L'aigua, font de vida i de conflictes.
En un planeta habitat per 8.000 milions de persones, un 25% de la població encara no té un accés fàcil a l'aigua potable.
El Dia Mundial de l'Aigua, la primera celebració del qual data del 1993, es commemora el 22 de març de cada any. El seu objectiu principal és crear consciència sobre la cada vegada més descontrolada crisi mundial de l'aigua, que afecta milions d'éssers humans.
L'accés a l'aigua i el sanejament constitueix un dret fonamental, reconegut per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) el 2010, que, com molts altres drets, està sent sistemàticament vulnerat per a bona part de la humanitat.
Tot i tímids avenços en les últimes dècades, uns 2.000 milions de persones al món no tenen aigua potable a casa seva, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). És especialment greu el cas d'Àfrica, on es concentra la meitat d'aquesta xifra.
No serviria de res presentar aquestes xifres sense fer una anàlisi sincera de les causes subjacents a aquesta situació. L'actual problemàtica de l'aigua arrela en una triple crisi: la de subministrament d'un element essencial per a la vida, la de disponibilitat d'un bé escàs i la de governança d'un recurs estratègic per al món.
Un altre cop, com en molts altres temes, l'accés a l'aigua potable apareix com un veritable luxe només garantit per a les societats més avançades.
Són milions els éssers humans que, per la seva pobresa, no es poden costejar sistemes de captació de l'aigua present al seu entorn: aigua d'un brollador, un riu o una llacuna; aigües subterrànies o aigües de pluja.
Aquesta crisi de subministrament posa de debò risc la seva vida, la seva salut, la seva seguretat alimentària i la seva capacitat de desenvolupament socioeconòmic.
Tot i la seva abundància aparent, l'aigua és un recurs finit i difícilment renovable. Es calcula que el 97,5% de l'aigua és salada i és als oceans. Només el 2,5% és dolç i, d'aquest petit percentatge, el 68% es troba en estat sòlid (casquets polars i glaceres), el 30% en dipòsits subterranis, i només el 2% a llacs, rius i pantans.
L'ús indegut i malbaratament de l'aigua, que no és infinita, com acabem d'assenyalar, és un altre dels factors que augmenten la gravetat de la crisi hídrica mundial.
L'exagerada presència de plàstics a mars, llacs i rius posa en risc la salut del mar, així com la supervivència de la fauna i flora marina. Un exemple clar d'això són els microplàstics , els quals acaben, moltes vegades, entrant a la cadena alimentària humana, en ser ingerits per les espècies que habiten les aigües.
D'altra banda, l'escalfament global està provocant un avanç vertiginós de la sequera, així com desertificació progressiva en diferents racons del planeta.
Això últim fa més visible l'anomenada injustícia climàtica, que Mans Unides està denunciant amb la campanya «L'Efecte Ésser Humà».
És tan gran la importància de l'aigua per al desenvolupament i la pau mundial, que la mateixa ONU proposa l'«Aigua per a la Pau» com a lema del Dia Mundial de l'Aigua 2024.
Es calcula que més de 153 països comparteixen zones d‟aigua internacionals, amb més de 3.000 milions de persones depenent d‟aquestes aigües. En els darrers 20 anys, s'han registrat més de 1.000 conflictes per l'aigua, segons les dades del Pacific Institute, organització sense ànim de lucre que analitza la situació mundial de l'aigua.
Un altre perill, que de vegades passa desapercebut, és que l'aigua arribi a convertir-se en un actiu més del mercat, com ja ha passat en el passat amb altres matèries primeres, imprescindibles per a l'alimentació i la supervivència de la humanitat.
És molt probable que mecanismes del mateix mercat com l'especulació, el control abusiu de conques, aqüífers i aiguamolls o, en definitiva, l'alteració tant de l'oferta com de la demanda de l'aigua acabin tenint efectes dramàtics en un planeta on, a dia d'avui, més de 2.000 milions de persones viuen sense aigua potable.
Seria extremadament perillós que l'aigua esdevingués un actiu del mercat.
El Sumo Pontífex, a l'encíclica Laudato Si', publicada el 2015, ja expressava la seva extrema preocupació per la possible mercantilització de l'aigua:
«Mentre es deteriora constantment la qualitat de l?aigua disponible, en alguns llocs avança la tendència a privatitzar aquest recurs escàs, convertit en mercaderia que es regula per les lleis del mercat. En realitat, l'accés a l'aigua potable i segura és un dret humà bàsic, fonamental i universal perquè determina la supervivència de les persones, i per tant és condició per a l'exercici dels altres drets humans. Aquest món té un deute social greu amb els pobres que no tenen accés a l'aigua potable, perquè això és negar-los el dret a la vida radicat en la seva dignitat inalienable».
El Dia Mundial de l'Aigua 2024 és una data per parlar i mostrar el compromís solidari amb aquesta part de la humanitat que pateix la manca de subministrament de l'aigua potable. És una jornada per sensibilitzar-nos sobre una gestió sostenible i un ús responsable dels recursos hídrics. I és, definitivament, un dia per demanar que els Estats i els Governs garanteixin —sobretot per a les comunitats descartades del Sud— el gaudi del dret fonamental a l'aigua i el sanejament.
L'ONG de l'Església catòlica té clar que l'accés a l'aigua potable és essencial per al desenvolupament de les poblacions més desafavorides, amb multitud de projectes de desenvolupament.
A l'últim lustre (2019-2023), Mans Unides ha impulsat 130 projectes d'accés a l'aigua i el sanejament, amb una inversió propera als 7'5 milions d'euros, els quals han beneficiat directament mig milió de persones —467.132 concretament—. Per continents, 93 dels projectes s'han executat a Àfrica, 17 a Amèrica i 18 a Àsia.
Darrere de tots aquests números, hi ha moltes cares i històries, així com l'esforç de moltes persones, que posen tot de part seva perquè l'aigua estigui present de forma accessible en el màxim de llocs possibles.
Els llogarets de Nhantsembene i Nhanpequene, situats al sud de Moçambic, formen part d'una regió eminentment agrícola amb petites explotacions familiars, molt dependents de les pluges.
Les variacions del clima dels darrers anys estan posant en risc aquestes collites, cosa que està agreujant els problemes de desnutrició que pateix gran part de la població infantil.
Molts homes, caps de família, emigren a Àfrica del Sud a la recerca d'oportunitats de treball, i al seu retorn ho fan amb greus malalties com tuberculosi i SIDA, deixant així una població plena de vídues i orfes.
A això se suma el fet que només un 3% de la població disposa d'aigua canalitzada. Els seus habitants recorren grans distàncies per recollir aigua en una llacuna no salubre que es forma a la cada vegada més curta època de pluges, cosa que els acaba provocant una gran quantitat de malalties intestinals pel seu consum.
Amb els homes fora del mapa de la regió, ja sigui perquè han migrat o perquè han mort, són les dones i els nens els que han de dedicar gran part del seu temps a abastir-se, cosa que agreuja el problema de l'absentisme escolar.
Per revertir aquesta situació, la Parròquia de Nossa Senhora das Mercedes, de la Congregació dels Pares Trinitaris, soci local de Mans Unides al país africà, va impulsar un programa integral d'obtenció d'aigua potable i de regadiu mitjançant l'excavació d'un pou, la construcció d'una torre amb dos dipòsits, la instal·lació d'una bomba solar i la canalització fins a les fonts de distribució, així com la instal·lació d'una cisterna que garantís el proveïment a tota la població.
Els beneficiaris directes d'aquesta iniciativa han estat els 1.300 habitants dels barris de Nhansembene i Nhanpequene, i, de manera més indirecta, les 680 persones que acudeixen diàriament a la Parròquia.
Al costat occidental de Guatemala, ens trobem amb el municipi indígena maya- mam de Sant Ildefons Ixtahuacán. La seva topografia, muntanyosa i accidentada, fa que les cases estiguin molt retirades entre si, amb distàncies de fins a 4 hores a peu i en pendent.
Únicament el 30% de les famílies tenen accés directe a aigua, recaient en dones i nens la feina de portar-la des del punt d'accés més proper.
El problema de l'aigua ha empitjorat amb els efectes del canvi climàtic i ha provocat conflictes i tensions a la regió. Com a problema afegit, una part important de laigua disponible està contaminada.
Davant d'aquesta situació, l'Associació de Formació per al Desenvolupament Integral (AFOPADI), el nostre soci local a la regió, va sol·licitar el suport de Mans Unides per construir participativa d'una política municipal d'aigua.
Els primers passos de conscienciació van ser molt positius i ara el projecte se centra a millorar l'accés a l'aigua per part de la població, així com a la implementació de tecnologies d'emmagatzematge d'aigua.
També es vol enfortir l'organització comunitària, així com potenciar el rol de la dona en la gestió municipal, sempre amb una visió socioantropològica i local.
Quan estigui finalitzat, el projecte beneficiarà directament més de 4.000 persones, elevant-se a 50.000 beneficiaris de forma indirecta.
A l'estat d'Assam, situat al nord-est de l'Índia, els petits agricultors i jornalers viuen en condicions de pobresa, cosa que fa que molts hagin d'emigrar a la recerca d'un futur millor.
Periòdicament, s'enfronten a una desgràcia terrible: les inundacions pel monsó. Com que són terres baixes, pateixen els desbordaments del riu Brahmaputra i els seus afluents. El 2022, mig milió de persones van veure com les seves cases quedaven enfonsades sota les aigües.
Aquestes inundacions donen lloc a múltiples efectes com a pèrdua de collites, terrenys inutilitzat per a diverses temporades, impossibilitat de treball per als jornalers, així com un augment del nombre de mosquits —amb la consegüent aparició de la malària i el dengue—.
A més, les ja de per si mateixes precàries infraestructures de sanejament deixen d'estar operatives: no es pot accedir a les bombes dels pous d'aigua potable, i els pocs lavabos existents queden negats.
Com que es tracta de comunitats pobres, remotes i amb poca representativitat, el govern desatén les peticions d'ajuda i se'n concentra en d'altres amb més rèdit polític.
El nostre soci local, Women's Development Center (WDC), va fer un estudi sobre els efectes d'aquestes inundacions sobre la població i ens va proposar impulsar un projecte centrat en la reducció de riscos, vertebrat sobre 3 vectors d'actuació, i que beneficiarà directament 10.000 persones:
Es calcula que el projecte estarà completat en uns 12 mesos.
