La República Democràtica del Congo (RDC) és una nació enormement rica en recursos naturals, però, malgrat això, afronta enormes desafiaments per garantir a la seva població l'accés als serveis bàsics.
Des de principis del 2025, la situació a l’est de la República Democràtica del Congo, immersa en un conflicte etern pel control del territori i dels recursos, s’ha deteriorat significativament a causa dels enfrontaments entre l’exèrcit i el grup rebel Moviment 23 de Març (M23), que ha pres el control de diverses ciutats estratègiques. Això ha provocat el desplaçament intern de més de 600.000 persones i ha situat la població civil en una situació d’extrema vulnerabilitat.
Les províncies més afectades pel conflicte són Kivu del Nord, Kivu del Sud i Ituri, ubicades a l’est del país. A Kivu del Sud i Ituri, els grans desplaçaments de persones que fugen de la violència fan més evident la crisi humanitària, la manca d’accés als serveis bàsics i la vulnerabilitat de les dones. Aquestes últimes, utilitzades com a arma de guerra, afronten alts nivells de violència sexual.
A més de la infància, un dels col·lectius més afectats per la pobresa i el conflicte són les dones que treballen a les mines, sotmeses a condicions laborals precàries i a feines dures i mal pagades. Com que no tenen la formació adequada, viuen en una inseguretat física i econòmica constant. Aquesta situació reflecteix la paradoxa on la riquesa mineral del Congo, en lloc d’impulsar el desenvolupament de la seva comunitat, ha perpetuat la violència i l’explotació.
Conscients d’aquesta situació, Mans Unides ha posat en marxa, juntament amb les germanes del Bon Pastor, un projecte destinat a garantir la seguretat alimentària en comunitats mineres de Kolwezi, localitat situada al sud de la República Democràtica del Congo. L’objectiu d’aquesta iniciativa, dirigida principalment a dones que han perdut els seus marits en accidents a la mina i es dediquen a al neteja i processament manual de coure i cobalt, és transformar la realitat de moltes famílies, augmentant els ingressos de les llars. Gràcies al programa s’han observat millores significatives en la qualitat de vida d’aquestes dones, oferint-los noves oportunitats i estabilitat econòmica, cosa que els permet tirar endavant les seves famílies i proporcionar als seus fills l’educació que serà fonamental per sortir del cercle de la pobresa.
Aquest és només un exemple dels projectes que Mans Unides ha aprovat a la República Democràtica del Congo des que va iniciar la seva tasca al país africà l’any 1972. Molts d’aquests esforços es dediquen a garantir l’accés a la salut i a l’educació. En els darrers anys s’han aprovat 60 projectes que han donat suport directe a 223.584 persones. Durantl’últim any, s’han impulsat 18 projectes destinats a la millora de l’educació, l’accés a la salut i a l’aigua, així com al suport a les dones.
Un dels aspectes més controvertits del conflicte és la suposada implicació de Rwanda, el país veí. La RDC, juntament amb les Nacions Unides, la Unió Europea i els Estats Units, ha acusat el govern ruandès de donar suport al M23, assenyalant la presència d’entre 2.000 i 3.000 soldats ruandesos en territori congolès. Rwanda nega aquestes acusacions. No obstant això, un informe de les Nacions Unides assenyala aquesta xifra i destaca que gran part dels minerals extrets en àrees controlades pel M23 s’exporten a través de Rwanda.
El país posseeix aproximadament entre el 60-80 % de les reserves mundials de coltan, el 50 % de les reserves mundials de cobalt i un gran percentatge d’or. No obstant això, aquesta abundància no ha fet més que provocar conflictes i explotació. La mineria representa el 25 % del PIB de la RDC, però el 73 % de la població viu en condicions de pobresa segons dades del Banc Mundial. A més, l’expansió de la mineria ha comportat el desallotjament forçós de comunitats senceres i que més de 25 milions de persones pateixin fam.
Per conèixer més sobre la situació de vulneració dels drets humans en la mineria de la RDC, convidem a llegir aquesta notícia i a veure el següent vídeo:
