Alerta per la situació del poble ianomami al Brasil.
La violència creixent que pateixen els pobles indígenes d'Amèrica Llatina, així com la constant pressió que suporten els seus territoris a conseqüència d'activitats extractives com la mineria, la indústria fustera, l'agronegoci i els grans projectes energètics, és la realitat que Mans Unides torna a denunciar en el marc del Dia Internacional dels Pobles Indígenes.
Recentment, un representant del poble indígena ianomami, Mauricio Iximaweteri, ens va visitar per explicar-nos la duríssima situació que viuen les comunitats ianomami al Brasil.
Més de 16.000 persones de 273 comunitats i es troben greument afectades per la incursió als seus territoris dels garimpeiros, miners il·legals que exerceixen violència directa contra la població, en forma d'assassinats, violacions i segrestos, i que engeguen explotacions mineres que contaminen, principalment amb mercuri, els rius i els boscos dels quals depenen les comunitats per a la seva supervivència.
Com ens va explicar Iximaweteri i com queda constància en un informe publicat el passat abril («Yanomami Under Attack»), la mineria il·legal afecta els territoris ianomami des de la dècada dels 80, però aquesta activitat s'ha agreujat els darrers anys: les explotacions han augmentat un 46% només entre el 2020 i el 2021, amb els consegüents impactes quant a atacs violents a les comunitats, contaminació de l'entorn per mercuri i augment dels casos de malària i altres malalties infeccioses.
«Entren disparant amb les seves armes –assegura Mauricio–, violant les dones ianomami i matant els nens». Segons diferents informes, la violència contra els ianomami inclou l'abús sexual contra dones i nenes, el segrest de persones i l'explotació laboral en condicions altament perilloses per a aquells indígenes que es veuen forçats a treballar a les mines d'or.
Tot i les denúncies dels ianomamis al llarg dels últims anys, les autoritats brasileres no han controlat la situació i les organitzacions indígenes acusen les autoritats de facilitar la impunitat dels garimpeiros.
Tant la Cort Interamericana de Drets Humans com la Comissió Episcopal Especial de Lluita contra el Tracta de Persones, han expressat la seva profunda preocupació per la situació de violència sistemàtica a què fan front aquestes comunitats indígenes i urgeixen l'Estat brasiler a què actuï immediatament.
«Els garimpeiros entren disparant amb les seves armes, violant les dones yanomami i matant els nens» (Mauricio Iximaweteri).
Per tot això, Mans Unides està en aquests dies començant a definir, juntament amb les organitzacions locals, com pot ser la intervenció per recolzar les comunitats més afectades. En aliança amb l'Associació Servei i Suport al Poble Yanomami (SECOYA), estem elaborant una proposta que permeti enfortir l'Associació Yanomami Kurikama en les seves capacitats per a la defensa i gestió del seu territori, fent un èmfasi especial en la formació integral dels joves, dones i homes, perquè puguin continuar resistint i defensant els seus territoris i la seva manera de vida davant de les amenaces i els desafiaments que els planteja el món actual. També s'espera treballar en l'àmbit de l'educació escolar diferenciada, garantint que els serveis educatius a les comunitats siguin culturalment pertinents.
Segons informes de la FAO, els territoris indígenes abasten només el 22% de la superfície terrestre però allotgen el 80% de la diversitat biològica del planeta, fet que converteix els pobles originaris en els millors custodis dels ecosistemes i els recursos naturals. No obstant això, aquest «reconeixement» internacional no ha comportat un respecte més gran als drets de les comunitats i els seus territoris, ni una millor protecció davant els atacs que pateixen per part d'actors relacionats amb activitats extractives d'Estats i empreses.
Com diu Luis Hallazi, de l'Institut del Bé Comú, soci local de Mans Unides al Perú, «els pobles indígenes no només són guardians de la natura». «És indispensable que no reduïm aquestes comunitats al paper de barrera de protecció dels boscos; urgeix la reivindicació de la seva saviesa ancestral, el respecte dels seus drets, el reconeixement polític i l'obligació de comptar amb la participació directa en la presa de decisions per enfrontar l'imminent col·lapse climàtic».
En aquest sentit, Anabel Guerrero, integrant del poble originari Ñuu Savi i part del Centre d'Estudis Ecumènics (CEE) –organització sòcia de Mans Unides que acompanya processos de transformació social a Mèxic–, posa èmfasi que allò que, per a la comunitat internacional és “conservació dels ecosistemes”, per als pobles originaris és una “cosmovisió des de la vida, en relació amb la mare terra i el cosmos, des d'una dinàmica no utilitària ni de possessió, perquè, com solen recordar, la terra no és nostra , nosaltres som de la terra».
«La terra no és nostra, nosaltres som de la terra», una frase que representa la cosmovisió de molts pobles indígenes».
Entendre la idea de «territori» és essencial per comprendre la cosmovisió de molts pobles indígenes. Com explica Eleazar Encino, també integrant del CEE i membre del poble originari tzeltal, el territori «no només és un espai físic; també és la lluna, la pluja, les estrelles; és cos, és memòria, és història, és herència, és comunitat, és família; el territori són els fills, les filles, el territori és vida, identitat, cultura, és on habitem i on podem ser».
Aquesta forma de percebre el territori, tan lligada i necessària per a la pròpia supervivència dels pobles originaris, és transmesa de generació de generació i xoca frontalment amb la idea occidental extractivista del medi natural com un espai del qual extreure recursos per a la seva explotació econòmica.
«Els pobles indígenes han conformat la seva identitat, cultura i alimentació en estreta relació amb el territori –continua Encino–. No consideren la terra com un recurs natural que pot ser subjugat; la terra és mare, és sagrada, generadora de vida, la que alimenta i sosté la vida».
Durant la visita recent a Mans Unides de la xarxa Iglesias i Minería, un dels seus membres, Pedro Sánchez, va resumir les conseqüències de l'extractivisme d'una manera contundent: «Van prometre el desenvolupament i només van deixar pobresa». Per Sánchez, les grans multinacionals exploten els territoris «sense tenir en compte les conseqüències per a les comunitats, la salut de les persones i els efectes mediambientals».
Per a Anabel Guerrero, les empreses extractives arriben als territoris «amb el discurs del desenvolupament i prometen el progrés de les comunitats». Tot i això, les comunitats pateixen «una onada de violència i despullament». És el cas de les comunitats de Chiapas que defensen l'aigua davant d'empreses de refrescos o es resisteixen a la imposició del tren maia a la península de Yucatan, o la situació d'«infern ambiental» provocat per la concentració de projectes industrials i extractius en la Conca-Lliures Oriental, a Pobla. «Desenvolupament de qui? –es pregunta Guerrero–, dels despullats?, dels violentats?, algun dia els despullats assoliran el desenvolupament que ja tenen els qui treuen i saquegen?».
Encino qualifica aquesta despulla als pobles originaris d'«històric i sistèmic, amb capacitat de reinventar-se». «No obstant això –continua el membre del CEE–, avui els pobles originaris continuen resistint, no només a la despulla territorial i cultural, sinó que s'assumeixen i reivindiquen com a subjectes polítics i socials capaços de generar coneixement i decidir sobre els seus propis modes de vida als seus territoris».
Des del compromís amb la defensa dels drets dels pobles indígenes, Mans Unides treballa amb els seus socis locals per enfortir les organitzacions comunitàries per tal que les comunitats indígenes coneguin els seus drets i puguin reclamar-los de manera efectiva abans les autoritats, així com defensar-se jurídicament d'agressions als seus territoris i atacs o amenaces que puguin patir. Donem suport també processos de formació i lideratge perquè puguin defensar els seus territoris i protegir el medi ambient a partir de la participació en els diferents àmbits de decisió política.
Així mateix, un component principal de les intervencions de Mans Unides és l'impuls de la seguretat i la sobirania alimentària de les famílies, a través d'activitats generadores d'ingressos, suport a projectes agropecuaris que dotin d'autonomia les comunitats i enfortiment dels circuits de comercialització dels seus productes en condicions justes, entre altres iniciatives.
En els darrers cinc anys, Mans Unides ha dedicat més de 17 milions d'euros a finançar 225 projectes destinats a poblacions indígenes, la majoria a Amèrica Llatina, per donar suport directament a més de mig milió de persones.
