Resum de la taula «828 milions. Per què? Causes de la fam en un món desigual».
Dijous 20 d'octubre al matí ha tingut lloc, a la seu de l'Associació de la Premsa de Madrid, la taula rodona «828 milions. Per què? Causes de la fam en un món desigual», organitzada per Mans Unides per analitzar i denunciar les causes de l'augment de la fam al món, així com per discutir i proposar línies d'actuació que contribueixin a garantir el dret a l'alimentació de les poblacions més vulnerables .
En un moment en què, segons la FAO, es produeix prou per alimentar gairebé el doble de la població mundial, 828 milions de persones pateixen gana i 3.100 milions de persones no poden accedir a dietes saludables. Aquestes xifres reflecteixen un important increment de la fam: 46 milions més que el 2020 i 150 milions més que abans de la pandèmia del coronavirus; un augment que afecta principalment Àfrica, on la prevalença de la subalimentació se situa en el 20%.
A la taula hi ha participat, Elena de Luis Romero, consultora i investigadora en dret a l'alimentació i drets humans i professora de la Universidad Carlos III, que ha afirmat que «la fam és un dels fracassos més grans de la humanitat».
«La fam és un dels fracassos més grans de la humanitat» (Elena de Luis).
En la seva intervenció, De Luis ha explicat la relació entre els conceptes fam i inseguretat alimentària, assenyalant que la fam implica una situació "greu" d'inseguretat alimentària i, sobretot, la vulneració d'un dret humà essencial, com és el dret a la alimentació. "I, de la mà d´aquest dret, es vulnera tota la carta de drets humans", ha denunciat. I això passa amb les tres quartes parts de la població mundial: els agricultors, les dones i les poblacions indígenes. Es tracta dels grups de població més vulnerables i més afectats per la pobresa, perquè, «tot i que hi ha països en vies de desenvolupament on un percentatge de la població pateix inseguretat alimentària moderada, la fam no afecta igual tota la població», assenyala l'experta en Dret a l'Alimentació.
«Sembla mentida que cada any se superen les xifres de la gana», ha afirmat De Luis. Quan s'arribi a l'any 2030, data establerta pels Objectius de Desenvolupament Sostenible per acabar amb la fam al món, «hi haurà encara uns 600 milions de persones –un 8% de la població mundial– en situació d'inseguretat alimentària. «I les xifres són susceptibles d'empitjorar», ha advertit la docent universitària, per fer esment, després, a les «paradoxes» del sistema alimentari: en un món on l'obesitat ja és un greu problema entre un alt percentatge de la població i el malbaratament alimentari arriba al 17% dels aliments que es produeixen, 828 milions de persones passen gana.
Per a De Luis, el dret a l'alimentació està "estretament lligat a la sobirania alimentària" i, com tots els drets, "porta implícites una sèrie d'obligacions" per als estats i per a actors privats com les multinacionals. «A més de l?obligació de garantir els fons per a la cooperació internacional, que és una cosa que ens implica a tots», ha assegurat.
Darrere d'Elena de Luis ha intervingut Fidele Podga, coordinador del departament d'Estudis i Documentació de Mans Unides, que ha abordat les principals causes de la fam i qüestionat alguns dels mites o imprecisions associats a aquestes causes. Una intervenció que ha consistit en «una invitació a repensar les causes de la fam des d'altres perspectives», ha explicat.
Després de preguntar-se perquè «828 milions d'éssers humans no aconsegueixen el seu aliment», Podga s'ha referit –per desmitificar-les– a algunes de les causes de la fam com les relacionades amb la producció agrícola. «Hi ha encara sectors importants que vinculen la fam amb la necessitat d'augmentar la producció agrícola mundial, però la producció no és el problema. El problema és la distribució», ha afirmat Podga.
«El problema de la fam no és de producció, sinó de distribució» (Fidele Podga).
Una a
ltra de les causes de la fam es relaciona, fonamentalment, amb els conflictes armats, que solen tenir una incidència directa en la seguretat alimentària, però el mapa dels conflictes armats no coincideix sempre amb el de la fam. "Els conflictes generen gana, però la gana també genera conflictes", ha explicat el coordinador del departament d'Estudis de Mans Unides.
Podga s'ha referit, també, al negoci de les armes, «una qüestió relacionada amb l'augment de la fam al món que no se sol posar sobre el Senegal - Mans Unides - Foto Pablo Echeitiala taula», i que troba un mercat «fàcil» als països pobres, que dediquen importants recursos a la despesa militar, «recursos que podrien garantir l'aliment de les seves poblacions», ha denunciat. Per exemple, el gihadisme és present en alguns llocs on «creix la gana» i guanya terreny «per aquest fàcil accés a les armes i per l'abandonament del món rural».
L'impacte del canvi climàtic en la seguretat alimentària és «innegable» però, segons Podga, «tot i que el canvi climàtic ens afecta a tots, no tots els éssers humans pateixen la gana igual». El que és rellevant –ha explicat Podga–, és la «la resiliència davant el canvi climàtic». Hi ha una vulnerabilitat més gran a l'Àfrica i al sud-est d'Àsia. «Cec que, en qüestió de gana, més que de canvi climàtic hem de parlar de justícia climàtica», ha aclarit.
El sistema alimentari dominant avui és, segons Podga, «la causa més gran i més directa de la fam». "El sector alimentari està concentrat en poques mans que converteixen l'aliment en un negoci pur", ha lamentat.
Per acabar, el coordinador d'Estudis de Mans Unides ha ofert una sèrie d'alternatives per les quals aposta l'ONG de l'Església catòlica: l'educació per al desenvolupament que propugna combatre la gana, que és fonamentalment «una qüestió política», des del coneixement, la incidència i la mobilització ciutadana. I, d'altra banda, l'agroecologia, que posa la producció agrícola a les mans dels petits agricultors, «perquè la solució a la fam és una qüestió de sobirania alimentària».
Per la seva banda, el pare José Luis Orpella, metge i sacerdot a la diòcesi kenyana de Garissa, una zona molt abandonada pel govern a causa de Kenya - Mans Unides - José Luis Orpella qüestions històriques i polítiques i on el 80% de la població viu a pobresa absoluta. «En els 30 anys que porto a Kenya he pogut experimentar molt de prop el deteriorament ambiental, el canvi climàtic i el poc desenvolupament de la regió», ha assegurat.
En aquests moments, a la Banya d'Àfrica hi ha més de 50 milions de persones en situació de fam i unes 400.000 persones a punt de morir de fam, la majoria nens i dones. A més, hi ha uns 13 milions de desplaçats i 5 milions de refugiats. Això és degut, segons el sacerdot espanyol, «a la crisi alimentària, que no és només una conseqüència del canvi climàtic i la sequera, sinó que s'alimenta, valgui la redundància, de la situació d'inseguretat política, dels conflictes tribals, de insurgències, i de problemes enquistats de corrupció, especulació i mercats locals desprotegits, amb només uns quants fent el negoci a costa dels més desafavorits».
«A la Banya d'Àfrica hi ha més de 50 milions de persones en situació de fam i unes 400.000 persones a punt de morir de gana» (José Luis Orpella).
A més dels problemes polítics, de la insurgència islàmica i dels conflictes entre agricultors i ramaders, la regió es veu afectada, des de fa uns 10 anys, per sequeres i inundacions cada vegada més fortes, «encara que entre els desastres naturals hi hagi episodis de pluja que ajuden la població a refer les seves vides», ha explicat Orpella.
Per aquesta raó, juntament amb Mans Unides, s'han implementat diversos programes d'emergència tant per inundacions del riu Tana com per l'actual sequera. "Són programes d'emergència molt necessaris i essencials per evitar una mortalitat i morbiditat alta a la zona afectada", ha assegurat el missioner. Aquests programes d'emergència, segons Orpella, «no són la solució per eradicar la gana, però són essencials per combatre la fam aguda que apareix quan no hi ha cap altra solució per aconseguir aliments».
Per Orpella, en una societat materialista i egoista, on els valors que s'enalteixen són l'hedonisme, el narcisisme i el relativisme, «és molt difícil que hi hagi un canvi social i polític que solucioni la gana al món», però sí que és possible denunciar i fer veure la necessitat urgent d'un canvi per millorar els sistemes de producció i distribució equitativa d'aliments, al mateix temps que anar implementant a través d'iniciatives de desenvolupament i de formació exemples positius de creixement humà.
La taula rodona, que s'ha dut a terme amb motiu del Dia de l'Alimentació (17 d'octubre) i al bell de la Setmana de la Pobresa, forma part de les activitats de sensibilització que Mans Unides realitza a Espanya com a complement a la tasca de desenvolupament que duu a terme a més de 50 països d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, per donar suport directament a més d'un milió i mig de persones amb una inversió que el 2021 va superar els 33 milions d'euros.
