Ens sumem a les accions de sensibilització del Dia Internacional de la Convivència en Pau 2022.
Per a l'Organització de Nacions Unides (ONU), «la pau no es tan sols l'absència de conflictes», sinó que consisteix a «acceptar les diferències i tenir la capacitat d'escoltar, reconèixer, respectar i apreciar als altres, així com viure de manera pacífica i unida». Amb aquest esperit, l'ONU va declarar el 16 de maig com el Dia Internacional de la Convivència en Pau.
Des de Mans Unides ens sumem a les accions de sensibilització en aquest dia a través de la denúncia de la greu situació de violència que suporten les comunitats indígenes i pageses de Colòmbia; una violència que ha arribat a afectar directament les comunitats i socis locals amb els quals treballem.
En tan sols uns mesos, l'ONG de l'Església catòlica hem estat informats de l'assassinat de dos dels nostres socis locals: en els primers dies de l'any trobaven el cos sense vida de Luz Marina Arteaga, membre de la Corporació Claretiana Norman Pérez Bello –organització sòcia a la regió del Casanare–, i fa pocs dies passava el mateix amb Ever Ortega, passava el mateix amb Ever Ortega, col•laborador del Servei Jesuïta de Refugiats, soci local de Mans Unides a Colòmbia i altres països del continent.
Lamentablement, aquests assassinats –realitzats presumiblement com a «càstig» a Luz Marina i Ever per la seva labor al costat de les comunitats i en defensa dels drets humans, tal com informen les organitzacions locals– han vingut conformant una una «violenta normalitat» que s'estén al llarg de tota Amèrica Llatina i que afecta sobretot aquelles regions disputades per actors amb interessos en el agronegoci, les indústries extractives i el narcotràfic.
Tal com hem fet recentment en denunciar la violència contra les poblacions indígenes al Perú (aquí, aquí i aquí), en aquesta ocasió insistim a alertar sobre la crisi humanitària deslligada a Colòmbia arran d'una violència que, segons Carmen Santolaya, responsable de Projectes de Mans Unides a Colòmbia, es relaciona amb tres grans factors:
Encara que els atacs –en forma d'amenaces, segrestos, agressions i assassinats– se succeeixen al llarg del tot el país, ens referim a continuació a tres regions en les quals treballa Mans Unides.
Amb aquest lema arrenca el comunicat signat, entre altres organitzacions, pel Servei Jesuïta de Refugiats (SJR) a Colòmbia, després del recent assasinat d'Ever Ortega recent assassinat d’Ever Ortega en el municipi de Norosí, al Sud del departament Bolívar. Ever era col•laborador del SJR, líder comunitari i president de la Junta d'Acció Comunal del corregiment de Santa Elena. Per al SJR, el lideratge del jove es va destacar per «la seva senzillesa, carisma i disposició al servei dinamitzant processos en favor de la seva comunitat».
A través d'iniciatives secundades per Mans Unides, Ever i altres joves tractaven de complir el seu somni d'arrelament i permanència en el territori malgrat totes les dificultats. Es van formar en drets humans, en agroecologia i economia solidària, i al costat d'altres pagesos van enfortir les seves xarxes i els seus mitjans de vida a través de vivers, cultius sostenibles i cria d'animals.
«Aquest territori està enmig de l'atur armat –explica el SJR– i els seus pobladors estan patint sotsobre i por». «Senten com es van quedant solos» i «sense un Estat que els protegeixi». Per aquesta raó, el SJR apel•la a l'Estat colombià per a «avançar en la implementació de l'Acord final de Pau, assumint amb responsabilitat la seva obligació de protegir els lideratges i la integritat dels qui habiten en territoris històricament colpejats per la violència».
La regió del Chocó ha estat una de les regions més afectades pel «atur armat» imposat pel Clan del Golf, com ha denunciat el bisbe de Quibdó, Juan Carlos Barreto, com ha denunciat el bisbe de Quibdó, Juan Carlos Barreto, que ha alertat del tancament dels transports i de l'obligat confinament que, sota amenaces de mort, ha sofert la població.
Tal com es denuncia en un comunicat signat per organitzacions colombianes i internacionals com Mans Unides, el Chocó pateix «una complexa crisi humanitària i de drets humans que, d'acord amb l'informe de les Missions Humanitàries, es deteriora cada dia més». En aquest sentit, les organitzacions demanen «posar límits a la confrontació armada mentre s'avança en una negociació política que posi fi al conflicte armat intern».
«Des de Mans Unides estem en contacte permanent amb els nostres socis en el Chocó per a monitorar la situació de les comunitats –explica Santolaya– i enfortir el rol de les organitzacions locals en la defensa dels drets humans i la pau».
Al departament del Casanare, la Corporació Claretiana Norman Pérez Bello desenvolupa, amb suport de Mans Unides, un programa de sobirania alimentària al costat dels pobles indígenes del Resguard de Canella Mussol, una zona de conflicte entre l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN) i un grup guerriller dissident de les FARC-EP.
La Corporació Claretiana, que ha sofert recentment l'assassinat d'un dels seus membres, Luz Marina Arteaga, fa una crida a «desescalar el conflicte i que es respectin els convenis internacionals de drets humans».
Segons Jaime León, director de la Corporació, «en el que va de 2022 els assassinats sumen ja prop de 150 només en el Arauca», al que se sumen «les persones desaparegudes, el desplaçament massiu i el silenci institucional». «Les famílies migren davant el temor de ser assassinades –continua León– i, els qui decideixen quedar-se, acaben atrapades, confinades i sofrint el desproveïment».
En un context tan fraccionat i polaritzat, la intervenció de Mans Unides a Colòmbia se centra en les comunitats i els grups més vulnerables. «Enfortim a les organitzacions civils perquè puguin defensar el seu territori davant els diferents grups armats i davant aquells actors amb interessos de mercantilització del territori amb greus efectes d'expulsió dels pobles originaris: indígenes, afros i pagesos», explica Carmen Santolaya, responsable de Projectes de Mans Unides a Colòmbia.
«Enfortim a les organitzacions civils perquè puguin defensar el seu territori davant els diferents grups armats i davant aquells actors amb interessos de mercantilització del territori amb greus efectes d'expulsió dels pobles originaris: indígenes, afros, pagesos», explica Carmen Santolaya, responsable de Projectes de Mans Unides a Colòmbia.
