«La 72», un oasi per als migrants que arriben a Mèxic.
«La 72» és un recés de pau a Mèxic per a 20.000 migrants que busquen una vida millor.
Molt a prop de les vies per on passa aquest tren anomenat La Bèstia s'erigeix «La 72», un refugi gestionat pels franciscans, el qual brinda atenció i una mica de pau a les persones refugiades i sol·licitants d'asil.
«La 72» és l'únic lloc de Tenosique, estat de Tabasco (sud-est de Mèxic), que atén milers de migrants que transiten cada any pel país, desproveïts de document identificatiu.
«Rebem entre 15.000 i 20.000 migrants cada any i els donem suport en diferents eixos: donant-los hostatge, alimentació, atenció mèdica i psicològica, acompanyament i representació legal. També en accions d'incidència davant les autoritats migratòries i la formació de xarxes d'acollida a les comunitats de pas», comparteix Alejandra Conde Molina, responsable d'àrea a «La 72».
Les històries dels qui ho deixen tot enrere buscant una vida millor en un país desconegut són esquinçadores:
«El motiu de sortir del meu país i emigrar per als Estats Units va ser perquè les colles és el pitjor que hi ha hagut a Hondures i un dia em van voler ficar per força i em van dir que, si no hi entrava, em podien matar a mi o a la meva família», explica Franklin, sense mostrar el seu rostre, a la porta de "La 72"».
Com ell, centenars de persones fugen del país d'origen per diversos motius (violència, corrupció, canvi climàtic, etc.). Però el que subjau sempre és el de la pobresa extrema i la desigualtat. Kenya, una noia de 21 anys, comparteix, amb el seu bebè als braços, per què va emigrar: «Jo vaig sortir per amenaces i violència. Jo no tenia suport de ningú. A la meva mare li havien cremat la casa, i jo caminava demanant al carrer».
«La 72» es diu així per commemorar una tragèdia: la massacre de 72 migrants de Centre i Sud-amèrica a San Fernando, Tamaulipas, comesa l'agost del 2010 pel càrtel dels Zetas.
Un any després d'aquest tràgic succés que va estremir el món, va néixer aquest refugi. I ho va fer no només per atendre les persones migrants que ingressen a Mèxic per la frontera amb Guatemala, sinó per recordar aquests 72 homes i dones brutalment assassinats.
«"La 72" identifica tres grups com els més vulnerables: menors i adolescents no acompanyats o separats de les seves famílies; dones, tant soles com acompanyades, amb fills o parella; i persones LGTBI. Cadascun d'aquests grups dorm en un pavelló diferent i a tots se'ls dóna una atenció personalitzada», explica Mariana Ugarte, responsable de Projectes a Mèxic de Mans Unides.
«Actualment, els albergs sobrepassen la capacitat i la situació és de crisi humanitària. Diàriament, a les fronteres mexicanes arriben 16.000 migrants», afegeix Juan de Amunátegui, coordinador de Projectes a Amèrica de l'ONG, amb qui parlem arran del Dia Internacional del Migrant 2023.
Quan les persones arriben a «La 72» se'ls brinden diverses opcions per encarar el seu futur: la primera és iniciar el procés de tramitació de l'estatus de refugiat, que els permetrà seguir el seu camí de manera més segura; mentre que la segona és descansar alguns dies i seguir la ruta en situació administrativa irregular.
La migració a Mèxic es troba en una situació sense precedents.
Mans Unides dóna suport a diversos projectes a Amèrica Llatina emmarcats en la lluita contra la pobresa i la desigualtat.
En concret, acompanya La 72 de Mèxic des del 2018 amb un projecte que inclou l'atenció integral que reben les persones migrants en arribar. Això inclou accions d'incidència davant les autoritats migratòries i la formació de xarxes d'acolliment a les comunitats de pas.
Com Ashley, que va partir d'Hondures: «Per travessar Guatemala, vam caminar com deu hores i després per arribar fins aquí ens vam trigar uns quatre dies. Si no fos per ells («La 72»), doncs no tindríem ni on dormir; ni qui ens donés menjar i aniríem patint pel camí».
Així és «La 72», una casa del migrant que va sorgir el 1995 per convertir-se en un camp de refugiats en ple segle XXI.
