Xerrem amb el pare Rafael Marco, establert al Níger.
El pare Rafael Marco ha decidit no moure's de Dosso, la ciutat nigerina on desenvolupa la seva missió des de l'any 2013. No troba el motiu per fer-ho. Tot i la tensió que es viu al país africà des que el 26 de juliol passat el president del país, Mohammad Bazoum, fos destituït per una junta militar colpista, el missioner aragonès no té intenció de separar-se de la seva gent.
Aquesta no és la primera vegada que el sacerdot de la Societat de Missions Africanes ha sentit el perill en els més de 50 anys que viu a l'Àfrica, tot i que reconeix que l'actual situació al Níger «és greu, però encara difícil d'avaluar».
Ningú no s'esperava un cop com el que ha tingut lloc. És cert que hi ha hagut intents anteriors, però ningú no s'esperava el que ha passat, assegura Marco en conversa telefònica.
En els darrers deu o dotze anys al Níger es respirava tranquil·litat. I aquesta tranquil·litat es traduïa en un «important» progrés polític, econòmic i social –no gaire freqüent un país amb una fragilitat política tan gran– «el que no feia augurar el que ha passat».
«Jo crec que el cop del general Abdourahmane Tiani –comandant de la Guàrdia Presidencial nigerina– és una cosa domèstica. El president ja va intentar destituir-lo el 2021 i, des d'aleshores, n'ha desconfiat», assegura el pare Marco, que tampoc veu possible una intervenció militar per part de la Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental (CEDEAO). «El president de la CEDEAO, (el nigerià Bola Tinubu), ha donat un cop a taula per impressionar, però la CEDEAO és un organisme que té poca credibilitat i que, tampoc, té un cos militar disposat a aquesta intervenció».
De tota manera, el perill de desestabilització rondava el país del Sahel des de l'aparició d'Al-Qaida i la mort del líder libi, Gaddafi. Per a Rafael Marco tot va començar a Mali, amb la creació, a la regió nord del país, de l'estat d'Azaward per part del Moviment Nacional d'Alliberament d'Azawad (MNLA), liderat pels tuaregs. Amb això, van aparèixer moviments islamistes radicals, que es refugien a Mali, i, amb el temps, «va acabar convertit en un centre de drogues, armes i delinqüència», explica el religiós. «I això, que es va estendre a Burkina Faso, també està passant, encara que de manera reduïda, al Níger».
El temor més gran del pare Marco és que la situació de Mali i Burkina s'estengui al Níger.
És veritat que la inestabilitat al país ha anat creixent. Hi ha zones, com la ciutat de Tera, de la qual vam haver d'anar-nos el 2013, que ja no són segures, explica el missioner espanyol, però a Dosso –on sóc ara- la convivència és pacífica.
Sense atrevir-se a afirmar-ho categòricament, Rafael Marco assenyala les grans riqueses del país com a causants de l'enorme pobresa de la població i de la inestabilitat. «Des de fa més de cinquanta anys s'està sentint parlar de l'urani del Níger i de les centrals nuclears (Níger és el 4t productor d'urani del món), però ara s'ha descobert petroli i or, moltíssim or, que s'ha convertit en la més font de riquesa del país», explica Marco.
Encara que aquesta riquesa no arriba ni de bon tros a tota la població. L'últim informe del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) situa el Níger a la cua del desenvolupament, superat en pobresa només pel Txad i el Sudan del Sud. «Des de sempre aquí hi ha una enorme corrupció». I allà és on van els diners que hauria de repercutir al poble.
I mentre el món mira amb preocupació cap al Níger, el pare Marc continua incansable amb la seva tasca de suport a les comunitats més desafavorides de Dosso, bolcat en la formació i l'atenció de desenes de nens i joves invidents.
