Ens trobem a Kenema, província oriental de Sierra Leone, on l’accés a drets bàsics continua sent una quimera en moltes comunitats i on hem estat testimonis de com centenars de dones han començat a transformar les seves vides i, amb això, les de les seves famílies i comunitats.
A Kenema, com en tants altres llocs de Sierra Leone, l'estructura social és molt tradicional: l'home és qui genera ingressos i pren les decisions, mentre que la dona, que s'ocupa de la llar, dels infants, d’anar a buscar aigua i de preparar el menjar…, no té veu ni capacitat de decisió sobre els recursos de la família. Una desigualtat econòmica que és a l’origen de moltes situacions de violència domèstica.
Marta Marí, responsable de projectes de Mans Unides a Sierra Leone, coneix aquestes violències, aquestes mancances i aquestes pors. Fa ja diversos anys que visita les comunitats on, juntament amb Càritas Kenema, Mans Unides ha implementat una iniciativa de generació d'ingressos i de capacitació de la dona que busca trencar el cercle de pobresa i dependència econòmica profundament arrelat.
Avui us parlarem de 100 d’aquestes dones. Totes vulnerables i totes silenciades, a vegades amb violència i altres, amb indiferència. Mares solteres, mares adolescents, vídues per l’èbola… que han de decidir cada dia com alimenten els fills i si és possible, alguna cosa que vagi més enllà de la mera supervivència. No són les primeres ni les últimes que podran canviar les seves vides i les de les seves famílies.
«Parlem de dones el paper de les quals ha estat tradicionalment el de cuidadores: dels fills, de la casa, de la llar. Dones sense capacitat de decisió ni accés a recursos. Moltes pateixen violència a mans de les seves parelles, però no s’atreveixen a denunciar per por de quedar-se sense el sosteniment per a elles i els seus fills, que proporcionava el marit», explica la responsable de projectes de Mans Unides a Sierra Leone.
Però el projecte amb què col·labora Mans Unides va arribar fa anys per donar un tomb a aquesta realitat. Marí explica com van ser els inicis. «Moltes famílies demanaven beques perquè les seves filles poguessin continuar estudiant, però a Mans Unides no atenem aquest tipus de peticions. En el seu lloc, apostem per capacitar les dones, mares de família, perquè puguin fer front a les despeses d'escolarització dels seus fills amb els fruits del seu treball».
Així va néixer una iniciativa basada en tres pilars: l’alfabetització, que capacita les dones perquè puguin llegir, signar, fer comptes i defensar-se al mercat; la sensibilització sobre els seus drets, com a ciutadanes i com a dones; i la formació de grups d’estalvi i crèdit, que els permet emprendre el seu propi negoci i decidir en quina activitat invertir. «Algunes venen arròs; altres, sal; altres, roba de segona mà, productes bàsics per abastir la comunitat... Són negocis petits, però sostenibles, que els permeten tenir alguns ingressos propis i no dependre d’un home».
L’impacte del projecte, que ja està en la seva tercera fase, és tangible. El que guanyen, encara que modest, els permet pagar l’escola, el metge, comprar roba o, simplement, millorar la seva qualitat de vida. Però, més enllà de l’econòmic, guanyen autoestima i veu.
Al principi, quan Mans Unides visitava les comunitats, els que parlaven eren sempre els homes: el cap de la comunitat, el líder religiós, el líder dels joves i potser al final parlava alguna dona. «El bonic –relata Marta Marí– és que amb aquests grups de dones, al final són elles les que parlen. Són elles a qui donem l’oportunitat de dir “això és el que em passa, aquesta és la solució que jo proposo, aquest és el meu somni”».
Aquest projecte, que ja va per la seva tercera fase, també ha servit per visibilitzar una realitat dura: moltes dones encara no saben que tenen drets protegits per la llei, o que la violència de gènere és un delicte. Per això, una part fonamental del treball és donar-los eines per reconèixer i defensar la seva dignitat.
Perquè quan una dona guanya independència, el seu entorn també es transforma. I quan té veu, tota la comunitat comença a escoltar-la.
El treball de Mans Unides a Sierra Leone va començar el 1980. El primer projecte es va dur a terme amb els germans de Sant Joan de Déu al nord del país i, des de llavors, la tasca de l’ONG s’ha centrat en sectors clau com l’educació, la salut i la promoció dels drets de les dones.
Durant els anys de la guerra civil, que va assolar el país durant més d’una dècada (1991-2002) i va deixar desenes de milers de morts i més de dos milions de desplaçats, Mans Unides va adaptar el seu enfocament per atendre les necessitats més urgents de la població afectada pel conflicte.
Però, en general, el treball de Mans Unides i els seus socis locals s’ha orientat a la construcció i rehabilitació d’escoles rurals o a la capacitació del professorat. També s’han dirigit esforços a donar suport a la formació de personal sanitari i la millora d’infraestructures mèdiques en zones remotes i a la promoció de l’agricultura sostenible i la generació d’ingressos, amb especial atenció a les dones, que solen ser les principals responsables del sosteniment familiar. La prevenció de la violència contra les dones, molt estesa al país, és un altre dels objectius dels projectes de Mans Unides.
«Per als pròxims anys veiem primordial arribar a la zona rural, als llocs més inaccessibles i abandonats, tant per l’Estat com per les grans agències de Cooperació Internacional, a les cinc regions del país», explica Marta Marí, responsable de projectes de Mans Unides a Sierra Leone..
EDUCACIÓ
SALUT
PARTICIPACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL
VIOLÈNCIA DE GÉNERE I MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA (MGF)
