Podem realment parlar de drets humans en un món desigual?
El proper 10 de desembre es commemora a tot el món el 74è aniversari de l'adopció, per part de les Nacions Unides, de la Declaració Universal dels Drets Humans. Una fita en la història de la humanitat que estableix, a l'article primer, que «tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets», un dels principis que regeixen el treball de Mans Unides des del seu naixement el 1959.
Tot i que els drets humans emparen –teòricament– tots els homes i dones des del moment del seu naixement, l'ONG de l'Església catòlica a Espanya lamenta que, a la pràctica, aquests drets no són respectats íntegrament en cap país del món.
«Vivim en un món extremadament complicat on ens omplim la boca parlant de drets humans, mentre entre rics i pobres la desigualtat és cada vegada més gran», afirma Mª Jose Hernando, del departament d'Estudis de Mans Unides.
I aquesta desigualtat –creada, mantinguda i potenciada per l'ésser humà– és la causa de l'augment de la fam i la pobresa, que són dues de les vulneracions dels drets humans més vergonyosos que es puguin donar.
Resulta difícil parlar de drets en un món on 1.300 milions de persones viuen en la pobresa i en què es permet que 828 milions d'éssers humans es fiquin al llit sense saber sense poder menjar l'endemà.
«Podem, realment parlar de drets humans davant un nen malnodrit, davant les poblacions indígenes i camperoles expulsades dels seus territoris, davant els treballadors esclaus o amb una retribució que mai no els permetrà sortir de la pobresa, davant les dones maltractades, analfabetes, marginades o davant els migrants que fugen de les guerres, de la fam i de la pobresa per trobar només rebuig i més violència?», es pregunta Hernando.
Un món amb relacions que generen violència i injustícia
La injustícia que caracteritza les nostres relacions socials, econòmiques i personals suposen també una violació dels drets humans: del dret a la vida digna, al treball decent, a la salut, a l'educació, a mitjans de vida dignes, a l'aliment. .. «I aquestes violacions –explica Hernando– encoratgen els conflictes i la violència que, avui dia, són la principal causa de violació de drets humans».
En aquest sentit, Mans Unides fa seves les paraules del papa Francesc a la Conferència Internacional Els drets humans al món contemporani: conquestes, omissions, negacions:
Cuando se violan los derechos fundamentales, o cuando se favorecen algunos en detrimento de otros, o cuando se garantizan solo a ciertos grupos, se producen graves injusticias, que a su vez alimentan los conflictos con graves consecuencias tanto dentro de las naciones como en las relaciones entre ellas.
Por ello, la defensa de los derechos humanos y su efectivo cumplimiento son el eje fundamental sobre el que pivota el trabajo de Manos Unidas: desde los derechos de la niñez hasta los de los refugiados y migrantes que enfrentan situaciones dramáticas, pasando por los derechos de colectivos específicos como los activistas o los propios defensores de derechos humanos. «Y también la defensa del territorio tiene un lugar privilegiado en parte de nuestros proyectos en los que se trabaja la protección de las tierras y la lucha contra el acaparamiento», explica Hernando.
Per això, la defensa dels drets humans i el seu efectiu compliment són l'eix fonamental sobre el qual pivota el treball de Mans Unides: des dels drets de la infància fins als dels refugiats i migrants que enfronten situacions dramàtiques, passant pels drets de col·lectius específics com els activistes o els mateixos defensors de drets humans. «I també la defensa del territori té un lloc privilegiat en part dels nostres projectes en què es treballa la protecció de les terres i la lluita contra l'acaparament», explica Hernando.
La Declaració Universal dels Drets Humans és més un somni que no pas una realitat per a bona part de la humanitat que malviu en condicions infrahumanes amb els seus drets conculcats.
Fidele Podga, coordinador del departament d'Estudis de Mans Unides, en un article titulat La cínica retòrica sobre la dignitat humana, afirma que «el somni –l'esperança d'un món construït sobre la dignitat i els drets de tota persona– és responsabilitat de tothom. Convertir aquest somni en realitat dependrà que cada persona (home o dona), cada institució (privada o pública), amb els nostres propis recursos, possibilitats, oportunitats, passem de les paraules als fets que inclouen, evidentment, la denúncia pública de casos de drets arrabassats als més vulnerables».
En els darrers tres anys, Mans Unides ha aprovat un total de 164 projectes, per un import proper als 12,8 milions d'euros, destinats, específicament, a la defensa dels drets humans i la societat civil. Aquestes iniciatives van contribuir a un canvi a la vida de més de 251.692 persones.
