propi camí, perquè els i les joves trobin feina a la seva terra, perquè les dones emprenguin, participin, liderin”, conclou l’Inés, amb la convicció de qui ha vist aquest canvi de prop.
Per a Mans Unides, actuar a Guatemala és sembrar oportunitats reals que respectin la identitat cultural i l’entorn. Però, sobretot, que dignifiquin la vida.
Atur i desigualtat de gènere
La bretxa de gènere en l’accés a la feina a Guatemala continua sent profunda. Mentre que el 86% dels homes participa en el mercat laboral, només ho fa el 39% de les dones. Aquesta desigualtat s’agreuja encara més a les zones rurals, on la feina de les dones no sempre és reconeguda ni remunerada, i on les seves responsabilitats domèstiques limiten les possibilitats de formació o emprenedoria. En el cas de les joves, la situació és encara més precària: només 1 de cada 4 joves ocupades és dona.
La pandèmia de la Covid-19 va colpejar amb especial duresa aquelles persones que ja vivien al límit en aquesta zona de Guatemala. En una regió on 8 de cada 10 persones treballen en l’economia informal, l’accés a la feina digna sempre ha estat escàs, però el confinament i la paràlisi econòmica van deixar moltes famílies sense cap font d’ingressos. Les més afectades van ser les dones, i en especial les dones indígenes.
Esli Rebeca Aguilar sap què significa això en carn pròpia. Durant la pandèmia, es va quedar sense opcions de feina, ni tan sols d’autoocupació. Però, gràcies als tallers de confecció del projecte, no només va aprendre un ofici, sinó que va trobar una manera de generar ingressos per a la seva família i de recuperar l’autoestima.
“El Covid ens va fer molt mal i va limitar el nostre accés a la feina. Gràcies al curs de confecció, avui el meu negoci és l’elaboració de davantals, de manera tradicional i moderna, i adaptats a la butxaca de cada client. És la meva manera d’expressar-me i de servir a la meva comunitat”, explica l’Esli.
Avui, l’Esli ha convertit el seu aprenentatge en un petit negoci i en una forma de resistència davant la migració forçada. Amb orgull, parla del paper que les dones estan recuperant a la seva comunitat:
“Ens hem quedat per construir una economia equilibrada, és a dir, que tant l’home com la dona puguin aportar a les seves llars. Estic molt contenta d’estar emprenent, de fer alguna cosa que m’agrada i de poder aportar ingressos a la meva família”, conclou.
