Per a 235 milions de persones és heroic sobreviure en situacions d'emergència.
En el «Dia Mundial de l'Assistència Humanitària 2021», que se celebra el 19 d'agost, sabem que el nombre de persones que necessiten aquesta assistència s'ha incrementat fins a la xifra rècord de 235 milions el 2021.
L'últim informe de Nacions Unides no deixa cap dubte: els conflictes, el deteriorament mediambiental, la pobresa, la fam i l'emergència derivada de la pandèmia de COVID-19, han portat a posar al límit la supervivència de milions de persones, fonamentalment en els països més empobrits.
Encarni Escobar, del Departament de Projectes de Mans Unides: «Hi ha situacions en què l'ajuda i l'assistència humanitària són fonamentals per evitar tragèdies molt més greus entre els col·lectius de població més desfavorits».
«Prova d'això és Haití, on un terratrèmol de magnitud 7,2 ha sembrat el caos i la destrucció a la Regió Sud de país. Per donar resposta a aquesta situació, la nostra ONG treballa a hores d'ara al costat dels seus socis a la zona per identificar les necessitats més imminents de la població afectada».
Lucas Bolado, coordinador de projectes de Mans Unides a Haití explica que, en aquests primers moments, el que falten són els elements de primera necessitat, com aigua, productes d'higiene, menjar o medicaments. «Els nostres socis estan avaluant quin tipus de kits d'emergència seran més necessaris i ens faran saber les seves necessitats un cop decideixin quina és la millor manera de procedir».
Això és el que passa en l'últim any i mig, en què les peticions d'ajuda d'emergència que es reben a l'ONG s'han incrementat considerablement amb motiu de la pandèmia del coronavirus.
En economies pràcticament de subsistència, en què el suport estatal és gairebé testimonial, sobreviure a les conseqüències d'una pandèmia mundial com la que ens afecta és, per a milions de persones, un desafiament que voreja l'heroïcitat.
El 2020, tal com publicava en la seva Memòria anual, Mans Unides va dedicar un terç dels 506 nous projectes en els quals va treballar a donar suport a iniciatives d'emergència, dirigides tant a l'assistència a persones vulnerables, que havien vist la seva vida amenaçada per la pandèmia, com als que van necessitar ajuda urgent per altres causes no relacionades amb el coronavirus. Aquest ajut extraordinari, que va arribar a 1,4 milions de persones, es va materialitzar en 172 projectes d'acció humanitària, per valor de gairebé 4,9 milions d'euros.
«El 2020 -relata Escobar- amb la COVID-19 ens vam haver d'enfrontar a nous tipus d'emergències que mai havíem contemplat. Només d'abril a desembre vam atendre 136 projectes relacionats amb el coronavirus en 36 països». Uns projectes d'emergència amb els que Mans Unides va contribuir a fer front a necessitats tan variades com l'alimentació, els programes de sensibilització, la formació de personal sanitari, el reforç de centres mèdics o la dotació de fonts d'aigua, productes higiènics i de protecció.
Els ajuts que s'han mantingut en 2021, quan l'ONG ha seguit donant suport a projectes d'emergència relacionats amb la COVID-19, especialment a Índia on la segona onada de coronavirus ha colpejat a la població amb molta força.
«En el que va de 2021 hem aprovat més de 30 iniciatives en aquest sentit. Entre elles, destaquen les encaminades a subministrar oxigen en institucions mèdiques que atenien persones vulnerables que havien contret la malaltia, el repartiment d'ajuda alimentària i els projectes de prevenció en zones rurals remotes», afegeix Escobar.
Hi ha ocasions que requereixen que part dels fons es dediquin a atendre situacions crítiques per a les quals els socis locals demanen una ajuda immediata per poder acudir en auxili de les persones més perjudicades.
Però en 2020, Mans Unides va donar també resposta a les peticions d'emergència i d'ajuda humanitària derivades de fenòmens climàtics com inundacions, ciclons o huracans que van arrasar amb tot el que van trobar al seu pas i que, de la nit al dia, van destruir infraestructures i vides.
«En aquests casos, els nostres socis locals solen reaccionar amb promptitud perquè és fonamental donar una resposta immediata a les necessitats d'unes persones -generalment les més vulnerables que ho han perdut tot».
«Tampoc ens oblidem de les persones que van haver de fugir de la violència en països com Burkina Faso, Moçambic, Camerun o RD Congo i de les 'persones en mobilitat', com els sol·licitants d'asil o els migrants, desplaçats o retornats de diferents països com el Marroc o Colòmbia», afegeix Encarni Escobar. «I en el que va de 2021, malauradament -lamenta Escobar- hem hagut també de donar suport, entre altres, a persones víctimes dels conflictes de Gaza i del Tigray, a Etiòpia».
Segons Encarni Escobar, l'ajuda humanitària i d'emergència de Mans Unides mai podria arribar a tantes persones si fos per l'obstinació i el treball dels socis locals de l'ONG -pertanyents, molts d'ells, a institucions religioses- que conviuen amb les poblacions a les quals donen suport i acompanyen encara en els moments més difícils.
«Ells són els nostres treballadors humanitaris, persones plenes d'humanitat, que, fan seva la sort dels més desfavorits. Ells són l'ànima de la nostra feina i la pedra angular dels nostres projectes», assegura Escobar.
A la seva vora, Mans Unides continuarà atenent, com des de fa 62 anys, a les persones més vulnerables en situacions de vital importància.
