Al món hi ha prop de 258 milions de dones vídues; gairebé 1,4 milions són nenes.
Segons estimacions de diversos organismes internacionals, al món hi ha prop de 258 milions de dones vídues. D'aquestes, gairebé 1,4 milions són nenes.
Mans Unides, en el marc de la seva campanya «La nostra indiferència els condemna a l'oblit», centra aquests dies la mirada en aquest col·lectiu de dones que, a nombrosos països, són víctimes de la marginació i l'abandonament.
Una de cada deu vídues al món viu en la pobresa. Encara que els governs s'esforcen per eradicar aquestes pràctiques, són moltes les societats en què, en quedar-se vídues, les dones es veuen abandonades a sort per les famílies dels seus marits i passen a dependre de la caritat dels seus familiars.
«De fet, a països com l'Índia, és freqüent trobar-les al carrer pidolant per poder fer front a les seves despeses i als dels fills que tenen a càrrec seu», assegura Rocío Bonet, voluntària de projectes de Mans Unides a Àsia.
Àsia i Àfrica són els continents on les vídues troben més dificultats. Hi ha societats en què, com a part del dol, encara es practiquen ritus ancestrals que degraden les vídues i, fins i tot, posen en perill la seva integritat física. Les vídues pateixen violència, maltractaments o abusos i, moltes vegades, són culpabilitzades de la mort dels marits.
Resulta paradoxal que, en societats en què el matrimoni precoç segueix sent un costum arrelat i es casa les nenes amb homes que els doblen o tripliquen l'edat, aquestes siguin després assenyalades com a causants de la mort dels seus marits, assegura Bonet.
Normalment, aquestes dones solen quedar-se sense res en enviudar. «Són desposseïdes de les seves propietats, no tenen dret a heretar terres ni vivenda, està mal vist que surtin a buscar feina formal i, més encara, que refacin la seva vida, llevat que sigui amb algun familiar del seu marit mort», explica la voluntària del departament de Projectes de Mans Unides.
««El rebuig i la marginació que pateixen les vídues té, en molts casos, un rerefons econòmic. La família del marit vol heretar tant sí com no i priva les vídues del que legalment els correspon».
Per a l'ONG de l'Església catòlica, la dona sempre té un paper fonamental en els projectes que implementa, «tant perquè són elles el pilar fonamental del desenvolupament, com perquè les dones són el rostre més visible de la pobresa i la discriminació», explica Bonet. Per això, a països com l'Índia, les dones i, entre elles les vídues, són un col·lectiu que rep especial atenció.
«Tenim projectes de grups d'autoajuda de dones, en què moltes vídues han trobat una sortida a la seva situació de marginació i pobresa», relata. «Són projectes en què aquestes dones reben formació per poder trobar una feina digna, a més de rebre assessorament legal i suport psicològic», afegeix la voluntària de projectes de Mans Unida a Àsia.
Sandhya, vídua de 25 anys, casada als tretze amb un home molt més gran que ella, és un clar exemple de com, amb projectes d'aquest tipus, aquestes dones aconsegueixen tirar endavant. «Quan em van casar vaig passar a formar part de la família del meu marit i, mentre va viure, tot va anar bé», relata Sandhya. «Em vaig quedar vídua amb 25 anys, sense ingressos i a càrrec dels meus fills i del deute que vam contraure en arrendar uns terrenys. I la família del meu marit em va rebutjar perquè deien que jo era la culpable de morir», relata Sandhya. «Al cap de tres mesos d'enviudar, l'equip de Bala Vikasa –soci local de Mans Unides als estats de Telangana i Andhra Pradesh, en què es desenvolupa el projecte– van venir al meu poble. I la meva veïna els va parlar de mi: jove vídua i amb fills que no gosava ni sortir de casa... Van venir a veure'm, em van explicar el que feien i em van convidar a les seves reunions. Em van convèncer per sortir i em van dir que estaria millor si anava a alguna de les xerrades», explica Sandhya.
«Quan vaig assistir a la primera reunió vaig estar plorant tot el dia, perquè els meus problemes, al costat dels que comptaven les altres dones, em van semblar insignificants. Així va començar a canviar la meva vida», assegura la noia índia.
Mesos després, quan tornava d'una d'aquestes trobades, Sandhya va veure unes dones que treballaven en una benzinera i la preocupació pel futur dels seus fills i el que han après a les xerrades van ser l'esperó que li va permetre «armar-se de valor» i preguntar si hi havia alguna vacant. «Per sort hi havia un lloc i vaig acceptar la feina sense pensar-ho».
«A més –assegura Sandhya–, gràcies a un advocat que va venir a una xerrada, ara sóc capaç de parlar amb seguretat amb la família política i exigir els meus drets».
Enviudar en alguns països d'Àfrica també és sinònim de pobresa. Segons el Banc Mundial, una de cada deu dones africanes més grans de catorze anys és vídua. «A l'Àfrica, el matrimoni és la manera que les dones tenen d'accedir als drets socials i econòmics i, en enviudar, perden aquests drets», explica l'organisme internacional.
I no només això. Moltes vegades, perden també les seves propietats, les seves terres i, fins i tot, els seus fills, que passen automàticament a formar part de la família del seu marit. «Moltes són contagiades pels seus marits de malalties com la sida/VIH, cosa que suposa un altre motiu de discriminació», explica Fernanda Castillo, coordinadora de projectes de Mans Unides a l'Àfrica Oest. «Altres són expulsades de casa i comunitats, acusades de bruixeria, que és una de les formes de marginació i exclusió social més cruels que es poden donar», assegura Castillo. El levirat, pràctica ancestral que consisteix que la vídua passi a ser dona d'un dels germans o familiars del seu difunt marit, és, de vegades, l'única sortida que aquestes dones troben per poder abandonar el cercle de marginació i pobresa .
Un altre exemple del treball que Mans Unides duu a terme amb dones vídues es troba a la localitat de Sassema, a Burkina Faso, un país on les vídues són especialment vulnerables. Sobre elles recau el pes del manteniment i cura de la família, gairebé sense comptar amb recursos per fer-ho. «Les dones vídues de Sassema, recolzades pel rector, han creat una associació amb l'objectiu de recolzar-se mútuament i posar en marxa activitats generadores d'ingressos que els permetin fer-se càrrec de la cura de les famílies».
En un món on la desigualtat està palesa en tots els ordres de la vida, Mans Unides treballa per evitar que aquesta inequitat marqui la vida present i futura de les dones.
Tot i que la defensa dels drets de les dones és present en totes i cadascuna de les seves iniciatives, el 2021 l'ONG va destinar gairebé 4,8 milions d'euros a 70 projectes específicament destinats a donar suport de manera directa a més de 200.000 dones.
