Homilia de Mons. Álvarez en la Jornada Nacional de Mans Unides.
El passat diumenge, 9 de febrer, va tenir lloc, a la parròquia de San Bruno de Madrid, la celebració de l’Eucaristia corresponent a la Jornada Nacional de Mans Unides.
A l'homilia, monsenyor José Antonio Álvarez, bisbe auxiliar de Madrid, va explicar que la seixanta-sisena Campanya de Mans Unides, «ens recorda, amb saviesa evangèlica, que “compartir és la nostra millor riquesa”».
Recollim alguns dels paràgrafs destacats d’un sermó en què el prelat va assegurar que la mirada de tots hauria d’estar posada en aquells que, encara que geogràficament siguin lluny, als cors haurien d’estar sempre molt a prop..
(….) «Avui els nostres ulls es dirigeixen a aquells que, en qualsevol part de la casa comuna que habitem, formen part de la gran família humana i clamen per una vida més digna i per una prosperitat que no aconsegueixen. En mil racons del món també molts d’ells celebren aquesta eucaristia al voltant del mateix Crist que ens congrega. Com al profeta Isaïes, també la mà de Déu ha tocat els nostres llavis, perquè d’ells surti una paraula d’alè i d’esperança per al nostre món, especialment per a tots aquells que no són reconeguts en la seva dignitat de fills de Déu, per patir el dolor, la solitud, la por, la tristesa, la violència o la manca de llibertat. Alguns fins i tot pateixen persecució per la seva fe».
(…) «La invitació que hem escoltat a l’Evangeli de Lluc és tot un repte i una crida a viure l’aventura de la fe: “Rema mar endins”; per concloure el relat amb un breu però eloqüent: “i deixant-ho tot, el van seguir”. És la proposta de Jesús al peu d’aquesta barca que és l’Església. La formem tots els que participem de la comuna dignitat baptismal que ens constitueix en deixebles i missioners de Crist.
Mans Unides ens convida a endinsar-nos mar endins on ens esperen els famolencs de pa i de sentit, de prosperitat i de consol espiritual.
Endins, molt endins, ens esperen els nens i els joves que mai no han anat a una escola, que no han tingut mestres que obrin les seves ments a la veritat per fer-se preguntes i trobar respostes. I, molt, molt endins, entre tanta fragilitat, hi ha la realitat escandalosa dels nens esclaus i dels nens soldat que clama cada dia al Cel.
Endins, molt endins del mar d’aquest món, ens esperen també els homes i les dones que treballen sense descans, literalment sense descans, amb jornades interminables, i que veuen com el fruit del seu esforç és insuficient per tenir un habitatge digne, per constituir una família i per poder somiar amb un demà millor.
Endins, molt endins del mar d’aquest món, ens esperen tots aquells que, en la incertesa i en la desesperació, deixen les seves llars, les seves famílies i la seva terra per aventurar-se en una travessia incerta i desesperada, en la qual només uns pocs, molt pocs, aconsegueixen la terra promesa del nostre primer món que no sempre els acull, ni els valora, ni els dona una oportunitat, ni els acompanya com a germans, fills d’un mateix Déu i Pare.
Però, també ho sabem i ens retorna l’esperança: també endins, molt endins del mar d’aquest món, a les ribes més extremes i en moltes perifèries, ens esperen aquells que ja van fer aquest viatge mar endins i es van quedar amb ells. Missioners, voluntaris, homes i dones generosos i solidaris. Ells són allà, i ens donen les seves mans. A ells podem unir les nostres. Fem-ho ara, fem-ho sempre. Amb les mans unides endinsem-nos cap a la llum que ens arriba des de l’horitzó de tots els mars del món. Sabem, com ens diu el Papa Francesc, que “mentre el nostre sistema econòmic i social produeixi una sola víctima i faci una sola persona descartada no hi haurà una festa de fraternitat universal.
Sí, unim les nostres mans i fem-ho amb confiança i alegria. Perquè, endins, molt endins, ens espera el mateix Senyor que ens va cridar. El que s’identifica amb la sort dels qui pateixen i el que encoratja i sosté el nostre viatge.
La barca està preparada, els rems disposats. Només falten braços i cors que, traspassats per l’amor del Déu compassiu i misericordiós, estiguin disposats a iniciar aquesta travessia. Per la teva Paraula, Senyor, ajuda’ns a llençar de nou les xarxes ».
Us convidem a veure l'homilia al complet en aquest enllaç.
