El terrorisme ha convertit a Burkina Faso en un formiguer de conflictes inacabables.
Burkina Faso era fins fa uns anys un país en pau, en el qual convivien més de seixanta ètnies i diverses religions.
Des de 2015, després del cop d'estat que va derrocar al president Blaise Compaoré, la situació va canviar i es va incrementar de manera exponencial la violència de grups islamistes, molts d'ells infiltrats des de Mali i Níger.
El país sofreix des de fa decennis greus injustícies socials i aquests grups van dirigir els seus primers atacs a símbols d'aquestes injustícies: les mines d'or, els beneficis del qual no arriben mai la població, i els boscos que abans eren comunals i en els quals ara es prohibeix caçar. Van atacar als guàrdies forestals i als treballadors de les mines per a, a continuació, oferir a la població l'ús d'aquests espais. Després van iniciar l'ofensiva contra els símbols de l'estat: casernes de l'exèrcit, policia i alcaldes, així com les escoles, en considerar que perpetuen la ideologia colonial. Finalment, els atacs es van dirigir també a la població civil i a l'Església, considerada com un símbol d'Occident que cal destruir.
La violència ha sumit al país en una gravíssima crisi socioeconòmica, amb importants conflictes intercomunitaris avivats per patrulles ciutadanes creades per a combatre a aquests grups. Els xocs han provocat la fugida massiva de la població a la recerca de zones més segures, en un context en el qual el conflicte s'ha generalitzat per tot el territori.
Segons l'últim informe de l'Oficina per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris de l'ONU (OCAH), els atacs armats i la inseguretat a les regions de l'Est, Centre-Nord, Nord i zona del Sahel a Burkina Faso han provocat una emergència humanitària sense precedents. Hi ha gairebé un milió de persones desplaçades internament en Burkina, la majoria d'elles fora dels escassos camps de refugiats existents. Aquestes poblacions abandonen les seves llars i arriben a altres zones la feble economia de les quals és incapaç d'absorbir-les. Algunes persones han trobat refugi a casa de familiars o amics, però la majoria sobreviu amuntegada, a la intempèrie, sense accés a una alimentació bàsica, sanitat, educació, sanejament o mínimes condicions higièniques.
A causa de la recrudescència de la violència contra la població civil, el nombre de persones que necessiten assistència humanitària augmenta cada dia i es preveuen nous desplaçaments de centenars de famílies. Han tancat més de 2.500 col·legis i prop d'un milió i mig de persones no té accés a la sanitat, ja que molts centres de salut han tancat o reduït la seva activitat. Malgrat les crides a la comunitat internacional, només s'ha aconseguit recaptar un 26% dels recursos necessaris per a ajudar als gairebé tres milions de persones en situació de vulnerabilitat.
Per a fer costat a la població desplaçada, Mans Unides ha canalitzat la seva col·laboració en diverses zones del país a través de diverses associacions i CARITAS locals, finançant diversos projectes d'emergència amb finalitats sanitaris, higiènics i de seguretat alimentària, i actualment estem treballant per a posar en marxa la construcció d'una escola destinada a la infància desplaçada a la ciutat de Kaya.
Text de Fernanda Castillo i Carmen Levenfeld. Departament de Projectes d'Àfrica.
Aquest article va ser publicat a la Revista de Manos Unidas nº 214 (febrer-maig 2021).
