Crònica del programa emès per TRECE TV amb motiu de la Campanya de Mans Unides.
El passat 10 de febrer, vam poder gaudir per segon any consecutiu del programa «Especial Mans Unides», que es va emetre a l'espai «Trece al Día» de TRECE TV.
Dirigit pels seus presentadors habituals, José Luis Pérez i Inma Mansilla, el programa va fer un recorregut pels principals continguts de la campanya anual de Mans Unides, que el 2022 porta com a lema «La nostra indiferència els condemna a l'oblit».
Clara Pardo, presidenta de l'organització, juntament amb el pare Àlvar Sánchez, de la Delegació Diocesana de Migracions (DDM) de Nador, al Marroc, i el doctor Carlos Arriola, president de l'Associació Santiago Jocotán, a Guatemala, a qui va acompanyar Elena Fernández de Valderrama, voluntària al Departament de Comunicació de Mans Unides, van fer un repàs per alguns d'aquests sectors de població, afectats per la fam i la pobresa multidimensional, als quals l'ONG de l'Església catòlica vol rescatar de l'oblit.
Així, la presidenta de Mans Unides es va referir a les xifres de la fam i la pobresa «tan brutals que, de vegades, ens fan girar l'esquena davant del que considerem inevitable. Sentim pena, de vegades indignació, desesperança (...) però no ens plantegem que darrere d'aquestes xifres hi ha persones amb històries de vida, amb somnis, amb esperances... I amb els mateixos drets que qualsevol de nosaltres», va explicar.
A aquestes persones és a qui dóna suport a cada any Mans Unides amb la seva feina i els seus projectes: prop de 500 noves iniciatives, que canvien, d'una manera o altra, la vida d'1,5 milions de persones.
“El treball de Mans Unides té com a finalitat pal·liar les injustes conseqüències que comporta la desigualtat”. Clara Pardo
Persones com els migrants subsaharians que, després d'un dur i perillós periple pel desert, recalen a la ciutat marroquina de Nador, on, va explicar el pare Álvar, es topen amb les fèrries polítiques migratòries del Marroc i de la Unió Europea. Allí és on el religiós espanyol i el seu equip de la DDM els acompanyen amb projectes als quals dóna suport Mans Unides. Allí és on acaba temporalment el somni de llibertat de milers de persones que escapen de la fam, de la pobresa, de la violència, de les persecucions o de les conseqüències d'un canvi climàtic que ells no han provocat... I on s'enfronten a la por a allò que desconeixen de persones a l'altra banda de la frontera.
El jesuïta, promotor de projectes de la DDM, va acabar la seva intervenció fent una crida: «Recordeu que vèncer la por a allò que es desconeix ens fa més lliures».
Desconegudes eren també per al doctor Carlos Arriola les condicions de vida i les desigualtats a què s'enfrontava la població indígena chorti, a la comunitat guatemalenca de Jocotán, quan va anar a parar allà ja fa més de 30 anys. Unes desigualtats traduïdes en imatges i vivències de gran duresa, que van quedar per sempre gravades en la seva consciència: «nens famèlics, adults amb franca desnutrició i amb condicions de vida totalment inadequades», va explicar el cirurgià guatemalenc.
Des de llavors, el doctor Arriola es pregunta «per què aquesta discriminació, per què aquesta desigualtat?».
Després, introduïda per un truc de cartes del mag Armando Gómez, present amb la seva màgia durant tot el programa, Elena Fernández de Valderrama va explicar el drama de les vídues a l'Índia, un dels sectors de població més afectats per la desigualtat, la indiferència i l'oblit al país asiàtic. «Les vídues a l'Índia són generalment dones molt joves, casades amb homes molt més grans que elles, perquè, fonamentalment a les zones rurals del país, encara existeix la pràctica dels matrimonis concertats. Quan enviuden, aquestes dones, que han entrat a formar part de la família del seu marit, es queden soles, amb els fills a càrrec seu i sense ajuda de cap mena».
El treball de Mans Unides amb les vídues torna a aquestes dones la confiança en si mateixes, se'ls hi expliquen quins són els seus drets i se'ls dóna suport psicològic, a més de preparar-les per poder dur a terme feines amb què aconsegueixen tirar endavant les seves llars.
Amb el cor a la mà i en les seves paraules, Elena Fernández de Valderrama va relatar, també, els motius pel que es va fer voluntària de Mans Unides fa gairebé dues dècades i com la seva feina a l'organització ocupa un lloc rellevant a la seva vida. “Vaig començar a entrar en contacte amb aquest altre món tan diferent del nostre, alguna cosa se'm va començar a moure per dins i vaig decidir implicar-me més”, va afirmar Elena. Després del seu primer viatge a l'Índia, que va ser un gran impacte, i va sentir que la vida li estava donant «l'oportunitat de fer alguna cosa pels altres» i, des de llavors, la seva implicació va ser «total».
Després de l'Elena, una de les gairebé 7000 voluntàries de Mans Unides, es va fer un repàs de les activitats d'Educació per al Desenvolupament i sensibilització que es duen a terme a les 72 delegacions que l'ONG té a tot Espanya. Una d'aquestes activitats és el Festival de Clipmetratges, un concurs de curts d'un minut que té una gran repercussió entre les escoles i els centres educatius. Per ampliar els detalls del festival, es va connectar amb la delegació de Mans Unides a Ciudad Real i amb l'IES Hernán Pérez del Pulgar.
Guaxara, alumna del centre educatiu, va assenyalar que amb el festival es dóna «visibilitat a alguns temes que a països com el nostre no sembla que existeixin, però són problemes molt greus avui dia».
El recorregut pel treball de Mans Unides va acabar, aquesta nit de la solidaritat, amb una història d'amor pels altres portada fins al final. Des de Barcelona i amb molta emoció, vam conèixer la història de la Pepeta, col·laboradora de la delegació de Solsona que va deixar el seu testament a Mans Unides. I com han anat els fons rebuts, complint l'última voluntat de la generosa col·laboradora, «als nens pobres d'Àfrica», concretament a l'hospital de Gambo un referent en nutrició infantil a Etiòpia.
El tema «Manos Unidas», de Rosa López va posar el "continuarà" a una nit carregada de solidaritat i emocions en què, durant gairebé una hora, es va posar rostre i nom als milions de persones a qui la desigualtat condemna a la fam i a la pobresa.
