En ple 2022, una dona o nena mor a les mans d'un familiar cada 11 minuts.
El Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència vers les Dones, que es va celebrar per primera vegada el 25 de novembre de l'any 2000, té l'origen en la commemoració de l'assassinat de les germanes Mirabal a la República Dominicana, el 1960, a les mans del règim de Trujillo.
La pandèmia del coronavirus, i el confinament associat que l'ha acompanyat durant molt de temps, ha incrementat els nivells i la intensitat de la violència contra les dones.
Segons un informe de l'ONU Dones, les dones se senten menys segures a casa arran de l'increment de la violència familiar que es va produir durant les diferents etapes de confinament pandèmic.
De fet, 1 de cada 2 dones informen que elles o dones properes han patit episodis de violència des que va arrencar la pandèmia de la COVID-19, el març del 2020.
Tot i això, només un 10% de les dones afirmen que acudirien a la policia a denunciar un cas de violència domèstica, cosa que sembla evidenciar que les víctimes de maltractament encara pateixen una doble càrrega: la violència patida i la vergonya a reconèixer la situació, mentre els agressors continuen impunes.
Malgrat que sembli inconcebible, encara hi ha 37 països al món on els violadors no són jutjats si estan casats amb la víctima o si finalment s'acaben casant amb ella.
El 1993, l'Assemblea General de l'ONU va establir la definició següent de la violència contra la dona: «Tot acte de violència que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la vida privada».
La violència contra les dones, un atemptat contra els drets humans més bàsics, és una xacra sovint silenciada.
Moltes vegades es tendeix a pensar que la violència és només l'agressió física, però les diferents cares de la violència contra la dona inclouen aspectes com la violència sexual, el tràfic de persones, la mutilació genital femenina o la concertació de matrimonis infantils.
Aquest darrer punt, a més de comportar un abús i agressió sexual constant a nenes, implica la ruptura total de les seves esperances en un futur millor, ja que veuen truncat l'accés a l'educació.
António Guterres, secretari general de l'ONU: «Aixequem la veu amb fermesa per defensar els drets de les dones. Diguem amb orgull: tots som feministes. I releguem la violència contra les dones i les nenes als llibres d'història».
En paraules de Sima Bahous, directora executiva de l'ONU Dones: «Darrere de cada cas de feminicidi hi ha la història d'una dona o una nena a qui hem fallat. Necessitem que la societat faci realitat el dret de les dones i les nenes a sentir-se i a estar segures a casa, als carrers i a tot arreu».
Per part seva, António Guterres, secretari general de l'ONU, en el seu missatge pel Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència vers les Dones 2022, declara el següent: «Aquesta discriminació, violència i agressió dirigida a la meitat de la humanitat ens costa molt car, ja que limita la participació de les dones i les nenes a tots els àmbits de la vida, els nega drets i llibertats fonamentals i obstaculitza la recuperació econòmica igualitària i el creixement sostenible que necessita el món. És hora de prendre mesures transformadores per posar fi a la violència contra les dones i les nenes. En altres paraules, els governs han de formular, finançar i aplicar plans d'acció nacionals per acabar amb aquest flagell».
Segons un informe publicat per UNICEF el 2017, 15 milions de dones entre 15 i 19 anys han patit relacions sexuals forçades.
A Bolívia, col·laborem amb el Centre Juana Azurduy per donar suport legal i psicològic a les víctimes de violència de gènere. A la nostra última visita al projecte, vam tenir l'oportunitat de conèixer l'Ángela, la Nicolaza i la Mayerlín.
Tot i que va estudiar Enginyeria de Sistemes, l'Ángela treballa actualment de pastissera. El pare dels seus fills va exercir violència física i moral contra ella, però en aquell moment ella ho va assumir com a "normal", quan clarament no ho era. «Al centre m'han ajudat a veure les coses com són i no deixar-me encegar per l'enamorament», afirma l'Ángela.
La Mayerlín, mare d'un nen de 3 anys, és estudiant i una apassionada de la botànica casolana. La seva parella i pare del seu fill l'enganxava i en va abusar psicològicament, a més de proferir-li constants amenaces de mort. «Quan vaig entrar en contacte amb Las Juanas, em vaig sentir com un colom que obre les ales i ara em veig capaç de volar», ens explica la Mayerlín.
La Nicolaza es dedica al comerç. El pare dels seus fills era desconfiat i protestava per tot. «Estic més tranquil·la ara i els meus fills se senten més lliures que quan patim la violència», expressa una alleujada la Nicolaza.
Llegeix aquí la història de Rosaura Llave, víctima de violència y actual formadora a «Las Juanas».
