Representants de cinc països panamasònics i Mans Unides reunits a l'Equador.
Humilitat, fraternitat, respecte i gratitud. Veure, jutjar, actuar i celebrar. Quatre paraules i quatre premisses que resumeixen el tarannà que va regnar a El Coca (Orellana, Equador), els passats 21 a 24 de juny durant la Trobada Panamazónica organitzada per Mans Unides en el marc del projecte de «Enfortiment estratègic de Socis Locals a l'Amazònia». L'esdeveniment va comptar amb la participació de 16 representants de l'Amazònia del Brasil, el Perú, Colòmbia, l'Equador i Bolívia.
Durant la trobada, que es va desenvolupar a les instal·lacions del vicariat d'Aguarico, es van poder identificar les problemàtiques actuals de la Panamazonía i els grans desafiaments. Així mateix, es va compartir la feina que realitza cadascun dels socis locals a la regió. L'objectiu final de Mans Unides és traçar una estratègia de treball institucional per als propers anys. Una estratègia que segueixi lluitant per la defensa dels drets de les comunitats i de la natura amenaçades no només en aquesta regió, perquè, com apunta Rodrigo Fadul, representant de la Xarxa Eclesial Panamazònica (REPAM), «la problemàtica de l'Amazònia no deu ser vista com només d'aquesta zona, sinó de tot el planeta».
L'Amazònia, un immens territori de més de sis milions de km 2 , és el pulmó de la terra ja que produeix un 6% de l'oxigen i, alhora, actua com a embornal del diòxid de carboni del planeta. Amb les seves 40.000 espècies de plantes i arbres, hi ha un terç dels nostres boscos primaris i també és un espai de biodiversitat que atresora el 10 % de la fauna existent i, per sobre de tot, és la llar de més de 400 pobles originaris, alguns dels quals no han estat mai contactats.
Però, alhora, és un territori que pateix per l'extractivisme miner, petrolier i fuster indiscriminat que devasta i ocupa els territoris; l'agricultura extensiva; el narcotràfic; la debilitat organitzativa de les comunitats indígenes; l'abandó, si no assetjament, dels governs; la problemàtica específica de les dones i els joves i la persecució i assassinat dels líders indígenes i els defensors dels drets humans. persecució i assassinat dels líders indígenes i els defensors dels drets humans.
Per donar inici a la Trobada, Imelda Tapuy Shiguanga, líder indígena quichua, va realitzar una cerimònia que va mostrar el respecte, el coneixement i el reconeixement de la diversitat cultural de l'Equador amazònic.
Juan de Amunátegui, coordinador de Projectes d'Amèrica de Mans Unides, creu que «per a qualsevol ONG que treballa a Amèrica, l'Amazònia és un territori que cal cuidar. Però per a les organitzacions de l'Església, com és el cas de Mans Unides, això encara és més important».
I és que el 2019 va tenir lloc el Sínode de l'Amazonia i després el Papa va compartir la seva exhortació «Estimada Amazonia amb els quatre somnis per a aquesta regió:
"Amb aquests somnis treballem amb els 16 socis locals dels cinc països amazònics més importants, així com amb la Xarxa Esglésies i Mineria i amb la Confederació Nacional Indígena d'Equador (CONFENIAE), que són els que saben realment", afirma De Amunátegui.
El fet d'haver-se trobat a El Coca (plena Amazònia equatoriana), cobra vital importància perquè, com diu Marta Isabel González, tècnica de Campanyes de Mans Unides, «estar aquí és potser l'única manera de treballar veritablement de manera responsable, perquè com va quedar és clar al Sínode de l'Amazònia del 2019, per poder realitzar una intervenció en cooperació al desenvolupament profunda i ajustada, no hi ha altra manera que venir, escoltar i treballar junts».
Estar físicament a l'epicentre de la problemàtica ha permès que els allà presents «no només vegem o escoltem la realitat de l'extractivisme, sinó que olorem aquests encenedors i aquestes indústries extractives, per posar un exemple», comparteix Marta Isabel González.
Els participants de la Trobada van visitar Shirley Cevallos, a la comunitat de Sant Carles, al cantó la Joia dels Sachas, per conèixer el seu testimoni sobre el grau de contaminació ambiental registrat des de fa més de 27 anys a la seva finca. Ella és, juntament amb altres pobladors, una damnificada per l'extracció petroliera i els seus efectes en la salut de les persones que viuen a prop dels camps petroliers.
«Vivim contaminats des de la infantesa quan caminàvem descalços al cru regat a les vies; ens banyem als rius contaminats, cosa que ha provocat malalties en les persones, càncer, afeccions a la pell i ho seguim vivint actualment, respirem contaminació dia a dia, vessaments continus, encenedors que exploten, no tenim aigua i la que ens queda contaminada i sentim els efectes que són mort i malaltia per a les nostres famílies», denuncia Cevallos.
Aquesta visita in situ per veure els danys que produeix l'explotació petroliera va fer emergir entre els assistents diverses sensacions: indignació, dolor i esperança. Alhora, els va permetre reconèixer quins són els desafiaments de cara al futur.
Rodrigo Fadul, representant de la Xarxa Eclesial Panamazònica (REPAM), comparteix que «és el temps d'escoltar el crit dels pobles i de la terra, és a dir, treballar per una ecologia integral, amb una Església amb rostre amazònic, reconeixent les diverses cultures, la cura de la casa comuna i promoure que hi hagi alternatives». Fadul afegeix que, sortosament, «hi ha molta gent que viu a l'Amazònia lluitant per la defensa del seu territori i teixint xarxes de suport».
Per la seva banda, Pedro Sánchez, d'Esglésies i Mineria, augura contundent que «si no atura aquesta voracitat, l'Amazònia està destinada a desaparèixer».
La presència de Mans Unides a la Panamazonía es resumeix en la formulació i execució de 68 projectes de desenvolupament des del 2018 als cinc països de la regió (Bolívia, Perú, Colòmbia, Equador i Brasil). Les àrees d‟actuació són Alimentació i Mitjans de vida i Drets Humans (defensa del territori) amb una inversió de més de sis milions d‟euros que han beneficiat unes 123.000 persones.
Aquest treball es realitza activament en xarxes i espais que operen en aquest territori com la REPAM, que presideix el bisbe espanyol de Puyo (Equador), monsenyor Rafael Cob, i també en altres organitzacions, com a Esglésies i Mineria o el Fòrum Social Panamasònic (FOSPA).
La Trobada Panamazónica va concloure amb un recordatori de monsenyor Adalberto Jiménez, bisbe d'Aguarico: «Estem cridats a salvar el que encara viu».
