Un país amb 5,7 milions de persones en situació d’inseguretat alimentària extrema.
Sempre es diu que els projectes de Mans Unides arriben on no arriba ningú. La Granja Chipunga n’és un clar exemple. Situada dalt de les muntanyes de Mzuzu, al nord de Malawi, arribar fins a aquest indret que fa olor de pluja, de terra molla i de cafè és tota una experiència… Després d’abandonar la carretera que recorre el país de nord a sud, per arribar a Chipunga cal transitar camins impossibles, plens de sots i clots, que donen idea de l’aïllament i de les dificultats que afronta la població d’aquest racó oblidat d’Àfrica.
La Beatriz Hernáez i la Macarena Aguirre, les nostres companyes del departament d’Àfrica, coneixen bé aquests camins. Cada any recorren el país visitant projectes i comunitats. Passant la nit en missions, comparteixen temps i conversa amb els nostres socis locals, que saben, millor que ningú, quines necessitats té una població marcada pel VIH, la fam i l’abandonament.
Perquè Malawi és un país que no ocupa titulars. Com que no té riqueses naturals que despertin la cobdícia de propis i estranys, mai no ha estat en guerra. Excepte la que, diàriament, manté un alt percentatge de la població per fer front a la fam i a la pobresa.
Malgrat la seva mida i tenint en compte que 1/3 de la seva superfície la conforma el llac Malawi, el país té 20 milions d’habitants. La majoria d’ells viuen al camp, dedicats a l’agricultura de subsistència. «Es tracta d’una agricultura que està subjecta al clima: quan plou mengen i quan no plou no mengen», explica Hernáez, responsable dels projectes que Mans Unides du a terme a l’Àfrica Austral. Tan clar com això.
La fam no és una desconeguda a Malawi. De fet, al país hi ha 5,7 milions de persones en situació d’inseguretat alimentària extrema, segons el PMA (Programa Mundial d’Aliments). La població depèn totalment dels vaivens del clima. «Quan hi ha algun desastre natural o quan, de sobte, plou en excés o hi ha una sequera, la població es queda sense recursos per alimentar-se», explica Hernáez. I arriba l’escassetat d’aliments i, amb ella, la fam. Any rere any.
Per això, a Malawi són de vital importància els projectes agrícoles, perquè els camperols puguin treure prou rendiment de les seves collites. «No es tracta de produir el just per subsistir, sinó d’aconseguir excedents que es puguin vendre als mercats», manifesta Beatriz Hernáez. «Això suposa que aquestes persones puguin utilitzar aquests ingressos per portar els seus fills a l’escola, per donar-los una educació o per vestir-se», afegeix.
L’any 2018, monsenyor Mtumbuka, bisbe de Karonga, va posar en marxa la Granja Chipunga. Una finca de 200 hectàrees de terreny de les quals, de moment, n’hi ha plantades prop de 100 amb cafè i macadàmia. Aquest antic professor de matemàtiques, amb una gran capacitat de gestió, va convèncer Mans Unides de la necessitat de donar suport a aquesta granja.
«Era palpable que calia un sistema per augmentar la producció. Ho vam comprendre quan hi vam viatjar per primera vegada. La zona està molt abandonada, perquè per arribar-hi el camí és molt complicat i la majoria d’ONG desenvolupen la seva feina a la província central i al sud. Però ens va agradar moltíssim la iniciativa perquè havia d’ajudar les comunitats camperoles de la zona, que estaven una mica desemparades», relata la responsable de projectes de Mans Unides a l’Àfrica Austral.
El 2025, la Macarena i la Beatriz han vist per primera vegada imatges de la Granja Chipunga des de l’aire… I la vista impressiona. La plantació de cafè i macadàmia baixa pel vessant de la muntanya gairebé fins a arribar a la vall, convertida en font de vida per a diversos centenars de persones.
A la granja hi ha uns 50 treballadors de manera permanent i, en època de collita, es dona feina a entre 70 i 90 persones més. A més, han creat una sèrie de clubs a les poblacions properes, en els quals participen prop de 250 camperols per millorar la seva producció. Com assegura Hernáez:
Abans, molts d’aquests camperols només plantaven blat de moro, que els permetia una alimentació de subsistència. Ara se’ls està ajudant a produir també cafè, que els genera més beneficis. I també s’han creat clubs de productors de mel, que estan funcionant de meravella i enguany donaran molts beneficis.
Els camperols reben una sèrie de plantes per produir el cafè i, un cop collit, a la plantació reben ajuda amb la maquinària per poder preparar i millorar el producte i així poder vendre’l més fàcilment.
I la feina ja està donant fruits. «Amb la producció de blat de moro, els agricultors treien a l’any uns 300 €, i ara, gràcies al cafè, estan obtenint uns guanys de 600 €, que suposen el doble del que guanyaven abans. Són quantitats que poden semblar molt petites, però que representen un canvi substancial per a les vides d’aquestes persones».
I aquests canvis fan que, veritablement, confiar en la Granja Chipunga hagi valgut la pena.
