La crisi del coronavirus aguditza la violència contra les dones a Amèrica Llatina
La pandèmia del coronavirus conviu amb una altra pandèmia, així declarada en 2013 per l'Organització Mundial de la Salut: la violència contra les dones. L'emergència sanitària de 2020 no ha fet més que aguditzar aquesta altra crisi que té a les dones com a centre de l'impacte.
Segons informes de Nacions Unides, la violència de parella és el tipus més comú de violència de gènere i afecta al 30% de les dones a tot el món. Això la converteix en una pandèmia mundial. Per a l'Agència de Salut Sexual i Reproductiva de Nacions Unides, si el confinament a causa de la Covid-19 continua, en els pròxims mesos es produiran 31 milions de casos de violència domèstica en el món.
El missatge «queda't a casa» es va convertir per a moltes dones en una sentència de mort, en el pitjor dels casos i, en uns altres, en una violació dels seus drets. Durant la quarantena domiciliar obligatòria, a les dones amb història de maltractament els va tocar viure les 24 hores al costat del seu agressor, aïllades, sense recursos i sense possibilitat de fugir a causa de les restriccions de mobilitat, la qual cosa en molts casos va resultar en morts.
En el context de la pandèmia i el confinament, socis locals de Mans Unides han alertat del dramàtic repunt de feminicidis en el continent americà, amb les parelles o exparelles de les víctimes com a perpetradors d'aquests delictes. Per exemple, a l'Equador, El Salvador o el Perú, aquest tipus de casos supera el 85% del total de les morts de dones, xifra que ha vingut incrementant-se en les actuals circumstàncies. A El Salvador, només en el primer mes de quarantena –de març a abril de 2020–, es van produir 26 assassinats de dones a mà de les seves parelles i, a Mèxic, 22 dones van morir en el mateix període i per les mateixes causes.
«Durant el confinament hem activat “Finestres Ciutadanes” per a vigilar els casos de violència de cada comunitat. Aquest monitoratge ens ha permès registrar els casos i aconseguir una resposta ràpida de la policia. També hem visitat a les dones a les seves cases per a comprovar que tot va bé. Estar prop d'elles els dóna seguretat i les anima a denunciar quan sofreixen casos de violència».
*
Julia Moreno, promotora social del Moviment Salvadorenc de Dones.
Així mateix, hi ha altres conseqüències del confinament per a les dones que han sofert violència i que les estadístiques no recullen, com són la deterioració de la seva salut, violacions, depressions, problemes d'alcoholisme o infeccions de transmissió sexual; conseqüències que no estan sent ateses per uns sistemes sanitaris enfocats exclusivament en la lluita contra el virus.
El confinament a Amèrica Llatina també ha revelat la feblesa dels Estats i dels sistemes de protecció per a frenar la violència cap a les dones i defensar els seus drets. Com informen algunes de les organitzacions secundades per Mans Unides, aquelles dones que han buscat ajuda davant les autoritats s'han enfrontat a oficines policials centrades en el compliment de la quarantena, així com a jutjats tancats i desatenció de denúncies.
Per això, fins i tot sabent que les situacions de violència de gènere no semblen tenir fi i són difícils de desxifrar i comprendre, perquè en la seva majoria són invisibilitzades, des de Mans Unides no hem deixat d'acompanyar en aquest temps de crisi a socis locals com el Moviment Salvadorenc de Dones, Kalli Luz Marina a Mèxic o el Centre Juana Azurduy de Bolívia, entre altres, que defensen els drets de les dones i desenvolupen programes contra la violència de gènere reforçant la protecció de dones i nenes en les comunitats, oferint atenció psicològica, realitzant un seguiment de casos i denúncies i posant en marxa campanyes de sensibilització en ràdio amb la finalitat de combatre aquesta altra pandèmia, oculta i oblidada.
Text de Raquel Carballo. Departament de Projectes d'Amèrica.
Aquest article va ser publicat a la Revista de Mans Unides nº 213 (octubre 2020-gener 2021).
