Mai no és fàcil fer el pas de deixar la llar pròpia sense poder mirar enrere.
En el «Dia Internacional del Migrant 2022», amb el coronavirus en retrocés, però suposant encara un perill, Mans Unides presenta dos dels seus projectes amb persones migrants a Mèxic i Perú.
Habitualment, la línia que separa els conceptes de «refugiat» i «migrant» se centra en el fet que els refugiats acostumen a escapar d'una situació perillosa a la seva regió d'origen, mentre que els migrants deixen casa seva envers un futur millor lluny de la terra que els ha vist néixer. Tot i això, el camí del migrant és de tot menys senzill: precarietat, futur incert, etc.
En ple 2021, prop de 60 milions de persones (18 milions de nens i adolescents) s'han vist obligades a desplaçar-se dins del propi país.
Actualment, segons dades de l'Internal Displacement Monitoring Centre (IDMC), Síria, la República Democràtica del Congo i Colòmbia són els tres països del món amb un nombre més gran de desplaçats interns a causes de conflictes violents.
El cas del país sud-americà és especialment cridaner, ja que es tracta de l'únic del llistat que no està oficialment en guerra, i malgrat això té números superiors a molts països amb conflictes bèl·lics en marxa. Sumat a això, Colòmbia és a més el segon país del món que més refugiats acull, veneçolans majoritàriament, només per darrere de Turquia, que és la destinació principal de les persones que fugen de l'Afganistan i Síria.
Moltes vegades, en arribar al país de destinació, els migrants es troben en la terrible situació de ser considerats ciutadans de segona classe, complicant-ne l'accés als serveis bàsics com la salut. A sobre, les seves possibilitats d'accedir al mercat laboral solen reduir-se a feines precàries en condicions perilloses i/o insalubres, posant en perill la seva vida, com ha passat en la construcció dels estadis del Mundial de la FIFA, celebrat a Qatar.
A més, a l'època actual, i per culpa de la rapidesa amb què es propaguen les mentides a les xarxes socials, les persones migrants també han d'enfrontar-se a informacions falses i mitges veritats, que fan que siguin vistes amb recel per part de la població del país d'acollida o de pas.
Des del 2014, han mort més de 50.000 migrants en ple moviment migratori.
António Guterres, secretari general de l'ONU, en un escrit publicat a la web oficial de l'organisme, afirma: «En l'actualitat, més del 80% dels migrants del món travessen les fronteres de manera segura i ordenada. Aquesta migració és un poderós motor de creixement econòmic, dinamisme i entesa. Però la migració no regulada per rutes cada cop més perilloses -cruel domini dels traficants- continua cobrant un preu terrible».
«Els drets dels migrants són drets humans. Han de ser respectats sense discriminació i independentment que el desplaçament dels migrants sigui forçat o voluntari o tingui autorització oficial. Hem de fer tot el possible per evitar la pèrdua de vides, com a imperatiu humanitari i obligació moral i legal», continua el Secretari General de l'ONU.
«I necessitem més suport internacional a les inversions als països d'origen perquè la migració sigui una opció, no una necessitat. No hi ha crisi migratòria; hi ha una crisi solidària. Avui i cada dia, salvaguardem la nostra humanitat comuna i protegim els drets i la dignitat de tots», conclou Guterres, de manera contundent.
La nostra entitat, Mans Unides, impulsa des de la seva creació multitud de projectes de desenvolupament per donar suport a les comunitats migrants de diferents zones del món, amb l'objectiu que puguin establir-se com a comunitats ben compenetrades i això els ajudi a assegurar-se un futur més estable al país de recepció.
El març del 2022, mesos abans del Dia Internacional del Migrant 2022, Clara Pardo, aleshores Presidenta de Mans Unides, va participar en una trobada telemàtica organitzada per Religió Digital, en què es va debatre la realitat de les migracions.
António Guterres: «Darrere de les xifres hi ha éssers humans: una germana, un germà, una filla, un fill, una mare o un pare».
Volem ara al Perú, on tenim un projecte dedicat a facilitar l'accés a drets de la població veneçolana migrant i refugiada, juntament amb els missioners Scalabrinians, el nostre soci local a la regió.
Al país andí, immers actualment en una convulsa situació política, el context migratori continua marcat fortament pels impactes de la pandèmia de la COVID-19, a escala econòmica i social.
En un cas de racisme institucional flagrant, la població migrant i refugiada va quedar fora de les mesures de suport econòmic que el govern va promoure a causa de la pandèmia.
El 60% dels veneçolans presents al Perú no tenen almenys una necessitat bàsica coberta, és a dir, no tenen accés a aliments, salut o educació. A més, molts desconeixen el procés de regularització migratòria, que els podria ajudar a accedir a alguns d'aquests elements essencials.
Per a més inri, en temps de coronavirus, s'ha aguditzat la xenofòbia i la discriminació contra els migrants, i s'han donat casos especialment greus d'agressions contra menors estrangers.
Amb aquest coneixement de la situació, i volent donar una oportunitat als migrants arribats a la capital, Lima, el projecte s'ha centrat a oferir orientació legal i atenció psicosocial humanitària als nouvinguts.
En aquesta atenció psicològica, s'ha brindat assessoria i acompanyament en el procés terapèutic a persones migrants i sol·licitants de refugi davant de l'estrès, ansietat, depressió, dol, efectes de la COVID-19 entre altres realitats.
També s'han entregat kits d'aliments i higiene a persones migrants i refugiades en situació de vulnerabilitat.
La formació d'aliances amb organitzacions de migrants veneçolans ha estat essencial per a la identificació de població migrant en situació de vulnerabilitat.
Al costat de les germanes Scalabrinianes, hem dut a terme un projecte a Mèxic d'acompanyament integral a famílies migrants i defensors de DDHH.
Per desgràcia, Mèxic continua sent un país amb alts índexs de violència en contra de les persones que es dediquen a defensar, acompanyar i/o promoure els drets humans de les persones migrants i refugiades, a la qual cosa se suma la indiferència de les institucions governamentals per investigar, prevenir i protegir, cosa que fa perpetuar la impunitat.
En només 3 mesos, del gener al març del 2022, es van comptabilitzar gairebé 80.000 persones migrants noves a la Ciutat de Mèxic (CDMX).
El centre neuràlgic del projecte se situa a la Casa Mambré, un alberg i refugi on es proporciona acompanyament i acollida als migrants i refugiats que arriben al país azteca. L'últim any s'han atés més de 500 persones.
Durant la durada del projecte, també s'han acompanyat de manera integral les persones defensores de drets humans de migrants i refugiats amb l'objectiu de professionalitzar la seua tasca, disminuir els riscos a què s'enfronten i enfortir la seva tasca.
El Programa d'Acompanyament Integral (PAI) està format per un equip de professionals que atén les persones migrants i refugiades des del moment que són identificades com a tals. Durant tot el procés, la persona rep atenció i seguiment des de les diferents àrees, incloent-hi la presència d'una psicòloga i una treballadora social.
A les famílies que planejaven quedar-se a CDMX i no seguir el seu camí migratori, se'ls ha animat i ha donat suport a inscriure's en cursos formatius per aregistrar els seus fills a les escoles perquè poguessin continuar la seva educació.
Els cursos de formació i capacitació cobreixen àrees de coneixement molt diverses: ciberescoles, disciplines artístiques, activitats esportives, tallers d'emprenedoria i capacitació per a l'ocupació, de creativitat, art, disseny digital i teatre; fins a classes de natació, box o judo, passant per cercles de lectura, cicles de cinedebat, tornejos esportius o recorreguts temàtics de cultura ambiental, identitat i memòria històrica, ciutadania i dret a la ciutat.
Pel que fa al suport als defensors de drets humans de migrants i refugiats, que solen enfrontar-se a dures represàlies personals (inclòs l'assassinat), se'ls ha format en temes de seguretat integral com a protocols, plans de seguretat, reglaments, bitàcoles i prevenció de riscos i autocura, amb l'objectiu que puguin continuar tirant endavant la tasca sense posar en perill la seva pròpia vida.
Mira aquí el missatge de António Vitorino, Director General de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), amb motiu del Dia Internacional del Migrant 2022.
