Donem suport a 1,2 milions de persones en situació greu a Àsia, Àfrica i Amèrica.
Més de 35,2 milions de persones contagiades i una xifra oficial de morts que supera el milió de persones, converteixen la pandèmia de la COVID-19 en una de les pitjors catàstrofes per a la humanitat que es recorden i que ha provocat una crisi sanitària sense precedents i una crisi econòmica i social de la qual, per a molts països, serà difícil recuperar-se.
«Estem parlant de milions de persones que, sobretot en els països més empobrits, han necessitat, i encara necessiten, l'assistència humanitària per poder sobreviure», assegura Encarni Escobar des de l'Àrea de Projectes de Mans Unides.
«Mai, en els més de seixanta anys d'història de Mans Unides, havíem rebut tantes sol·licituds d'ajuda d'emergència des de tants països».
L'ONG de l'església catòlica ha intentat donar resposta a aquests requeriments amb rapidesa, perquè «d'aquestes ajudes depenia, en gran manera, que centenars de milers de persones en greu risc poguessin fer front a les conseqüències econòmiques i socials més immediates derivades de la crisi», explica Escobar.
«Amb els fons enviats s'han pogut reforçar i equipar, a més, alguns centres mèdics en països en què els que l'assistència sanitària i la infraestructura clínica són extremadament deficitàries i en els quals poder posar en pràctica les mesures de prevenció del contagi del virus és pràcticament impossible», hi afegeix Encarni Escobar.
Mans Unides ha aprovat 129 projectes d'emergència per més de 3,2 milions €, per donar suport a 1,2 milions de persones a les quals la pandèmia i les seves conseqüències econòmiques abocaven a situacions desesperades.
«Atès l'urgent de la situació, ens hem vist obligats a adoptar programes i estratègies a curt termini, i en alguns països també a mitjà termini, per orientar les nostres accions cap a l'assistència humanitària de caràcter urgent», explica Escobar. «A més, sempre en contacte amb els nostres socis locals, hem treballat per reformular 178 projectes que teníem ja en marxa, per tal d'adaptar les seves activitats i objectius al nou escenari mundial que ens ha tocat viure en què les previsions d'augment de les xifres de la fam i la pobresa són demolidores», hi afegeix.
A Àsia, Mans Unides ha aprovat 42 iniciatives d'emergència, per import de 575.000 euros, de les quals 35 s'han destinat a donar suport als sectors de població més vulnerables de l'Índia.
«En un país en què un alt percentatge de la població viu en unes condicions de pobresa difícilment imaginables: al carrer, en habitatges infrahumanes, sense aigua potable sense sanejament, amb ingressos paupèrrims i amb un accés a l'assistència sanitària molt escàs és gairebé impossible frenar l'avanç del virus i les seves conseqüències», explica Ramón Álvarez, coordinador de projectes de Mans Unides a Àsia.
«Els costums i tradicions ancestrals impensables en societats de segle XXI, a més de les enormes diferències econòmiques, han fet encara més evidents les grans mancances a què s'enfronten milions de persones a l'Índia. A Mans Unides hem prestat especial atenció als sectors de població tradicionalment més desprotegits: vídues, ancians, treballadors informals, dones o grups tribals», informa Álvarez.
Per la seva banda, a Amèrica Llatina, Mans Unides ha invertit ja més d'1,5 milions d'euros, en 44 projectes d'emergència que han prioritzat l'ajuda a poblacions indígenes i camperoles i a les dones, sectors de població als quals el confinament ha portat, a més de pobresa, un increment de les ja de per si elevades taxes de violència contra elles.
Haití és el principal receptor de les ajudes de Mans Unides a Amèrica Llatina. «Aquí, explica la germana Glòria Inés González la pandèmia ha comportat danys que van molt més enllà del merament sanitari. El cost de la vida s'ha disparat i està ofegant a les persones s'han quedat sense ingressos». «En uns mesos estarem parlant de fam», adverteix la religiosa soci local de Mans Unides.
A l'Àfrica, destaquen les intervencions destinades a millorar la infraestructura sanitària i els equipaments de centres de salut, en un continent on «la debilitat dels sistemes sanitaris és més que evident», explica Mabel Ibáñez, coordinadora de projectes de Mans Unides al continent.
«Això ens ha portat a acompanyar els nostres socis en diferents processos de preparació davant l'arribada de la COVID-19. A Sierra Leone, per exemple, hem pogut comprovar com la dramàtica experiència del brot d'èbola de fa uns anys va deixar un aprenentatge que ha estat de gran utilitat per prevenir els contagis. I al Camerun, la RDC o Etiòpia, alguns dels hospitals que Mans Unides ha contribuït a posar en marxa estan sent de gran ajuda en aquests mesos de pandèmia. Els projectes de sensibilització i d'ajuda alimentària també han estat essencials en països com Malawi, on el govern va haver de triar entre que la seva població morís de gana o de coronavirus», assegura Ibáñez.
Fins al moment, les 43 intervencions d'emergència a l'Àfrica sumen un total d'1,15 milions d'euros, repartits en 16 països.
«Tot aquest treball no hauria estat possible sense l'enorme generositat dels nostres socis i col·laboradors que, en uns mesos en què a Espanya s'està vivint una situació crítica, han aportat més de 700.000 euros al nostre compte d'emergència», informa Clara Pardo, presidenta de Mans Unides.
Clara Pardo: «La crisi ha revelat el sentit real de les paraules desigualtat, injustícia o vulnerabilitat. Ens ha fet conscients de la nostra fragilitat i de la necessitat d'unir-nos per abordar les crisis que ens afecten».
«Recordem que els mals d'uns, de cop, poden convertir-se en els mals de tots, fins i tot dels més poderosos. No deixem passar l'oportunitat d'enfrontar-nos a això junts», encoratja la presidenta de Mans Unides.
